EL DESERTOR, DE BORIS VIAN

Bon dia, Quart,

Corregint els textos sobre els conflictes bèl·lics he recordat un poema de Boris Vian que vaig convertir en himne personal quan hi va haver el conflicte d'Iraq, o la guerra contra Iraq, i que ara voldria compartir amb vosaltres.




Senyor governador
jo vos escric tres ratlles.
I no és demanar gaire
si os prego les llegiu.

Jo tinc entre els meus. dits
les ordres que m'obliguen
partir prest a la guerra
dimecres a la nit.

Senyor governador
li dic que em nego a fer-la
no tinc raons ni em tenta
matar cap enemic.

I quedi clar senyor
que això no és cap ofensa
la decisió ja és presa:
jo vull ser desertor.

Després d'haver nascut
he vist morir al meu pare
germans marxar de casa
i els plors, dels meus petits.

Ma mare patí tant
que avui ja és a la tomba
i se'n riu de les bombes
i els cucs del seu voltant.

Quan era presoner
varen prendre'm la dona
varen prendre'm les hores
i el meu passat feliç.

Demà de bon matí
me n'aniré de casa
i esclafaré la porta
als nassos de l ahir.

Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles.
D'Alcoi a la Cerdanya
diré a la bona gent:

Negueu-vos a obeir
digueu no, a les ordres
no aneu pas a la guerra.
Negueu-vos a partir.

Si s'ha de perdre sang
perdeu Senyor la vostra
feu bé el paper d'apòstol
senyor governador.

I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma.
Podran tirar tranquils.