Bon dia! A la fi avui diumenge dia 26 d'abril els menors de 14 anys heu pogut sortir a fer una volta, amb totes les mesures imprescindible per evitar cap contagis. Han estat 42 dies tancats, aïllats, físicament incomunicats, però ha arribat el moment de treure el cap.
Explicau en cinc o deu línies com ha estat aquesta sortida, on heu anat, què heu sentit... i si no heu sortit, explicau també per què heu decidit esperar.
Recordau que heu d'escriure el text, clicar damunt comentaris, escriure'l, REVISAR-LO I CORREGIR LES FALTES, posar el nom, llinatges i grup (sense aquesta informació no es publicarà), triar l'opció "comenta com Anònim" i enviar. Quan l'hagi rebut i comprovi que tot és correcte, jo el publicaré.
Teniu fins dijous dia 30 d'abril per contar aquesta experiència.
Tinc la gran sort de poder viure a fora vila, on aquests dies de confinament no han estat especialment durs per a jo, ja que puc sortir per defora, anar a caminar pels nostres camins, fer esport... Ahir no vaig sortir pel poble ja que no vaig tenir necessitat de sortir a voltejar per dins Artà, encara que crec que la sensació de llibertat és necessaria per tot ésser viu. Fins ara i encara, ens fan estar recluits a la força, per això tenir aquestes estones de llibertat és gratificant per a qualsevol persona.
ResponEliminaMaria Cerrato Aguiló
1r ESO
Bon dia em diven Maria i jo encara no he sortit de casa. Com que vivim a foravila no hem sortit ja que no ens calia perquè podem desagobiarnos o directament no estar agobiats. L’unic que enyor són els amic, familiars, etc.
ResponEliminaEn veure totes les imatges d’Espanya que ara es mostren per xarxes socials ens vam quedar un poc alucinats ja que hi havia més gent del que hi sol haver als llocs, a més aquesta gent no complia les mesures de seguretat. Què en pensau de tot això?
Maria Gili- Processadors- 2n d’ESO
Jo no vaig sortir, perquè tenc 14 anys i crec que si tens 14 no pots sortir perquè es per menors. Encara que pugui sortir a comprar preferesc no anar-hi, per prevenir el contagi. Però en tot cas, si hagués pogut sortir, a jo no m’hagués fet falta. Entenc que sa gent que viu al poble vulgui sortir, gent que a casa seva només tenen un balcó o ni tan sols en tenen, i només tenen finestres. Aquestes persones segur que els fa ganes sortir una estona al carrer. Però en el meu cas, que visc a fora vila, sí que puc sortir a fora. L’únic que estrany és veure a gent, als meus amics i família.
ResponEliminaIrene Bilbao Molina
2n d’ESO
Jo vaig sortir amb la meva germana a fer una volta i la veritat és que estava ella més il.lusionada que jo. Jo sincerament no hagués sortit perquè no és una cosa que estigui desesperada per fer, però vaig decidir sortir perquè me pegàs un poc l’aire a la cara. Va ser una volta curta de deu minuts. Va ser una sensasió un poc rara ja que quasi quasi no hi havia ningú pel carrer. Per altra banda, me va agradar sortir perquè vol dir que la situació va millorant.
ResponEliminaÀngels Martí Ginard
2n ESO
PRIMERES SENSACIONS
ResponEliminaAvui, diumenge dia 26 d'abril de 2020, després d'haver estat confinat a casa durant 42 dies seguits, a la fi he pogut sortir al carrer. Això si, tenint clares les mesures de restricció impostes pel govern d’España.
A les deu i mitja del matí, he sortit amb el meu pare a passejar a la nostra gossa. Les meves primeres sensacions han estat un poc estranyes. M’he sentit lliure, però amb una mica de por al mateix temps. He tengut la sensació de que surts al carrer i sembla que estàs cometent algun delicte després de tot el que esta passant. Però tot i això, ha estat molt agradable sentir la brisa i el sol a la cara després de tots aquests dies.
KIRIAN GÓMEZ VEGA
2n ESO
La meva primera sensació va ser amb la meva mare i vàrem trobar que feia un poc de por, perquè no se sentia res i no passava ningú amb el cotxe perquè jo visc a fora vila i tenc una àrea de repòs aferrada a ca meva i dons allà sempre hi vaig a fer bisi o a passatjar la cusa i sempre passen cotxes, camions, motos... I veure que no passa ningú es un poc estrany anar per allà i no sentir res domes els osells, dons també se agreix un poc de respirar de la natura i sentir els osells, bàsicament tranquilitat se agreix moltíssim estar així de tranquils.
ResponEliminaMarta Ferriol bonet,
2n ESO
Ja dium més d’un mes confinats i per fi els menos de 14 anys poden sortir a fer una volta. Jo encara no he sortit perquè tothom està cansat d’estar a dins casa seva i ara que poden sortir, la gent està aprofitant per sortir al carrer amb els nins, però també hi ha molta gent que no respecta les mesures que s’han pres per poder sortir i no guarden les distàncies. A més de tot això, jo visc a fora vila i tenc la gran sort de poder sortir a esplaiar-me quan vulgui.
ResponEliminaMaria Vives Ginard
2n ESO
Jo per sort visc a fora vila i puc sortir a fer una volta per la finca, i viure més la normalitat, però no del tot ja que no puc fer segons el que. El segon dia que ja podien sortir jo vaig sortir però, insegura i sense il·lució, ja que no el vull collir i pensar que hi ha gent que surt al carrer com si res... en canvi jo paso pena que jo hem el tengui i que ho pasi ha algu del meus familiars.
ResponEliminaMargalida Ferriol Bonet
2n d’ESO
Jo no vaig sortir, per que tenc 14 anys i el major de 13 anys no poden sortir, encara que no pugui sortir no vull sortir per prevenir contagis i això de aquí poc ja n’aurem sortit si tothom respecta les normes.
ResponEliminaPAULA FERRIOL GONZÁLEZ
2N ESO
Ara explicaré perquè he decidit no sortir de ca meva. Ho he decidit perquè amb la situació que estem visquent pens que no és bona idea sortir, ja que som el país amb més contagiats del món per cada 1000 habitants i tot i que ja anem a la baixa si sortim tots els nins amb els pares, aquests casos tornaran augmentar, a més que el 26 hi va haver aglomeracions de la gent que volia estar amb els amics, cosa que no es pot fer. També jo que tenc jardí no tenc necessitat de sortir, allà ja faig exercici, prenc un poc el sol i no necessit sortir, entenc que hi ha gent que no té jardí i ha de sortir a fer esport i a que li pegui un poc el sol, però que respectin la distància i duguin mascarilla i també guants, perquè molts de nins encara no ho han entès i molts de pares tampoc.
ResponEliminaLUIS VIZCAÍNO MESTRE
2n ESO
El primer dia que vaig poder sortir, després d’aquests dies de confinament, va ser diumenge horabaixa. Començàrem elegint amb qui dels meus dos pares aniríem el meu germà i jo. A mi em va tocar anar amb n’Arnau i al meu germà Pep li va tocar anar amb n’Amalio. Jo em sentia molt content de poder sortir al carrer i de sentir la natura de la Colònia de nou. El meu pare Arnau i jo vàrem anar pel camí de Can Pentinat i el meu germà i el meu pare Amalio varen anar pel Torrent des Parral. N’Arnau i jo pel camí xerrarem de com acabaria això del confinament i què feriem i a on aniriem de viatge quan acabés el coronavirus. Va fer un dia espléndid. Va ser una experiència fantàstica.
ResponEliminaKEVIN PASCUAL ARNANDIS
2n ESO
PRIMERES SENSACIONS
ResponEliminaAvui, diumenge 26 d'abril he sortit al carrer amb la meva mare després d'estar confinada durant quaranta-dos dies. Han estat dies molt durs però la veritat és que just haver-me aixecat me vestida i preparada per sortir. Estava molt il·lusionada! La meva primera sensació ha estat molt trista, pareixia un poble mort, hem anat al bip a fer la compra i durant tot el camí d'anada no he vist ni a una sola ànima, els carrers estaven buits, cap al camí de tornada a casa me sentit molt alegre, he vist a dos amics meus, na Caterina i en Juanjo, i me trobat un poc desepcionada, ja que no he pogut ni atracar-me ni donar-los la mà ni una abraçada, just saludar-los, dagut a les mesures de restricció. Esperava amb ànsies aquest desconfinament però amb una perspectiva diferent de la que he tengut, esperava poder compartir coses amb els meus amics, ja que als meus pares les veig cada dia. Crec que quan podem fer vida normal tot haurà canviat i esper que tots n'haguem après alguna cosa del que ens estar passant, esper que haguem tornat més humans.
Marta Nicolau Sureda
1r ESO
PRIMERA SORTIDA
ResponEliminaAvui, dia 26 d’abril m’he aixecat a les 9.00 com quasi cada dia, però amb una il·lusió diferent, anar a passejar pel poble després de 42 dies d’aïllament a casa i sols vegent els veïnats a les vuit de l’horabaixa quan sortíem a aplaudir.
A les 18.00 he sortit a fer una volta amb ma mare, ja que encara tenc 13 anys, reconec que he tengut molta sort. Hem anat fins a Sant Salvador. Pel camí hem vist a unes quantes amigues meves que també passejaven amb els seus pares.
M’ha agradat molt més poder veure a les meves amigues que només veia virtualment, que tenir la oportunitat de passejar.
Ara ja només tenc una sola il·lusió, que arribi el dia per poder visitar-les.
Paula Canet Matamalas
2n ESO
Primeres sensacions
ResponEliminaAquests dies de confinement han estat molt durs per a jo, perquè no he pogut sortir, aquests dies també m’han ensenyat a valorar moltes coses que jo abans no valorava tant, però que a partir d’ara començaré a valorar molt més.
Per a mi la llibertat es una sensació molt necessària i aquests dies de confinament no l’he tenguda.
Per a mi abans un passeig pel carrer no era res, i ara es una cosa que desig fer, me donat compte que fer un entrenament es fundamental per jo, perquè si no, estaria aurrida tot el dia.
Quant em varen comunicar que podria sortir encara que només fos per una hora em vaig posar molt contenta perque anyorava sortir a donar una volta.
Quan vaig sortir me vaig trobar una gran amiga meva de la classe, na Gabriela, l’anyorava molt, li volia donar una abraçada, però havíem d’estar a dos metres i no vaig poder.
Alícia Gomila Flores
1r ESO
Jo a la meva primera sortida vaig sortir a caminar pel poble amb ma mare.
ResponEliminaA les 18:15 vàrem sortir de ca nostra per primera vegada en 42 dies de confinament.
Vàrem anar a fer una volta per tot el poble això si, respectant el quilòmetre de distància de ca nostra, però nosaltres tenim la sort de poder anar per tot el poble perquè vivim bastant al centre. A jo em va agaradar poder tornar a sortir al carrer.
Joan Vicens Canet
1r ESO
Diumenge, un dia especial per alguns o frustrant per a uns altres. Jo vaig ser de les persones que va gaudir el passat diumenge com una situació de riquesa. Només la sencasió de poder sortir al carrer per la meva edad, em posa feliç. Vaig sortir amb la meva familia (momare, monpare i la meva germana) i vàrem haver d’anar per parelles i a dos metres, després d’haver passat tota la quarentena junts. Anàrem fins a la plaça del pes per patinar una mica, després vàrem arribar fins a Sant Salvador. El temps s’acabava, però per jo aquella hora va ser màgica i em va passar en un tres i no res.
ResponEliminaNúria Espinosa Morey
1r ESO
Curs 19-20
Jo, ja que encara no he fet els 14 anys, si que vaig sortir. Vaig fer una volteta d’una hora, el temps que tenim, i me va encantar, sortir a prendre un poc l’aire i anar pels carrers del meu poble. Això si, me vaig topar amb alguns amics i amigues i em va fer moltísima ilusió veurels, ja que feia practicament mesos que no ens veiem.
ResponEliminaAl principi, quan esteia sortint de ca meva, la situació era rarísima, poder sortir al carrer, tenia els sentiments embullats, ja que encara no havia assimilat del tot el que està pasant.
Esper que tot això s’arregli ràpid i poguem tornar tots a la nostra vida normal, la que tants enyoram.
M. DELS ÀNGELS GOMILA GILI, ELS ENTREMELIATS
2N ESO
Tinc la gran sort de poder viure en aquest moments de confinament a una finca ja que estant allà puc sortir a defora i poder respirar un poc d’aire. Jo encara no he anat per el poble ja que millor prevenir, per que aquest dies els infants han sortit hi trob que encara no es moment d’anar-hi tothom i per això he quedat a ca meva.
ResponEliminaPAU RODRIGUEZ GILI
2n ESO
Diumenge 26 va ser el primer dia que vaig sortir al carrer després de 42 dies de confinament aïllats a casa. Vaig anar a fer una volta per el pontet de fusta i després a Sant Salvador. Quan vaig sortir em vaig trobar molt rara perquè no trobaves casi ningú pel carrer i si trobaves alguna persona mos fèiem a rera perquè hem de guardar la distància entre les persones, 2 metres. També em vaig posar contenta perquè si podem sortir a fer una volta significa que tot està anant cap a millor. Ara mateix el únic que vull es veure les meves amigues en persona, no es lo mateix veure-les virtualment. Les sento a faltar.
ResponEliminaLlucia Saborido Ferrer
2n ESO
PRIMERA SORTIDA
ResponEliminaJo vaig sortir diumenge 26. Vaig anar a fer una volta amb ma mare i vaig trobar una parell d’amigues. Va ser un poc estrany no poder donar-nos una abraçada i haver de parlar a dos metres de distància però almenys les vaig poder veure en persona i em va alegrar. També vaig passar per casa dels meus padrins i varen sortir damunt el portal. No he tornat sortir perquè me pensava que els que tenim 14 anys teníem permís per passejar però he sabut que no pots sortir si tens els 14 fets. De totes formes no em preocupa molt perquè jo surt al corral cada dia i camin un poc. El que realment enyor no és sortir tota sola, és sortir amb les meves amigues i passejar juntes.
Marta Forteza Danús
2n ESO
Afortunadament, vaig tenir la sort de poder sortir 2 dies al carrer, ja que el primer dia que es va poder sortir fou el 26 d'abril i jo el 28 feia els 14 anys. Així que vaig decidir aprofitar aquests 2 dies per sortir un poc de ca nostra, poder tornar a veure una mica el poble d'Artà i desconectar una mica, sempre respectant les mesures de seguretat, és clar. Al principi era una mica estrany, ja que després d'uns 40 dies tancats a casa, aproximadament, es feia estrany i alhora emocionant, tornar a veure els carrers del nostre poble, encara que aquesta vegada, casi bé, buits.
ResponEliminaMartina Ferragut Gili
2n ESO
Jo tinc la gran sort de viure a fora vila, poder sortir per defora, caminar pel camp de cameva, fer exercici ...
ResponEliminaDia 26 no vaig sortir al poble perquè està a més d’un kilòmetre, a part, tampoc em feia ganes sortir, volia respectar estar a casa amb precaució.
En veure totes les imatges que passaven per les notícies de grans acumulacions de gent, sense prendre les mesures adequades, la meva família i jo ens vàrem quedar un poc alucinats. Creiem que la gent no vol que això acabi, perquè quanta més gent surti és més probable que hi haigui més contagis, i això ho sap tothom. Necessitam precaucions i pensar amb la gent que tant sofreix aquests dies.
Annelis Morey Bolaños
1r ESO
Jo amb 42 dies de confinament encara no he surtit al carrer, a jo estar a casa molt de dies no me afecta massa ja que soc un nin que li agrada estar mes a casa que defora, i a més que tenc un pati que aprofit per anar-hi per jugar amb el meu ca o jugar Ping pong amb els meus germans, jo sortiré quan tot sigui mes segur per així sortir amb seguretat cap al carrer.
ResponEliminaJavián De Guilhem Panta
1 ESO
Primeres sensacions
ResponEliminaLa meva primera sensació de quan mumare me va dir que no podíem sortir, per primera vegada havia tingut por de perdre a algú que estimes.Pero domes havíem de esperar amb esperança i un dia me va dir que podíem sortir però només una hora i amb molta precaució , però això me bastava era suficient si sortíem me anava bé. La sensació de sortir al carrer i que te pugui aquell aire tan fresc me va encantar va ser molt relaxant.
Paula Flores Muntaner
1r ESO
Jo, vaig sortir amb la meva mare i el meu germà a les 15:30 fins les 16:00 i després vaig jugar amb el meu germà a futbol, va ser una sencacio agradable perquè és com estar tancat a casa durant 42 dies, surts a passejar per el poble, esper que de aqui se trovi una cura per es Covid-19
ResponEliminaYANDRY PIZA RODRIGUEZ
2N ESO
Fa poc em vaig enterar que els menors de 14 anys poden anar una hora per dia a caminar o a prendre l’aire i després de més d’un mes d’estar confinat a casa em va fer molta Il·lusió poder fer una volta pel poble però després de pensar una mica sobre aquesta situació em vaig adonar que seria un gran error sortir de casa ja que tenc la sort de viure a fora vila i puc sortir fora de la casa en tot moment. Durant aquesta quarantena alguns dies he anat a veure els meus padrins ( no més de 2 o 3 pics ) i si per mala sort jo em contagiés segurament també els passaria el virus. Si arribés a passar això em sentiria molt malament ja que per una cosa tan innecessària com sortir al carrer ells podrien arribar a morir.
ResponEliminaPAU MOLL BAUZÁ
2n ESO
Jo vaig sortir dilluns amb els meus pares a fer una volta. Vàrem estar com a mitja hora fent voltes per devora ca nostra. Tenia moltes ganes de sortir, ja que han estat 43 dies tancada. Tenia la necessitat de surtir encara que només sigues per poc temps. També me vaig trobar a una amiga meva que anyorava bastant, na Alícia, no ens podíem acostar molt ja que haviem de respectar les mesures impostes. Aquest temps tancada m’ha servit per adonar-me conta de que no arribava a valorar les petites coses. Esper que tot això acabi prest, i poder tornar a la normalitat.
ResponEliminaGabriela Bermúdez Varela
1r ESO
PRIMERES SORTIDES, PRIMERES SENSACIONS
ResponElimina-Mare meva! Ha arribat el dia!- vaig dir jo quan ja podíem sortir. Dia 26, em vaig despertar molt, però que molt prest amb moltíssima d’emoció, ja que que per fi podria sortir a respirar un poc d’aire fresc, i ara més que mai, ja que s’ha reduït la contaminació de l’atmosfera. Em vaig aixecar, i vaig fer tal renou que fins i tot, vaig despertar als meus pares! Vaig berenar, em vaig vestir i, no eren ni les 9 del matí, i jo ja estava preparat per sortir, però aquella pressa no va servir per res, ja que els meus pares, no em varen deixar sortir fins les 12:00h, ja que ells tan prest no volien sortir.
Ha arribat l’hora, vaig sortir al portal amb la meva mare, i, el meu peu molt aliviat, va tocar damunt l’ acera. Quan vaig començar a caminar no vaig veure a la gent molt contenta, sinó que amb un aire un poc trist, i adamés, no hi havia quasi ningú al carrer, cosa que feia Artà parèixer un poble fantasma. Vàrem acabar la nostra volta, i quan vaig arribar a ca nostra, em vaig sentir molt extrany, ja que cada persona, aporta alguna cosa per a que el poble sigui únic i especial. Esper que per ara, tothom estigui bé fora cap problema, i que d’aquí poc, s’acabi aquesta situació que esteim visquent.
Quan llegeixis aquest comentari, m'hauràs d'escriure i dir-me qui ets, perquè resulta no tenir nom, i per tant no el puc avaluar, tot i que m'agrada molt!
EliminaToni CL
Diumenge, va seran dia molt especial per a tots els nins. Després de quaranta-dos dies vaig surtir a jugar amb sa pilota i vaig aprendre a fer tocs amb so peu ja que a cà meva no pudia perque no hi ha sufisient espai.
ResponEliminaCuan surti em vaig trobar amb una veinada i vàrem jugar a fer el pi piruetes durant 1h ja que es el temps que pudiem estar afora.
Nathalia Pazmińo
1r ESO
El fet de sortir al carrer dia 26 d'abril no va suposar un gran canvi en els meus sentiments, ja què el meu barri està a les afores del poble, és molt tranquil i tothom es coneix. La primera sortida no em va afectar emocionalment, però el fet de pensar que cada cop queda menys per poder veure a totes les persones que estim, si, principalment al meu padrí, que viu tot sol en el centre de la ciutat de Palma. Però, gràcies a que es pot sortir únicament al carrer amb majors d'edat, he creat un víncul més gran amb la meva germana. Ella estudia a Barcelona, i la veig una vegada al mes durant tres dies, els quals utilitza per estudiar i desconnectar de la gran ciutat.
ResponEliminaTambé hi havia l'opció de quedar a casa, però per mi no ho és, ja que som una persona molt inquieta, que es passa la meitat de la seva vida al carrer, ja sigui tota sola o en companyia. En resum, la primera sortida em va anar molt bé per airejar la ment, i ser lliure durant una hora.
Judith Coll Blanco
2n ESO
Primera no sortida
ResponEliminaLa meva vida en temps del confinament ha canviat ja que no vaig a escola ni a entrenament de futbol i això m'ha fet molta falta; el contacte amb els companys de l'escola, els amics del futbol i fer dues rialles i dues sempentes, poder veure els meus familiars i sobretot la padrina,... Tenc la gran sort de viure a foravila on tenim animals( cavalls, cans, moixos, gallines,...) i molt de terreny per moure'm amb bicicleta. He decidit no sortir perquè tanmateix no podia jugar ni estar aprop dels amics i no volia que encara me fes més ràbia i pena.
Joan Matamalas Sureda
2n ESO
PRIMERES SORTIDES, PRIMERES SENSACIONS
ResponElimina-Mare meva! Ha arribat el dia!- vaig dir jo quan ja podíem sortir. Dia 26, em vaig despertar molt, però que molt prest amb moltíssima d’emoció, ja que que per fi podria sortir a respirar un poc d’aire fresc, i ara més que mai, ja que s’ha reduït la contaminació de l’atmosfera. Em vaig aixecar, i vaig fer tal renou que fins i tot, vaig despertar als meus pares! Vaig berenar, em vaig vestir i, no eren ni les 9 del matí, i jo ja estava preparat per sortir, però aquella pressa no va servir per res, ja que els meus pares, no em varen deixar sortir fins les 12:00h, ja que ells tan prest no volien sortir.
Ha arribat l’hora, vaig sortir al portal amb la meva mare, i, el meu peu molt aliviat, va tocar damunt l’ acera. Quan vaig començar a caminar no vaig veure a la gent molt contenta, sinó que amb un aire un poc trist, i adamés, no hi havia quasi ningú al carrer, cosa que feia Artà parèixer un poble fantasma. Vàrem acabar la nostra volta, i quan vaig arribar a ca nostra, em vaig sentir molt extrany, ja que cada persona, aporta alguna cosa per a que el poble sigui únic i especial. Esper que per ara, tothom estigui bé fora cap problema, i que d’aquí poc, s’acabi aquesta situació que esteim visquent.
Pere Mascaró Massanet
1 ESO
Aquest confinement m’ha canviat la vida jo sempre anava a els entrenaments de futbol els partits ect. Aquest confinament m’ha canviat completament la vida ara mateix tinc la sort de poder sortir ja que tinc 12 anys si no fos per això no sabria que fer. El que vaig fer va ser anar a fer una volta amb la meva mare quan vaig sortir no m’ho creia era una altra sensació, aun que no puc està amb els meus amics mes igual. Quan vaig acabar de fer la vo,ta vaig pensar que havia estat 42 dies tencat es a dir mes de un mes mai m’ho ves cregut el que està passant
ResponEliminaPau pinso
1 ESO
Primeres Sortides.
ResponEliminaFa dos mesos van anunciar per la televisió que estaríem en quarantena per un virus.
Al principi estava feliç perquè només anaven ha de ser 15 dies però amb el pas de el temps ha estat asta 2 mesos.
Però ahir a la televisió ha anunciar el president de govern que podíem sortir una hora a el dia, m'emocioni molt.
Al dia següent, la mare i jo vam anar ha passejar hi ha la via verde, va ser increïble, només sortir de casa em va senti, alegre, emocionada i lliure, aquesta hora fora de casa va ser la millor d'aquests mesos tancada, per a mi va ser la millor hora aprofitada de la meva vida.
Corri, camini i gaudi molt però mes gaudi a l'saber que demà també podíem sortir una altra hora.
Inmaculada Dominguez Guzman.
1n ESO
El passat 26 d’abril va ser la primera vegada que despres de 42 dies tancats a casa, vaig poder sortir a fer una volta. Només vaig poder sortir 1 hora, però la vaig aprofitar anant a comprar al bip i anant a veure els meus cosins. No em vaig poder atracar a abraçar als meus cosins, ja que els enyorava molt, però almenys els vaig poder veure desde la finestra. Quan vaig anar a comprar al bip me vaig trobar a la meva amiga Marta, i quan la vaig veure me vaig posar molt contenta. Quan tornava cap a casa, vaig veure na Maribel, una de les amigues que enyorava més. Quan la vaig veure no sabia com reaccionar. I això varen ser les meves primeres sensacións al sortir al carrer.
ResponEliminaNerea Pozo Hernàndez
1r ESO
Dia 26 de Abril vàrem poder sortir per primera vegada, vaig anar amb el meu padrí a fer una volta amb la bicicleta, vàrem anar fins a la ermita, em vaig sentir lliure, vaig disfrutar molt després de estar dos mesos tancats a canostra, pel camí vaig veure uns cuants amics i les vaig saludarà sempre guardant les distàncies, lo que mes esperava, no me deixava dormir era cuant obriria el camp de futbol i a la fi avui començam els entrenos, se que no serà com antes però disfrutare igual
ResponEliminaJuanjo Gutierrez Lliteres
1r ESO
Avui, diumenge dia 26 d'abril de 2020, després d'haver estat confinat a casa durant 42 dies seguits, a la fi he pogut sortir al carrer. Vaig sortir amo els meus pares, em vaig sentir lliure, vaig disfrutar molt després de estar dos mesos tancats a canostra, pel camí vaig veure uns cuants amics i les vaig saludar, sempre guardant les distàncies. També hi havia l'opció de quedar a casa, però per mi no ho és, ja que som una persona molt activa, es a dir que no puc aturar, que es passa la meitat de la seva vida al carrer, ja sigui tota sola o en companyia. En resum, la primera sortida em va anar molt bé per airejar la ment, i ser lliure durant una hora.
ResponEliminaStalin Zambrano Delgado
2n ESO