Quan ens van proposar la lectura de Simple i després d'informar-me vaig pensar que seria la típica història d'un nin amb problemes mentals que afronta la vida real. Però així com anava llegint vaig anar veient que la història era diferent de totes les que ja havia vist. La manera com en Kléber tractava el seu germà, veure com els dos afrontaven a poc a poc i junts els problemes de la vida em van fer graci i vaig pensar que, potser, m'havia equivocat en la meva primera impressió.
Quan ja era per la meitat del llibre ja tenia clar que la història no era només d'en Kléber i en Simple, també implicava tots els companys de pis: n'Enzo i el seu enamorament, n'Aria i n'Emmanuel amb el seu amor apassionat i en Corentin i la seva amistat sempre fidel. Els personatges estan tan ben descrits que vaig anar imaginant cada detall de les seves vides. Es pot dir que em vaig enganxar des del primer moment a aquesta història i als seus personatges. Cada vegada que n'Enzo i n'Aria es quedaven a soles pensava per favor que s'adonin que han d'estar junts, o quan en Kléber va triar la dolenta, com diu en Simple, Béatrice en lloc de la dolça Zahara em vaig posar nerviosa i em vaig enfadar amb en Kléber. Cercava un final feliç per cada una de les seves històries i crec que això és el que tota escriptora cerca que els seus lectors facin, i en aquest cas Marie-Aude Murail ho ha aconseguit i amb èxit.
Acabat el llibre em vaig quedar en ganes de més, volia sabre com continuaven les vides de cada personatge. M'ha agradat molt la manera de veure el món d'en Simple i l'amor incondicional del seu germà. També m'ha agradat molt veure com cada personatge ha anat aprenent i millorant a mesura que en Simple, encara de ser retardat mental, els hi ensenyava coses en la seva manera, sobretot a en Corentin. M'ha encantat la manera com varen acceptar en Simple i el seu germà per damunt dels seus problemes i com tots els companys de pis, excepte n'Emmanuel, han anat ensenyant i educant a en Simple. El Senyor Pinpin em pereix una molt bona manera de fer referència a la maduresa d'en Simple. Es veu com en el principi en Simple no pot viure sense ell, ja que té la mentalitat d'un nin de 3 anys i no sap res de la vida fora de casa seva, i com a mesura que va aprenent dels seus companys i del seu germà va perdent la seva dependència cap al peluix i aprenent a estimar els seus amics. L'únic que no m'ha agradat ha estat la manera de descriure Malicroix, el psiquiàtric. Pareix que la descripció d'aquest psiquiàtric fa referència a tots els psiquiàtrics i crec que és una generalització massa crítica, però també és vera que és part de la història i per això no li don molta importància. Sense cap dubte aquest llibre és més que recomanable, i esper que a tots els qui el llegesquin els hi agradi tant com a jo.
Per ara el llibre m’agrada, xerra sobre coses d’adolescents que ens podrien passar a nosaltres i molta gent es pot sentir identificada amb ells. Però és un poc repetitiu, solen passar més o menys les mateixes coses; així i tot, és bo.
Per ara el llibre m’agrada, xerra sobre coses d’adolescents que ens podrien passar a nosaltres i molta gent es pot sentir identificada amb ells. Però és un poc repetitiu, solen passar més o menys les mateixes coses.
El llibre m’ha agradat, és interessant, ja què moltes coses són d’adolescents, com nosaltres; també te deixa un poc intrigat per saber que passarà més tard. Però canviaria un parell de coses, per exemple, m’haguès agradat que fos més divertit, hi ha poques coses divertides; el que tampoc m’ha agradat és que és un llibre molt previsible, és a dir, se veu a venir bastantes coses que passaràn, evidentment, no tot. Però en general, m’ha agradat.
El recomanaria a tothom, però especialment als adolescents.
SIMPLE
ResponEliminaQuan ens van proposar la lectura de Simple i després d'informar-me vaig pensar que seria la típica història d'un nin amb problemes mentals que afronta la vida real. Però així com anava llegint vaig anar veient que la història era diferent de totes les que ja havia vist. La manera com en Kléber tractava el seu germà, veure com els dos afrontaven a poc a poc i junts els problemes de la vida em van fer graci i vaig pensar que, potser, m'havia equivocat en la meva primera impressió.
Quan ja era per la meitat del llibre ja tenia clar que la història no era només d'en Kléber i en Simple, també implicava tots els companys de pis: n'Enzo i el seu enamorament, n'Aria i n'Emmanuel amb el seu amor apassionat i en Corentin i la seva amistat sempre fidel.
Els personatges estan tan ben descrits que vaig anar imaginant cada detall de les seves vides. Es pot dir que em vaig enganxar des del primer moment a aquesta història i als seus personatges. Cada vegada que n'Enzo i n'Aria es quedaven a soles pensava per favor que s'adonin que han d'estar junts, o quan en Kléber va triar la dolenta, com diu en Simple, Béatrice en lloc de la dolça Zahara em vaig posar nerviosa i em vaig enfadar amb en Kléber. Cercava un final feliç per cada una de les seves històries i crec que això és el que tota escriptora cerca que els seus lectors facin, i en aquest cas Marie-Aude Murail ho ha aconseguit i amb èxit.
Acabat el llibre em vaig quedar en ganes de més, volia sabre com continuaven les vides de cada personatge.
M'ha agradat molt la manera de veure el món d'en Simple i l'amor incondicional del seu germà. També m'ha agradat molt veure com cada personatge ha anat aprenent i millorant a mesura que en Simple, encara de ser retardat mental, els hi ensenyava coses en la seva manera, sobretot a en Corentin. M'ha encantat la manera com varen acceptar en Simple i el seu germà per damunt dels seus problemes i com tots els companys de pis, excepte n'Emmanuel, han anat ensenyant i educant a en Simple. El Senyor Pinpin em pereix una molt bona manera de fer referència a la maduresa d'en Simple. Es veu com en el principi en Simple no pot viure sense ell, ja que té la mentalitat d'un nin de 3 anys i no sap res de la vida fora de casa seva, i com a mesura que va aprenent dels seus companys i del seu germà va perdent la seva dependència cap al peluix i aprenent a estimar els seus amics.
L'únic que no m'ha agradat ha estat la manera de descriure Malicroix, el psiquiàtric. Pareix que la descripció d'aquest psiquiàtric fa referència a tots els psiquiàtrics i crec que és una generalització massa crítica, però també és vera que és part de la història i per això no li don molta importància.
Sense cap dubte aquest llibre és més que recomanable, i esper que a tots els qui el llegesquin els hi agradi tant com a jo.
M. Magdalena Nicolau
4t Eso
Encara l’he de llegir i segons la meva opinió, el títol no capta molt l’atenció del lector. Però me fa ganes saber si és bo o no.
ResponEliminaJoan Navarro
4t ESO
Per ara el llibre m’agrada, xerra sobre coses d’adolescents que ens podrien passar a nosaltres i molta gent es pot sentir identificada amb ells. Però és un poc repetitiu, solen passar més o menys les mateixes coses; així i tot, és bo.
ResponEliminaPer ara el llibre m’agrada, xerra sobre coses d’adolescents que ens podrien passar a nosaltres i molta gent es pot sentir identificada amb ells. Però és un poc repetitiu, solen passar més o menys les mateixes coses.
ResponEliminaJoan Navarro
4t ESO
El llibre m’ha agradat, és interessant, ja què moltes coses són d’adolescents, com nosaltres; també te deixa un poc intrigat per saber que passarà més tard. Però canviaria un parell de coses, per exemple, m’haguès agradat que fos més divertit, hi ha poques coses divertides; el que tampoc m’ha agradat és que és un llibre molt previsible, és a dir, se veu a venir bastantes coses que passaràn, evidentment, no tot. Però en general, m’ha agradat.
ResponEliminaEl recomanaria a tothom, però especialment als adolescents.
Joan Navarro
4t ESO