CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Bon dia i bona hora,

Avui he decidit deixar-vos una cançó que m'encanta. Com sabeu, un dels meus referents en aquesta vida és  en Lluís Llach, un cantautor que alguns de vosaltres potser no coneixeu.

Jo sempre he trobat en la seva música i en les seves lletres una raó, un motiu, un argument. Avui, fins que no he escoltat aquesta cançó, per motius diversos estava aixafat, desanimat, cansat. He pensat recórrer al mestre Llach, i sense comptar-hi m'he poosat a escoltar "Cal que neixin flors a cada instant". És un bell cant a seguir endavant, a no enfonsar-se, a creure en un mateix.

Cada un hi pot trobar el sentit que vulgui, i òbviament pot escriure un comentari sobre allò que creu que vol dir en Llach quan diu "Cal que neixin flors a cada instant".

Salut i endavant amb els vostres reptes!

Toni CL

Fe no és esperar,

fe no és somniar.

Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.

Fe és un cop de falç,

fe és donar la mà.

La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat

sense haver sembrat,

no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo;

l'hem de treballar,

l'hem d'anar a regar,

encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats

que el vent s'ha emportat.

Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.

Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,

enterrem la por.

Apartem els núvols que ens amaguen la claror.

Hem de veure-hi clar,

el camí és llarg

i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant

sense perdre el pas.

Cal regar la terra amb la suor del dur treball.

Cal que neixin flors a cada instant.