POEMA CONTRA LES GUERRES

Jo, Senyor President,
li escric aquesta carta;
vostè podrà llegir-la
si té temps i li plau.
M'acaben d'arribar
els papers militars;
me n'haig d'anar a la guerra
dimecres al més tard.
Jo, Senyor President,
no tinc ganes d'anar-hi,
no he vingut a la terra
a matar els meus semblants.
No vull fer-lo enfadar,
però cal que l'hi digui;
he pres la decisió,
me'n vaig a desertar.

Després d'haver nascut,
he vist morir el meu pare,
els meus germans anar-se'n,
tots els meus fills plorar.
De tant patir, la mare
és a dins la tomba
i se'n riu de les bombes
i se'n riu dels meus cants.
Estant empresonat,
em van prendre la dona,
em van deixar sense ànima
i sense el meu passat.
De bon matí demà,
clavaré un cop de porta
als nassos dels anys morts,
me n'aniré a voltar.

Correré pidolant
tots els camins de França,
de Bretanya a Provença.
Diré a tothom ben alt:
Negueu-vos a obeir.
No hi vulgueu prendre part.
No aneu a la guerra.
Negueu-vos a marxar.
Si cal donar la sang,
doni vostè la seva,
sí, Senyor President,
per exemplificar.
Si em vol venir a l'encalç,
avisi els seus gendarmes,
que no duré cap arma,
que poden disparar.

Autor: Boris Vian
Traducció: Tomàs Martí