Quan hàgiu corregit i revisat els vostres microrelats, els haureu de penjar aquí, indicant el vostre nom i llinatges i el vostre curs, i triant sempre l'opció ANÒNIM a l'hora de publicar-lo. Recordau que no es publicarà res sense nom, llinatges i curs.
Us anim a llegir-ne algun a aquest web https://petiteshistories.wordpress.com/category/microrelats/ o a d'altres que voltros mateixos trobareu.
TOTS SOM IGUALS
ResponEliminaNo crec en la possibilitat que dos éssers humans puguin ser iguals; però crec igualment en el dret de que totes les persones puguin tenir les mateixes oportunitats. Hem d’aprendre a dialogar, escoltar i saber compartir amb tothom. No vull ser igual que un home, només vull que es reconeguin les nostres diferències però que m’identifiquin amb ell. No som inferior, mai m’he sentit menys que un home per fer cap tipus de treball ni per fer cap feina.
Els nins i nines han d’estar educats per igual, fora etiquetes i eliminant falsos comportaments, començant a les llars, passant per les escoles i acabant als carrers.
Tots ens hem de sentir amb la mateixa igualtat.
Maria Cerrato Aguiló
1r ESO
NO TROBAU?
EliminaL’altre dia pensava una manera de que la majoria de la gent pensi i cregui que la Pau és possible. Vaig pensar “a partir de jo mateixa, puc intentar contribuir Pau al meu entorn i més”. Ara és quan em demanau “però com?”. Mirau, crec que si cada un de nosaltres transmet ambient de Pau a la seva família, amics i col.legi, cadascú hauría posat el seu granet d’arena, això s’aniría contagiant i qui sap, a lo millor arribaria bona part del món, no trobau? Crec que la gent ha de saber que amb Pau tot és més fàcil. No us faría ganes que a partir d’un granet d’arena es formés una gran platja, o millor encara, un inmens desert? A mi sí, per què no complir els desitjos de molta gent? També hem de poder pensar la part negativa i veure venir que bastantes persones no seguiríen aquesta cadena, però segur que acabarien adonant-se que és el millor camí a escollir, no trobau? Us convido a tots a seguir la cadena que molta gent desitja i a fer del món un món millor. Confio amb vosaltres.
Maria Gili Sancho
2n ESO
No esperem a canviar, canviem ja
ResponElimina-Per què cercam una cosa que no existeix? -Va dir el nin a la seva mare.
La mare se’l mirà amb cara de desubicada.
-Si, per que envers d’esperar a que passi no ho feim possible nosaltres? -Va continuar el nin.
La mare no l’escoltava gaire fins que el nin li preguntà: -A tu t’agradaría que hagués Pau pel tot el món, mare?
-Clar que si, fill. Però és una cosa impossible. -Va contestar la mare. El nin li demanà si ella feia alguna cosa per ajudar als refugiats o als que no tenen res i ella va contestar que no.
-Idoi per que vols una cosa que no fas? -Va dir el nin.
A partir d’aquell moment la mare va obrir els ulls i va compartir la idea del seu fill amb tota la gent estimada.
Aina Guiscafrè Santandreu
4t ESO
No es No!!!
ResponEliminaUn 30 de gener de l’any 2006 día de la Pau i no a la violencia. Les persones estenien molt atentesa la televisió per escoltar el que dialogava el president de Espanya José Luís Rodríguez Zapatero.
El president esteia compartint un missatge per a tota la península, per anunciar que avui era el dia de la Pau i no la violència, ell el que volia dir era que aquest dia tan enunciat se havia de ser feliç amb tota la gent i no es havien de barallar, ni pegar, ni res que dugués a la violència.
A les 20.30 hores es varen comunicar un munten de notícies per la televisió sobre el dia de la Pau i no la violència, però la mes destacada era que un home havia matat la seva dona perquè la dona mira-va el seu programa preferit per la televisió i ell volia mirar un altre programa i la seva dona li va dir que no que ara le mirava ella i dons el seu home es va acostar a ella i li pega punyalada al cor.
Marta Ferriol Bonet
2n Eso
La realitat no es maga
ResponEliminaEl meu nom es Isac i el meu pais esta amb gerra i lunic que veim es que ens pozen murs i barreras i que domes dexan pesar els qui els i conve. Preferexo mira de viura al meu poble que mirar de pasar la berera ja no se que es mes parillos. ¡Escolteu ja venen els bonberdes esper sobreviura un altre pic!
Sergi Pinso i Pons
4t ESO
UNA DE MOLTES
ResponEliminaCrits, plors i bombardejos. És el darrer que record abans d'estar tombada enterra amb una ferida enorme a la panxa que no atura de sagnar. No sé quin temps em queda de vida, sé que és poc. Em deman si és just morir d'aquesta manera. La meva vida no mereix acabar així, bé, ni la meva ni la de ningú. Comparteixo els meus darrers alens amb aquest ambient desagradable i engoxant.
La ferida deixa de fer-me mal. Ja no sent res. Ja no respir. El darrer alè, final d'una vida, una de moltes.
Àngels Martí Ginard
2n ESO
QUALSEVOL NÚMERO ALEATORI
ResponEliminaTu i jo, després de tot, ens retrobam enmig d'aquest incendi. On només ens encalenteixen els petits raigs de sol. Tenim cel i terra per compartir, ens abraçam i poc a poc, va fugint la por, va augmentant la calentor. Tu i jo, podriem ser qualsevol número aleatori.
Yan An Gonzalvo Durán
4t ESO
ESCOLTEM LA TERRA
ResponEliminaHeu pensat mai com seria el nostre món si mai no hi haguès hagut cap enfrontament entre les persones?
Jo mir el dia d’avui i veig com la gent està a casa, sense sortir, compartint hores i més hores amb la gent estimada i a fora tot s’ha aturat. Reflexionem i escoltem el què ens diu la terra: aturem de fer mal i disfrutem de la pau.
Paula Canet Matamalas
2n ESO
I QUINA SOLUCIÓ MÉS TENIM?
EliminaDe petits ens han ensenyat que quan tenim un conflicte hem de dialogar amb l’altre persona però, i si aquets conflicte passa a ser més gran com podria ser una guerra? No et pots aturar a dialogar perquè tot això acabi. I quina solució més tenim? Cap. Simplement intentar fugir, passar fronteres, viatjar amb pasteres arriscant la teva vida... Lluitar per fugir, fins que un dia, morirem per fer-ho.
Maria Vives Ginard
NATURALESA
ResponEliminaBrilles com mai he vist dins aquesta espècie de capsa que t’aïlla del món. Els teus colors son els més vius que hi ha en tot el món, vull abraçar-te i compartir amb tu les ganes que tens de viure i disfrutar, però no puc. Aïllat, perquè segons la humanitat fas mal, però jo et necessit més que mai, sense tu no puc canviar, em podreixo i com abans con creixo.
Laura Mascaró Sancho
4t ESO
Per que així?
ResponEliminaVisc enmig d’una ciutat fora casa, fora feina y fora dotblers. Cada dia busco ajuda, però sense èxit, o m’ignoren o no poden ajudar-me. Ara, una pandèmia ha arribat a la meva ciutat i la poca gent que m’aportava alguna cosa per menjar ara no hi son per culpa de la pandèmia, no se el que faré, moriré de gana o de set o del virus, no ho se, lo únic que desig es viure bé.
Rubén Gómez Alba
3r ESO
LA TÍPICA FRASE
ResponElimina- Si me deixes me mat.
Com vol que reaccioni? Què li he de dir? Jo no l’estim però no el vull veure mort. Preferesc viure aterrada a que es mati per la meva culpa.
Bàrbara Nebot Ginard
4t ESO
I QUINA SOLUCIÓ MÉS TENIM?
ResponEliminaDe petits ens han ensenyat que quan tenim un conflicte hem de dialogar amb l’altre persona però, i si aquets conflicte passa a ser més gran com podria ser una guerra? No et pots aturar a dialogar perquè tot això acabi. I quina solució més tenim? Cap. Simplement intentar fugir, passar fronteres, viatjar amb pasteres arriscant la teva vida... Lluitar per fugir, fins que un dia, morirem per fer-ho.
Maria Vives Ginard
2n ESO
M'HO REPLANTEIG
ResponElimina7.00: Sona l’alarma, és hora d’aixecar-se.
7.30: Em reunesc amb els meus companys. Alhora berenam i compartim experiències.
8.00: Comença l’acció.
23.00: Arribam després de 15 hores d’enfrontament. Ja duc gairebé uns 3 mesos així, no puc més, estic esgotat. No tan sols per estar lluitant hora rere hora, el que més m’esgota és haver de matar a persones innocents, sense saber si algun dia seré jo el que acabi mort. Això em fa reflexionar i escoltar els meus pensaments; realment és el que vull fer? Fer patir a la gent d’aquesta manera? Destruir les seves cases, el seu poble i les seves famílies? I pensant d’una mica egoista, vull acabar la meva vida així?
Martina Ferragut Gili
2n ESO
No es just
ResponEliminaEm trobu el Carrer sola, anat cap a casa. No hi ha ningú, està tot fosc, tinc por. Cada passa que faig, em sent més insegura, escolt algú, no se qui es. Està cada pic mes aprop i jo enfora de casa, que faig? El meu cor cada vegada batega més ràpid, com si me hagues de sortir, i encara sent les passes, cada pic mes aprop i més ràpides, com si vengués cap a jo corrent, però no em vull girar darrera, perque tendre més por, que faig? Acceler el pass, ja gairebé arribo a casa.
Margalida Ferriol Bonet
2n ESO
¿CUANDO LLEGARÁ EL DÍA DONDE SOLO SINTAMOS PAZ?
ResponEliminaOtro día más, cada vez siento más dolor e impotencia. ¿Cuando parará? ¿Cuando podremos ser libres de dolor? ¿De que sirve vivir en un mundo lleno de guerras? ¿Cuando llegará el día donde solo sintamos Paz?
Estamos atrapados en el fuego cruzado por el cielo y el infierno, estamos buscando un refugio, un lugar donde solo se compartan sonrisas, donde no hayan muertes de inocentes.
M. Carmen Segovia Bazurto
4t ESO
DISCORDANÇA
ResponEliminaEn Fred es un noi que viu amb els seus germans al barri mes pobre de tota Barcelona. Mentres tant al barri mès ric de tota Barcelona hi viu en Pere.
Un dia en Fred anava a comprar aigua al Mercadona, ja que a caseva entre cosins, tiets i germans hi viven unes 10 persones. En Fred va anar a comprar vestit d’una manera un tant desagradable, ja que la rentadora a caseva estava rompuda i els seus pares no tenen diners per comprar-ne una de nova. Al mateix Mercadona també s’hi trobava en Pere. En Pere també volia aigua, ja que sa mare li havia donat dos euros i ell no sabia amb que gastar-los. En Fred agafà la derrera botella d’aigua que quedava i de seguida arribà en Pere, li pegà una empenta i se quedà amb la botella. En Fred li demanà a nen Pere que li explicàs perquè ho ha fet. En Pere respongué: Miret i escoltet, fas oi. Jo tenc preferència. Quan en Fred va sentir allò digué: La violencia no és la solució a res.
Andreu Sanxo Morey
4t d’ESO
Un punt d’inflexió
ResponEliminaAquesta situació ens ha arribat a tots de cop, ningú esta preparat per viure una cosa com aquesta; són temps durs, però no eterns. Quan esteim en una rutina anormal com la d’ara ens adonam que poques vegades ens aturam a escoltar a la gent, que sense adonarnos conta l’únic que volen es ajudarnos i això significa que es preocupen per nosaltres. Per això es tan important prendre’ns aquests dies desde un punt de vista positiu, i així poder veure les coses que alomillor abans no valoravem o si, però no de la mateixa manera. I quan tot això acabi, tots tendrem moltes reflexions i experiències diferents per compartir.
CAROL MIR ROJAS
4T ESO
Paz humana
ResponElimina“Perros iguales comparten o...pierden.”
¿FIN?
Luis Vizcaíno Mestre
2n ESO
EL QUE TOCARIA FER
ResponEliminaHola! El meu nom és Pau i estic aquí per celebrar i gaudir de la justícia, la caritat, i la llibertat per a totes les persones del nostre planeta. Vull que lluitem tots junts per la igualtat de gènere, per que ningú sigui discriminat o discriminada per tenir una religió o un color de pell distint al nostre. També m’agradaria lluitar per les igualtats socials, que per una persona tengui una orientació sexual distinta, no sigui estimada com una altra, és una injusticia. Que s’acabin tots els conflictes bèl·lics, que no hi hagi més morts injustes de persones, per coses que no han fet. Per favor, vos deman que respecteu a tothom, que sigueu bones persones i que disfruteu de la pau. Per favor, recorda, la pau és amor, llibertat i justícia.
Pere Mascaró Massanet
1r ESO
PENSAR EN EL FUTUR
ResponEliminaUs heu demanat mai el que voleu ser de grans? El que voleu estudiar? A on voleu anar a viure? I més preguntes sobre el vostre futur veritat? M'agradaria que féssiu una reflexió sobre el que és més important a aquesta vida per vosaltres i perquè som tan egoistes i mai pensam amb l'altra gent, que passaria si ajudàssim a les persones que realment la necessiten? Us agradaria viure a un lloc on hi hagués bombes atòmiques al voltant teu diàriament? La veritat és que a ningú li agradaria això, la millor manera de dur pau a aquest món és dialogar amb les persones per veure el que de veritat ens preocupa, compartir la nostra felicitat amb la gent que també la necessita perquè una rialla és la millor manera de solucionar coses però el més important de tot és saber escoltar els seus problemes i intentar ajudar-los amb tot el que sigui possible.
Neus del Campo
3r ESO
JUNTOS POR SEPARADO
ResponEliminaParece que vino para unirnos y al mismo tiempo separarnos, para que buscáramos la forma de luchar contra él, y resultó ser, que es estando separados. Parece haber venido para cambiar completamente nuestras vidas y nuestra forma de ver la cosas, haciéndonos ver que no tenemos el control absoluto de nada.
Nos arrebata cruelmente a nuestros padres y abuelos, enseñándonos la importancia de proteger a los que siempre nos han protegido.
Inevitablemente vino, pero lo combatiremos siendo solidarios, escuchando, y compartiendo con los demás desde casa, de una forma diferente.
Kirian Gómez Vega
2n ESO
JUNTOS POR SEPARADO
ResponEliminaParece que vino para unirnos y al mismo tiempo separarnos, para que buscáramos la forma de luchar contra él, y resultó ser, que es estando separados. Parece haber venido para cambiar completamente nuestras vidas y nuestra forma de ver la cosas, haciéndonos ver que no tenemos el control absoluto de nada.
Nos arrebata cruelmente a nuestros padres y abuelos, enseñándonos la importancia de proteger a los que siempre nos han protegido.
Inevitablemente vino, pero lo combatiremos siendo solidarios, escuchando, y compartiendo con los demás desde casa, de una forma diferente.
Kirian Gómez Vega
2n ESO
NO VIOLENCIA ENTRE DOS GÉNEROS
ResponEliminaEn pleno siglo XXI pasan cosas que ya no deberían pasar y en algunos aspectos en vez de avanzar, damos un paso atrás.
El pasado 8 de marzo la mayoría de mujeres a nivel mundial se concentraron en hacer frente a muchos aspectos contra ellas, y uno de los más importantes la violencia.
Un grupo de chicas de Granada decidió luchar contra la no violencia y transmitir en directo desde sus redes sociales un mensaje muy importante: “La violencia no es solo contra las mujeres, ya que muchas veces nos victimizamos a nosotras, aprovechando nuestros derechos y dejamos al hombre de menos cuando hay bastantes casos no reportados donde el hombre es víctima de una violencia por una mujer”. A raíz de este mensaje que la gente tanto compartió, se se convirtió en uno de los vídeos más virales de España contra la no violencia y concienciaron a mucha gente.
Marina Aguilar Sánchez
3r ESO
La Pau no significa llàgrimes
ResponEliminaNa Salma era una nina com qualsevol altre. Sempre li havia agradat celebrar les festivitats, sortir als carrers i passar-s’ho bé, però aquest any no. No després d’haver viatjat al seu país natiu i quasi no haver tornat. No després d’haver vist amb els seus propis ulls banyats de llàgrimes com acabaven amb la vida de mils de persones. No despres d’haver escoltat els tirs s’escopeta que acabaren amb la vida dels seus pares tan sols a uns metres d’ella. Ara, veure tanta gent a un mateix joc li recordava als milers de gent que moriren davan seu aquell dia. Ara, al veure focs artificials, l’únic que veu són les bales d’escopeta atrevessant el pit de la gent. Ara, tots els moments feliços són tan sols moments de desesperació, incomprensió i dolor.
Mentres algunes persones no saben respectar el valor de la Pau i acudeixen sempre a la violència i no a la paraula, altres, com na Salma, es fan netes les ferides i s’aixuguen les llàgrimes
Neus Danús Ballester
3r ESO
Microrelat Vida
ResponEliminaHola hem dic hamed Sàhara soc un nin de Síria on ho Passam fatal.
Cada vespre abans de anar a dormir perque estic amagat perque hi ha guerra pens ¿perque aquí hi h guerra i no als altres països?
Jo trob que hi ha molta injustícia al món perque al final
Les guerres es decideixen a un simple despatx pero ja hi ha mils de morts.
La meva maria i el meu pare estan a la guerra i no vull que morin perque se que fan tot el possible.
Hi hauria d’haver igualtat per tot el món, pau i no violència
Pau pinso
1r ESO
UN ABANS I UN DESPRÉS
ResponEliminaObservant pel balcó, escolt un silenci tan profund. Fa dies que no sent res, tot és trist, un poble fora vida. Faig una reflexió! És una soledat imposada, em sent trista de no poder compartir sentiments i alegries. El meu dia a dia em fa canvia pensaments i sentiments diferents dels que tenia. La vida em canvia per moments, engabiada com un ocell que no pot volar, però confortada per una família que sé que m'estima.
Aquesta malaltia que no entén ni de races ni de riquesa. Em fa veure que tots som fràgils i iguals. Per això esper que en acabar aquest mal son, seguem més humans i poguem per fi viure en pau.
Marta Nicolau Sureda
1r ESO
LA GUERRA PEL COVID-19
ResponEliminaNingú hauría pensat mai que arribés una apocalispi com aquesta al món, però és real. La por pel coronavirus fa que la gent estigui en constant tensió i amb més nervis del normal. Estar tot el dia tancat a casa compartint espai amb la teva familia pot arribar a un punt d’agobiaicó extrem, amb discusions amb la teva família ja sigui per un motiu o un altre. Quan la gent va al supermercat, tothom té unes cares malhumorades i pareix que hagi tengut tota una mala vida. La crisi del coronavirus cansa molt paicològicament i hem de ser forts per sortir endevant.
Toni Massanet Álvarez
4t ESO
UN ABANS I UN DESPRÉS
ResponEliminaObservant pel balcó, escolt un silenci tan profund. Fa dies que no sent res, tot és trist, un poble fora vida. Faig una reflexió! És una soledat imposada, em sent trista de no poder compartir sentiments i alegries. El meu dia a dia em fa canvia pensaments i sentiments diferents dels que tenia. La vida em canvia per moments, engabiada com un ocell que no pot volar, però confortada per una família que sé que m'estima.
Aquesta malaltia que no entén ni de races ni de riquesa. Em fa veure que tots som fràgils i iguals. Per això esper que en acabar aquest mal son, seguem més humans i poguem per fi viure en pau.
Marta Nicolau Sureda
1r ESO
AMIC
ResponEliminaEs va aixecar, escoltà el vent, i s’adonà de que res havia canviat.
Jesús Sansaloni Flores
4t ESO
avui en dia hi ha molta violència de gènere i entre moltes altres persones.
ResponEliminaPerò això no tocaria ser així se tendirà que poder xerrar i arreglar les coses de una altre manere sense arribar al violència.
Així se lograria que hi aigua pau al món i tots poder viure tranquils.
Perquè la violència no es el camí correcta
Annelis Morey Bolaños
1r ESO
UN SOMNI COMPLICAT
ResponEliminaJo vivia a un poble d’Àfrica desde ben petita volia aturar les injusticies al món, volia que per tot el món hi hagués pau.
Una cosa que tothom hauria de voler.
Un dia amb 18 anys vaig anar cercar justícia, pero no ho vaig aconseguir.
Avui en dia encara ho intent, estic ben segura que algun dia ho aconseguiré, alomillor no, però no perdre la esperança tan prest, si no ho arribas a conseguir, que sent realistes es casi impossible que ho aconseguesqui, jo se que fent això la seva consciència estaria molt bé, ja que m’hauria esforçat al màxim, per una societat millor, per més justícies, per la igualtat, per que s’aturin els abusos d’una vegada, per aturar les guerres.
M’agradaria que algun dia en el futur tot això fos real.
Alícia Gomila Flores
1r ESO
PUNT I FINAL
ResponEliminaEra un dia normal, un divendres vespre, en el què vaig sortir de festa amb les meves amigues. Aquella nit m'ho vaig passar molt bé, fins que vaig tornar cap a casa. En el camí de tornada tenia la sensació de què algú em seguia, però no vaig fer cas, fins que vaig caure a terra. Vaig despertar dins una sala, asseguda a una cadira, sense roba, amb un home que m'observaba. Vaig tractar de dialogar amb ell, però no em va fer cas. Ell es va apropar a mi, i va començar a tocar-me, fins que vaig recordar una tècnica de defensa. Esteia espantada, així que vaig agafar la pistola que ell portava a sobre i, "pum", va caure mort. Ja han passat dos anys des de allò, i jo seguesc aquí, a la presó, on ningú em vol escoltar ni saber la realitat, així que crec que és hora de que la meva història tengui el seu final.
Judith Coll Blanco
2n ESO
tenem PAU?
ResponEliminaRecordar frases i insistir en aquells que sigui la pau, moltes vegades mal entès i Moltes més poc practicada. La pau s'ha
confós en massa ocasions amb la simple absència de guerra,
encara que aquesta sigui una condició necessària.
Mateu Sansó Molina
4t ESO
¿QUIÉNES SOMOS?
ResponEliminaDurante toda la vida, nos han enseñado a hablar, escuchar y actuar ante cualquier caso. Esto nos permite ser quien somos hoy en día y quien queremos ser en un futuro. ¿Nunca os habéis planteado el simple hecho de que no supieras hacer ninguna de estas tres cosas? Pues es bien hora de planteárnoslo. Es una pena, que por culpa de no saber dialogar ni escuchar, esté sucediendo todo lo malo que encontramos en el mundo, como; guerras, conflictos, pobreza... Tal vez, si supiéramos actuar bien, sabríamos cómo afrontar conflictos que llevan a guerras, guerras que llevan a pobrezas y pobrezas que llevan a una desigualdad mundial enorme. Esto, sólo requiere usar un arma que hoy en día, para muchos de nosotros parece imposible, el saber dialogar. Tan sólo hace falta tener un poco de conocimiento, para saber qué los únicos que pueden cambiar situaciones, somos nosotros mismos. No dejemos que el egoísmo gane a nuestra empatía.
Marta Ruedas Negre
3r ESO
Tot igual amb els noms canviats
ResponEliminaL'alt i gras demana les collites al petit i magre, el petit i magre no té opció, ja que l'alt i gras no l'escoltarà.
Jordi Roca Bonnín
4t ESO
Un món perfecte?
ResponEliminaJo diria que fora cap guerra a cap país, ciutat o poble. Fora violència, escoltant i compartint. Podríem arribar a tenir un món perfecte?
Pau Roca Bonnín
3r ESO
¿LO PARAMOS YA?
ResponEliminaMe llamo Mireia, tengo 13 años y soy de un pequeño pueblo de Sevilla llamado Gilena. Mi horóscopo dice que soy una chica que se preocupa por los demás, y tiene toda la razón del mundo. Me preocupo mucho por la gente que está conmigo en mi día a día, pero también por la gente que está lejos de mi y que no conozco. Si os digo la verdad hay veces que no puedo ver las noticias, porque muestran cosas que a mi no me gusta ver; como situaciones de violación de género, ver que ha un hombre le han encerrado en la cárcel por abuso sexual a una chica menor, y no siento pena por el hombre sino por la chica, claro está; Y muchos más casos así, que están pasando, ahora, por el mundo. Os escribo este mensaje para que recapacitéis, penséis y os deis cuenta de que esto no está bien. ¿¡Podemos pararlo ya?! Y no solo quiero que lo compartáis y lo publiquéis en una “historia” de Instagram, como ya sabéis ‘una imagen vale más que mil palabras’.
Irene Bilbao Molina
2n ESO
La història dels macs
ResponEliminaFa molt de temps un màgic cristall es va formar a mes de 10.000 milions de kilòmetres de la terra era tan petit que per els dinosaures no era res, però cuan va a arribar el primer ésser humà el cristall màgic era mes aprop devers uns 1 millo de kilòmetres després van arribar mes éssers humans i van crear una nau on pudian arribar domes a 10.000 metres amb la cual el cristall màgic es va anar atracant a la terra, per cada any s’atraca 1.000 metres i van esperar tant que varen crear mes i no van anar com esperaven, els dinosaures es van anar pitjant totes les naus i domes el queda la primera nau que feren. Passaren 10 anys aproximadament i la roca estria a uns 11.000 metres i van esperar un any mes i la roca explotar i la terra es va remoure un poc i tots els que estenien vius aquell moment cada noi que surtia era un gran mac.
Nathalia Pazmiño
1r ESO
Escolta'l...
ResponEliminaViolència? Pér què? Escolta’l, i compartireu bons moments
Leandro Pazmiño
4t ESO
El virus mortal
ResponEliminaFa unes setmanes que al camp de refugiats hi comencen a haver-hi més morts del compte, i ningú sap la causa. Però just ahir ja la vàrem saber tots nosaltres, es tracta d’un virus mortal, i ningú fa res per ajudar-nos. Els polítics, que són els que haurien de dialogar per millorar la nostra situació, no fan absolutament res per aturar-ho. A més, nosaltres també passam gana, fred i som els que tenim més probabilitats de contagiar-nos perquè esteim tots acaramullats a un mateix lloc. També no tenim mesures de seguretat per no contagiar-nos, com: guants, mascaretes, sabó per rentar-nos les mans, etc. S’està atracant una crisi i ningú ens escolta. Si seguim així estam condemnats.
Joan Santandreu Gelabert
3r d’ESO
ALS CAMPS DE BATALLA
ResponEliminaDia vint, desde que vaig entrar a aquest refugi ple de gent on no tenen on viure. Vaig arribar aqui amb el meu fill petit, que ara es troba fent net els banys. La llei basica d’aquest refugi es fer feina, sino mors. Com anava diguent, varem arribar aqui per que ens varen fer afora de la nostra ciutat per guerra. Nose on es duen trobar els meus altres dos fills i la meva dona, ens varem separar i no sabem on son. Nomes vull el millor per ells.
En aquest refugi, ens donen de dinar i sopar cada dia. Hem de fer una coa, amb un plat fons, perquè cada dia ens donen sopa amb pilotes. Jo i el meu fill procuram estar per la meitat de la fila, per no nomes tenir aigua, sino tambe cran.
Nomes ens queden uns tres anys aquí, fent cada día lo mateix, mentes veim com maten a les persones que es boten les lleis.
Anselmo Pérez Gracía
4t ESO
El sofà den Juan
ResponEliminaUn vespre en Juan era al sofà de casa com quasi tots els dies, el seu pare li agrada anar-sen el capvespre al bar a beure i quan torna a casa en Juan s'amaga perquè el seu pare li agrada pegar-li. En Juan un dia cansat, es va seure al sofà amb el seu pare i va intentar dialogar amb ell de perquè feia això i el seu pare li va contestar que beu per causa de la mort de la seva dona, la mare den Juan, el pare aquest dia va estar tot el capvespre compartint històries amb el seu fill i no va anar a beure. Ara en Juan intenta distreure al seu pare perquè no begui més.
El post-it escriptor
4t ESO
Porque somos así?
ResponEliminaHola soy Alejandro, mi país no tenia guerras, todo era paz hasta que un día comenzó una guerra sin saber porque, pienso que los que comenzaron esta guerra la hacen por gusto y diversión porque saben que ellos tienen el poder, algunas veces me pregunto:
- Porque somos así, porque no podemos compartir o escuchar? -Dijo el chico triste con lágrimas en
los ojos
Cada día morían muchas persona y a los ricos no le importaba porque ellos no tenían el consentimiento de las cosas que pasaban en el mundo, solo se escuchaban disparos y llantos de la gente que estaba herida. Por eso me pregunto porque somos así?
Yandry Piza Rodriguez
2n ESO
PREDESTINADOS
ResponEliminaEntonces terminaron. Y terminaron es una manera de decir, porque él sabía que sus caminos se encontraban: sea en sus pensamientos, en los sueños de ella o en los versos de algún poema. Y entonces se sentó a escribir.
Javián De Guilhem
1r ESO
Un món millor
ResponEliminaSempre he pensat com seria el món fora guerres, fora racisme, agressions tant verbals com físiques, sa veritat es que estic tan decepcionada amb les persones per que sincerament aquest món empitjora cada dia mes, dones i homes son violats o morts cada dia, aquest món necesita pau, respecte i humanitat perquè si tothom posses de la seva part no hi hauria tantes morts ni violacions, ni guerres, se que no tothom canviarà per que hi ha gent que pensa que tot el mal que fa està bé però si els enfrontam amb el diàleg i sense violència ho crec que ho aconseguiriem i esper que en un futur tot això canvii.
Ainoha Pico Pozo
4t ESO
L’ART DE COMPARTIR
ResponEliminaAvui matí he anat al supermercat a comprar quatre coses necessaries. Jo duia cent euros pensant que només compraria lo imprescindible. He estat una bona estona comprant i esperant el meu torn a caixa. Darrera jo hi venia un grup de joves que comprava taronjada. Quan m’ha tocat pagar, el total era de cent deu euros! Jo només en duia cent. Un dels joves de darrera se n’ha donat conta de la meva preocupació i ha decidit deixar-me els deu euros. Hi ha gent que val la pena. Des d’aquell moment compartesc el màxim possible.
Núria Espinosa Morey
1r ESO
Nosotros
ResponEliminaNosotros somos felices, nosotros dialogamos cuando no estamos de acuerdo con alguien. Nosotros luchamos por nuestros derechos, nosotros vivimos en paz, sin violencia, sin guerras ni maltratos.
Pero ¿ y ellos?
Letty Pozo Lopez
4t ESO
Yin Yan
ResponEliminaHabía una vez, una paloma blanca, está siempre llevaba su ramita de olivo en su boca y no la soltaba por nada del mundo.
Un día la paloma tubo pequeñas palomas, una de ellas era blanca y negra, en una forma poco común, entonces cuando el animal bicolor creció la paloma mayor le compartió la ramita de olivo, y le dijo:
“Toma este símbolo de paz hija mía, que tú los colores de la buena y mala suerte llevas en ti, tu nombre de portadora ahora será Yin Yan”
Marina Mestre Villán
1r ESO
PAU
ResponEliminaAixò era una casa on mai havia pau, una casa d’una família amb una filla, una nina petita.
Aquesta nina estava farta d’escoltar discussions. El problema eren els seus pares, ella no feia més que escoltar insults, crits...
Fins que un dia la nina va decidir anar a parlar amb els pares i els va dir que estava cansada d’escoltar discussions que li afectaven. Els pares es van adonar que no podien seguir així perquè a part de passar-ho malament ells, de fer-se mal ells emocionalment, feien passar malament a la seva pròpia filla, una nina petita que no tenia cap culpa.
Des d’aquell mateix dia, la pau va arribar a aquella casa.
Gabriela Bermúdez Varela
1r ESO
Paz, la palabra mas importante
ResponEliminaHabía una vez, una familia que siempre se daban gritos. Pepe estaba muy cansado de escuchar gritos y discusiones. Aveces él intentaba dialogar con su familia pero no servia de nada ya que nunca lo escuchaban. El problema, era que Juan, y su madre Antonia se llevaban fatal, y siempre se insultaban y rompían cosas.
Un día, cuando llegó su padre, después de estar mucho tiempo fuera de casa, charló con Pepe. Pepe le contó que estaba muy cansado de escucharlos discutir, y ellos dos mismos, decidieron juntar toda la familia y charlar sobre este tema. Después de un buen rato charlando, Joan y Antonia decidieron poner Paz a su relación.
Desde ese momento nunca han vuelto a discutir, comparten momentos maravillosos y la palabra Paz habita en su casa.
Pau Moll Bauzá
2n ESO