Dijous dia 30 va ser el DENIP, el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. Vàreu fer un grapat d'activitats: enhorabona!
Després de veure el documental Yayoma, m'agradaria que en 10 línies expliquis els sentiments que t'ha despertat. No et deman un resum, sinó que exposis com et sents davant una situació com la que expliquen alguns dels protagonistes del documental.
¿Per què creus que l'hem vist a classe emmarcat dins el DENIP?
"Yayoma" A mi m'ha semblat super interessant, ja que es valora molt qualsevol gest, allà es valora tot però el que més importa és l'amistat, la felicitat, moments bonics... Jo quan ho he començat a veure se m'ha posat els pèls de puntes. M'ha donat una lliçó molt gran, ja que a mi em donava igual el que li passava a la gent que no fos amiga meva o família, però amb aquest vídeo he après que hi ha persones que es mereixen més coses de les que tenen i que ho passen pitjor que nosaltres. Que s’ha de valorar tot, sobretot els moments que vam passar amb la gent que ens estimen, que hem de començar a ser més feliços amb la gent. Que hem de deixar de ser materialistes i valorar més el que tenim.
ResponEliminaInmaculada Dominguez Guzman
1r ESO
No és extrany que hi hagi de cada vegada més pateres que arriben a les nostres costes amb joves cercant una vida millor, encara que el viatge els pugui costar la vida. Quan a un país no tens ajudes ni oportunitats per prosperar, les persones volen cercar uns altres camins. Això és el que ha volgut fer hi ha aconseguit la Fundació Lluís Llach, construir barques de pesca i poder donar oportunitats als joves que gràcies a la pesca poden
ResponEliminatenir un món una mica millor que el que tenien. Tenir un poc més de futur, un futur que els europeus hauríem de valorar més. Aquest documental et mostra com la gent i els nins sense tenir res són feliços, i nosaltres no sabem viure sense les comoditats ni la tecnologia.
La meva opinió és que hauríem d’aprendre a valorar una mica més el que tenim. Com diu en Lluís Llach “a tots nosaltres ens queda molt per aprendre”.
Maria Cerrato Aguiló 1r ESO.
El documental que hem vist a la classe de català anomenat “Yayoma” o “Maremar” m’ha fet reflexionar d’un munt de coses que estan passant avui en dia i no ens adonam ni compte.
ResponEliminaNo trobau que és injust que per haver nascut a un altre país no has de tenir els mateixos recursos que un altre persona? No trobau que ser criticat per tenir un color de pell o una religió distinta és injust? Idò això és el que està passant ara. D’això tracta el documental i m’ha commogut de veritat, m’ha fet passar pena, tristor, por, veure que hi ha persones sofrint, morint-se de fam i de deshidratació és terrible i ara i sempre ho hem d’evitar per el bé de tothom si o si.
Pere Mascaró Massanet
Curs: 1r ESO
Que la guerra no la mereix cap del les persones del món. I que mai hi hagi més guerres tan doloroses i difícil, perquè duen molt de sufriment . I la cançó de la swing pau és molt bona.
ResponEliminaJunior Albarracin
1r ESO
El documental “Yayoma” m’ha fet reflexionar amb tot el que està passant arreu del món.
ResponEliminaNosaltres no apreciam el que tenim, hem d’aturar de ser materialistes, perquè hi ha altre gent que aprecia les petites coses més que nosaltres que ho tenim tot. Em pareix injust que perque venguin d’un altre lloc, d’una altre religió o siguin d’un altre raça no els tratem igual que els altres.
Ells no son diferents, son totalment igual que nosaltres i tenen el mateixos drets que nosaltres a viure bé, a tenir noves oportunitats, a poder començar un nou camí amb noves il·lusions pel davant...
Hauríem de pensar com la fundació Lluís Lach i ajudar a la gent que ho necessita a venir cap aquí i ajudar-los amb tot el possible.
Un nou món es possible si tots ens ajudam els uns amb els altres.
Alícia Gomila Flores
1r ESO
El missatje que vol transmetre, és clar i inspirador. He après que no tot es un camí recte, net, ben pulit... a vegades les coses no surten com ens agradaria, però els habitants d’aquell poblet de Senegal, i d’altres llocs en general se les han apanyades així com han pogut. Si que és vera que a troços s’ha vet una mica repetitiu, però així com han gravat el documental, podien fer-ho cada dia perque hi ha mils de persones que es moren cada dia degut a la poca riquesa del seu país. Aquest vidio m’ha demostrat que si tu vols ho pots fer i que no t’has de rendir a la primera perque ells havien vist com altres és suicidaven, com quasi la seva vida acabava, i tot per viure millor.
ResponEliminaNúria Espinosa Morey
1r ESO
El que pens sobre el documental "Yayoma" o "Maremar" d'en Lluís Llach és que tots hem de reflexionar i actuar amb moltes coses que passen dia a dia, gent que ho passa molt malament per no poder alimentar a la seva família, no tenir bons recursos per viure. No és just que morin cada dia nins, nines, dones i homes per falta d'aliment, haver de treballar cada dia de sol a sol sense cobrar ni un cèntim, i que en canvi moltes d'aquestes persones sense tenir quasi res siguin feliços i nosaltres, tangent totes les comoditats i bona vida que tenim siguem tan infeliços, que ni sapiguem dir gràcies, gràcies per poder anar a escolar i tenir una educació, gràcies per tenir cada dia un plat a la taula...
ResponEliminaCada vegada hi ha més pateres que arriben a Espanya plenes de gent cercant una bona vida i un millor futur,és clar, ningu vol viure a un país sense cap oportunitat de seguir endavant. Pens que el missatge que ens ha volgut transmetre en Lluís Llach amb aquest documental és que hem de valorar el que tenim,que hi ha gent que no té quasi res i valora el poc que té. ¡HEM DE CANVIAR!
Marta Nicolau Sureda 1r ESO.
El documental "Yayoma" m’ha transmès molts de sentiment, m’ha transmès que no cal tenir un munt de coses per ser feliços. Hi ha gent que no pot tenir tot el que desitja , però lo únic que l’importa és tenir el mínim per sobreviure . A la societat on vivim sempre volem tenir el que desitjam i sempre acabam guanyant, però mai ens hem aturat a pensar que hi ha gent que no pot tenir ni un plat de menjar a la taula, que no tenen on viure... mai ens aturam a pensar que en un moment de sa nostra vida poguem estar a la mateixa situació, però es clar, com esteim acostumats a tenir tot el que volem , mai ho pensam, però això no es lo pitjor, lo pitjor es que tenguent tot el que tenim mai arribem a ser feliços.
ResponEliminaAquest vídeo m’ha fet recapacitar que per tenir mes no sire mes feliç i que preferesc tenir menys i ser feliç (com el que li passa a la gent d’aquest documental), que tenir mes i no ser-ho.
Gabriela Bermúdez Varela 1r ESO
El vídeo que em vis de català anomenat Yayoma o Maremar m’a fet reflexar mes i m’a fet pensar que es vera que nosaltres sempre volem mes de el que tenim que i no pensament el que mos basta, ells no tenen quasi res i lo que per nosaltres es basura per ells es un nova creació de una goguina sempre aproven el que tenen sempre reutilitzen mai contaminen, nosaltres contaminat tot i no resiclam res.
ResponEliminaAuriem de aprendre mes de ells i no ells de nosaltres perquè per ells si es petit però es diverteixen son feliços encanvi per nosaltres si es petit no serveix de res i si es gran pero no sabem que es ni per a que serveix mos agrada domes perquè es gran.
Nathalia Pazmiño 1r ESO
Aquest documental de TV3 va de com gent de Senegal ve a España per guanyar doblers per la seva família.
ResponEliminaAmb el cantautor Lluís Llach van fent entrevistes per un poble que es diu Palmarín i deien que un any un quants varen morir per falta de menjar i d’oxigen.
Al reportatge mostren que allà estan bastant feliços tenguent casi res. Ells preparen un vaixell per pescar i que els joves de Palmarín puguin fer feina i anar a pescar i visquin del peix.
Per a la inauguració del vaixell, preparen una cançó de Lluís Llach que es diu “maremar” per que el vaixell es gràcies a la Fundació Llach.
Es veu que un coro juntament amb Lluís Llach preparen la cançó per la inauguració del vaixell.
A la inauguració del vaixell es veu com la canten y després el fiquen dins l’aigua.
Jo crec que em vist això per el DENIP es perquè veiem que hi ha gent que no té tantes comoditats com nosaltres i estan iguals de feliços.
Hem d’aprendre a no ser egoistes i ajudar als més necesitats. Joan Vicens Canet 1r ESO.
Pues que no hem de discriminar a ningú pel seu color de pell i de a on es.
ResponEliminaQue hi ha injustícia a el món perquè hi ha gent que es poden comprar tot el que volen i aquest luchadors si tenen un tasso de
aigua son mes que feliços. #JUSTICIA AL MÓN
Javián de Guilhem
1 ESO
“Yayoma” A mi m'ha semblat super interessant i m’ha impectat molt , perque valoren qualsevol gest, allà es valora tot però el que més importa és l'amistat, la felicitat, moments bonics,la alegria... Jo quant en Toni m’hos va explicar que veuríem un vídeo titulat yayoma per quant el vaig començar a veure m’he va impectar molt perquè ells casinno tenen res i nolsaltres ho tenim tot i mos queixam.jo me pensava que la gent no patia tant. Amb aquest vídeo he après que hi ha persones que es mereixen més coses de les que tenen i que ho passen pitjor que nosaltres.Una cosa que me va impecta va ser el pati que tenen ells que eren dos futbolins i eren mes que feliços i nosaltres que ho tenim tot m’hos queixam i ells amb un detall son mes feliços que nosaltres. I el derrerr que vull dir es que el que m’ha va escarrufar mes va ser que cuant l’home va dir a nen Lluís Llac que devant ell se varen morir 5 nins de 12 anys que na en amb una Barça cap a España.
ResponEliminaPau pinso
1 ESO
Vídeo de “Yayoma” : aquest vídeo va sobre es dia a dia de les persones de Senegal . Jo no ho sabia que eren tan valents de agafar barques i cruzar mars amb tempesta , aquestes persones arriban a Espanya a guanyar doblers per la seva família però no sempre arriben tots . En Lluís Llachun un cantautor va anar a veure les persones de Senegal ell va ajudar a cantar “Maramar “
ResponEliminaa les persones de Senegal aquesta cançó, en Lluís Llach deia que hi havia gent que se tirava de les barques osigui que se süiciaven. La construcció de la baraca era encara mes gossa , i anava mes bé , jo me he impresionat molt perquè havia un troç de el vídeo que arribaven gent morta ...
jo no me agradaria gens Trobar-me en la situació de perdre a gent de la meva família així . També hi havia un troç que jugaven amb un futbolí petit ,i vaig pensar que noltros que ho tenim tot i mes no ho aprofitam ni valoram , lo que vull dir es que sa felicitat no està en ses coses materials .
Paula Flores Muntaner 1r ESO
ResponEliminaYAYOMA
M’ha agradat molt aquest documental, però alhora no perquè és trist veure com és la vida dels pobles del tercer món i que la gent de l'Àfrica ha de passar per situacions molt difícils. He après coses molt interessant que no sabia. YAYOMA ens mostra com el que no feim servir nosaltres serà d’ús per a ells i els agradarà més utilitzar-lo que a nosaltres. Tothom en aquest món hauria de ser més agraït i pensar en els que no tenen. La vida és com una carrera que no tothom és capaç de guanyar.
El document mostra com les persones comparteixen les seves històries del que han passat. En conclusió, crec que el món ha de ser més just perquè és molt injust. Hauríem de tenir presidents que es preocupin pel que passa al món i que vulguin saber i ajudar la resta del món.
Maybelle Antonina Annesley
1r ESO
YAYOMA
ResponEliminaEs un vídeo de persones que Construïm un barco. Son homes i dones que cantar, i una persona que es de Espanya. Es un molt bona peli i M'agrada molt.
Luise Rosali Lotta Albrecht
1r ESO
“Yayoma” jo trob que no em de discrimina a ningú per el seu colo de pell o els seus defectes que tingui perque tothom nen te . Si totes les persones nos posseïm al joc del altre tothom feria tot lo posible per ajudar a aquestes personas .
ResponEliminaDavid Pérez García 1r ESO
Per jo “maremar”és un documental que hem trensmet un impacte perquè me he donat conta de dues coses. La primera és que la gent que te menys és més feliç i les persones que tenen coses volen més i no és conformen amb el que tenen. La segona és que ells tenen una finalitat i quan la guanyen són molt feliços comparat amb les persones que poden comprar el que volen, no tenen una finalitat i sempre volen més del que tenen. El que pens que és molt ingust és que a la vida i haigi dos bàndols, els que tenen doblers i els que no tenen doblers. La gent amb doblers pot anar a veure a la gent que no en tenen, però quan la gent que no en te intenta anar a la part que tenen doblers, les maten o les persegueixen perquè no hi vagin. Però no ens donam conta que ells només volen alimentar a la seva família i ser feliços. I seria molt bonic que totes aquelles persones tots els dies tenguessin el nesesari per viure.
ResponEliminaCaterina Morey Cursach.