Aquest llibre m'ha agradat molt, no el vaig acabar de llegir però , el recomanaria a tothom. A dames el tema del llibre es molt interessant (anorèxia i bulímia).
M'he llegit el llibre, m'ha agradat moltíssim saber com se sent una persona bulímica o anorèxica, ja que és un tema bastant desconegut per jo. Si que recomaneria el llibre, perquè l'he trobat molt interessant, perquè és un tema que a n'aquesta edat ens podria afectar bastant perquè la protagonista del llibre més o menys té la nostra edat, i com ja he dit és un tema desconegut. I el llibre, i la història també estan molt bé. Marina Serra Ferragut, 2n d'ESO
Domes m'he llegit vins el capítol 5. Sí, perquè si t'agrada aquest tipus de llibres te agradara. A jo no ma agradat gaire, perquè no m'agrada llegir i perquè quasi quasi no me enterat.
Jo si que me he lleguit el llibre, i ho recomanaria a qualsevol persona, ja que es un llibre que te xerra d'una cosa molt seria, l'anorèxia, es una malaltia que sol tenir molta gent, sobretot les nines, la gent comença a no menjar llepolies i aquestes coses, però no saben bé a quin mon és fiquen, trob que es una malaltia molt seria, i recomanaria el llibre per això, per que aniria be que la gent conegues mes coses sobre aquest tema. Maria Morey, 2ESO.
No l'he acabat he llegit un 99% però casi l'he acabat. Sí, el recomanaria a gent de 14, 15, 16 anys mes menys segur que els agradara bastant si el llegeixen per lo que m'he llegit. És un bon llibre sobretot per aquestes edats que hi ha molta gent que pateix aquesta malaltia.
si mel he llegit. EL recomanaria perquè m'ha agradat molt i l'he trobat molt divertit. I ho recomanaria a gent que li interessa aquest tema de la bulímia o anorèxia perquè el trob molt interessant.
Sí, sí que ho recomanaria, perquè pot ajudar a molts de joves a sortir d'un infern que s'anomena anorèxia es un llibre que te fa pensar i posar-te en la pell d'altres persones com la Marta i pots arribar a una conclusió, el més important es agradar-te a tu mateix i no als altres. Allan Valencia Saltos 3rESO
Si, m'he llegit el llibre. El recomanaria a la gent jove de la nostra edat, es molt interessant, ja que hi ha moltes nines en la mateixa situació, i ho podrien llegir per donar-se compte abans de que sigui massa tard, perquè no entrin en aquell món.
Sí m'he llegit el llibre.Sí el recomanaria, perquè és molt interessant saber el que passa al nostre voltant que no veim. Fa descripcions molt reals i molt interessants. Aprens coses de les malalties que mai hauries pensat que podrien passar. A mi m'ha agradat molt. Cristina Servera Cobo. 3r
M'he llegit el llibre, i trob que és un bon llibre per llegir a la nostra edat, ja que tracta dels problemes i malalties que poden comportar per deixar-nos influenciar per les modes, les revistes, la televisió, els amics... per tant, ho recomanaria a persones (nines, sobretot) d'una edat de més o menys 14-18 anys, ja que és l'edat que normalment es dona l'anorèxia o bulímia, encara que de cada vegada són nines més petites que es troben atrapades dins aquest pou. El llibre, a part d'ensenyar-mos què és l'anorèxia i per què es dona, també ens ensenya que quan ens trobam dins una situació com aquesta, ens hem de recolzar en la família i amics, que al cap i a la fi, són els que més ens poden ajudar a superar-ho.
Efectivament m'he llegit tot el llibre. El recomanaria perquè a vegades no donam importància al fet de ficar-nos amb el físic de les persones i a vegades pot arribar a fer molt de mal psicològic. Aquest llibre te explica això, el mal psicològic que arriba fer el dir-li a un persona que està grassa. A més té explica dues malalties molt greus com són la bulímia i la anorèxia.
Sí, m'he llegit el llibre. I sí, també ho recomanaria. Després de haver-ho llegit el llibre, m'he adonat conte de que l'anorèxia és molt greu. La veritat és que el recomanaria, personalment m'ha agradat molt i m'he pogut adonar de que no és cap joc l'anorèxia, és molt més greu del que podem arribar a imaginar-nos i hem de anar amb cura amb aquest mateix tema.
Sí. Sí, el recomanaria però a nins majors de 15 anys, ja que no crec que els nins més petits entenguesin el tema i l'imporància. El recomanaria perque els nins i nines que el llegeixin s'enterin de lo seriós que és el tema, i que tothom ho pot tenir aunque creguis que no. Quan el llegeixes et dónes de la duresa que és el tema i a prens a respetar-lo i ha no enriurete de les persones que tenen aquesta malaltia.
Si, si que el recomanaria ja que l'he trobat molt interessant, molt entretengut i tracta de temes que avui en dia es important estar informat ja que passa molt tant en fora com aprop del teu contorn. Pens que avui en dia es interessant tenir informació sobre malalties d'aquest tipus i aquests tipus de llibre et fa veure les coses d'un altre manera. El recomanaria a adolescents i pares.
Sí, me llegit el llibre. Sí, perquè és un dels llibres que trob bastant interessant perquè xerra sobre la anorèxia i la bulímia, ens ensenya el perill que pot arribar a tenir en ficar-nos en el físic de les persones. Aquest llibre m'ha ensenyat molt perquè ens fa entendre el que és la anorèxia i la bulímia en xerra sobre aquestes malalties, els perills que té...
No el me llegit tot, però si el recomanaria perquè és un llibre molt interessant i trist, ja que ens xerra sobre un nina que al final intenta superar la anorèxia gràcies amb la seva força de voluntat Es un llibre que arriba al fons i on te intentes posar a la pell de la gent que per desgràcia lis passa aquestes coses tan terrible i que per mala sort algunes moren perquè ja no s'hi pot fer res, la gent que te aquest problema sobre la anorèxia estaria be que el llegeixin ja que pentura se n'adonen compte del problema i intentes recuperar-se com es el cas de la Marta.
Sí, m'he llegit el llibre. Jo aquest llibre el recomanaria a la gent jove de la meva edat o d'un poc més, perquè aquest llibre m'ha agradat molt. És un dels llibres que quan comences a llegir-lo no pots parar fins que l'has acabat, o vaja... això m'ha passat a mi, no té perquè passar-li a tothom. Trobo que és un llibre interessant i que pots aprendre molt d'ell, que té un tema bastant interessant i conegut i a la vegada bastant perillós i delicat: l'anorèxia.
Sí, m'he llegit aquest llibre i el recomanaria als adolescents, sobretot a les nines, ja que majoritàriament són les que pateixen trastorns alimentaris. Bitllet d'anada i tornada és un llibre trist, però realista, ja que anorèxia i bulímia són dues malalties que, malgrat tot, avui en dia són moltes les joves que ho pateixen. Són malalties que una vegada hi has entrat, és difícil sortir-ne, però no impossible. Com bé diu el llibre, el bitllet és d'anada i tornada. A la vegada és un llibre interessant i fàcil de llegir, ja que sempre et quedes amb les ganes de saber que passarà a la següent pàgina, i vas girant i girant fins que no te'n adones compte i ja l'has acabat. Jo personalment, m'he quedat amb les ganes de llegir una segona part.
Aquest llibre m'ha agradat molt, perquè parla d'un problema que hi ha a a la societat moderna d'avui en dia. És molt interessant i ens ensenya com lluitar i posar solució a aquesta enfermetat. Jo recoman aquest llibre, perquè ens ajuda a comprendre els problemes de les adolescents, i com poder ajudar-les.
Jo sí que m'he llegit el llibre i el recomenaria, sobretot, a nines de 13 a 16 anys perquè és un llibre que trata sobre l'anorèxia i les que solen tenir aquesta malaltia són nines d'aquestes edats.
Aquest llibre ens ensenya a valorar el que som i el que tenim i no el que volem ser o volem tenir perquè la Marta, la protagonista, abans d'entrar en el món de l'anorèxia tenia una família i era feliç, però es va deixar influir per les models que surten per la tele, que segons ella són perfectes, o per el que li deia la gent del seu pes. Tot això la va allunyar de la seva família i els seus companys, perquè va haver d'ingressar a l'hospital. Per aquesta raó pens que hem de començar a obrir els ulls i a ser feliços així com sóm.
A jo m'ha agradat aquest llibre perquè et xerra sobre dos temes molt interessants i t'explica que passa si no menjes i que te més d'una conseqüència. El que no m'ha agradat ha estat quan, de vegades, et xerrava d'un tema i després et xerrava d'un altre, tampoc m'ha agradat quan repetia tot el temps el mateix, arribava a ser un poc aburrit. Però tot i això m'ha agradat bastant. Jo recomanaria aquest llibre a persones majors de 12 anys i a persones que les agradi saber informació sobre l'anorèxia i bulímia.
Sí, m'he llegit el llibre. M'ha agradat molt, perquè conec un parell de persones que ho sufreixen, i ho recomanaria a les persones de la nostra edad i a n'aquelles que ho sufreixen perquè així alomillor podràn reflexionar i saber tot el que ha perdut o a qui ha perdut per aquesta malaltia.
Aquest llibre m'ha agradat molt, no el vaig acabar de llegir però , el recomanaria a tothom. A dames el tema del llibre es molt interessant (anorèxia i bulímia).
ResponEliminaJonas Renz
M'he llegit el llibre, m'ha agradat moltíssim saber com se sent una persona bulímica o anorèxica, ja que és un tema bastant desconegut per jo. Si que recomaneria el llibre, perquè l'he trobat molt interessant, perquè és un tema que a n'aquesta edat ens podria afectar bastant perquè la protagonista del llibre més o menys té la nostra edat, i com ja he dit és un tema desconegut. I el llibre, i la història també estan molt bé.
ResponEliminaMarina Serra Ferragut,
2n d'ESO
Domes m'he llegit vins el capítol 5.
ResponEliminaSí, perquè si t'agrada aquest tipus de llibres te agradara. A jo no ma agradat gaire, perquè no m'agrada llegir i perquè quasi quasi no me enterat.
Llucia Ginard
2 ESO
Jo si que me he lleguit el llibre, i ho recomanaria a qualsevol persona, ja que es un llibre que te xerra d'una cosa molt seria, l'anorèxia, es una malaltia que sol tenir molta gent, sobretot les nines, la gent comença a no menjar llepolies i aquestes coses, però no saben bé a quin mon és fiquen, trob que es una malaltia molt seria, i recomanaria el llibre per això, per que aniria be que la gent conegues mes coses sobre aquest tema.
ResponEliminaMaria Morey, 2ESO.
No l'he acabat he llegit un 99% però casi l'he acabat.
ResponEliminaSí, el recomanaria a gent de 14, 15, 16 anys mes menys segur que els agradara bastant si el llegeixen per lo que m'he llegit.
És un bon llibre sobretot per aquestes edats que hi ha molta gent que pateix aquesta malaltia.
Carme Llinàs
3r ESO
si mel he llegit. EL recomanaria perquè m'ha agradat molt i l'he trobat molt divertit. I ho recomanaria a gent que li interessa aquest tema de la bulímia o anorèxia perquè el trob molt interessant.
ResponEliminaYousra Belkaid
3r d'ESO.
Sí, sí que ho recomanaria, perquè pot ajudar a molts de joves a sortir d'un infern que s'anomena anorèxia es un llibre que te fa pensar i posar-te en la pell d'altres persones com la Marta i pots arribar a una conclusió, el més important es agradar-te a tu mateix i no als altres.
ResponEliminaAllan Valencia Saltos
3rESO
Si, m'he llegit el llibre. El recomanaria a la gent jove de la nostra edat, es molt interessant, ja que hi ha moltes nines en la mateixa situació, i ho podrien llegir per donar-se compte abans de que sigui massa tard, perquè no entrin en aquell món.
ResponEliminaMaria del Mar Torres Sancho
3r eso
Sí m'he llegit el llibre.Sí el recomanaria, perquè és molt interessant saber el que passa al nostre voltant que no veim. Fa descripcions molt reals i molt interessants. Aprens coses de les malalties que mai hauries pensat que podrien passar. A mi m'ha agradat molt.
ResponEliminaCristina Servera Cobo. 3r
M'he llegit el llibre, i trob que és un bon llibre per llegir a la nostra edat, ja que tracta dels problemes i malalties que poden comportar per deixar-nos influenciar per les modes, les revistes, la televisió, els amics... per tant, ho recomanaria a persones (nines, sobretot) d'una edat de més o menys 14-18 anys, ja que és l'edat que normalment es dona l'anorèxia o bulímia, encara que de cada vegada són nines més petites que es troben atrapades dins aquest pou. El llibre, a part d'ensenyar-mos què és l'anorèxia i per què es dona, també ens ensenya que quan ens trobam dins una situació com aquesta, ens hem de recolzar en la família i amics, que al cap i a la fi, són els que més ens poden ajudar a superar-ho.
ResponEliminaBel Soler Sancho
3r d'ESO
Efectivament m'he llegit tot el llibre. El recomanaria perquè a vegades no donam importància al fet de ficar-nos amb el físic de les persones i a vegades pot arribar a fer molt de mal psicològic. Aquest llibre te explica això, el mal psicològic que arriba fer el dir-li a un persona que està grassa. A més té explica dues malalties molt greus com són la bulímia i la anorèxia.
ResponEliminaToni Arévalo
3r ESO
Sí, m'he llegit el llibre. I sí, també ho recomanaria. Després de haver-ho llegit el llibre, m'he adonat conte de que l'anorèxia és molt greu. La veritat és que el recomanaria, personalment m'ha agradat molt i m'he pogut adonar de que no és cap joc l'anorèxia, és molt més greu del que podem arribar a imaginar-nos i hem de anar amb cura amb aquest mateix tema.
ResponEliminaYolanda Souto Bonnin
3r ESO
Sí. Sí, el recomanaria però a nins majors de 15 anys, ja que no crec que els nins més petits entenguesin el tema i l'imporància. El recomanaria perque els nins i nines que el llegeixin s'enterin de lo seriós que és el tema, i que tothom ho pot tenir aunque creguis que no. Quan el llegeixes et dónes de la duresa que és el tema i a prens a respetar-lo i ha no enriurete de les persones que tenen aquesta malaltia.
ResponEliminaBorja Viejo Espinosa
3r ESO
Si, si que el recomanaria ja que l'he trobat molt interessant, molt entretengut i tracta de temes que avui en dia es important estar informat ja que passa molt tant en fora com aprop del teu contorn. Pens que avui en dia es interessant tenir informació sobre malalties d'aquest tipus i aquests tipus de llibre et fa veure les coses d'un altre manera. El recomanaria a adolescents i pares.
ResponEliminaIsabel N. Parra
Sí, me llegit el llibre.
ResponEliminaSí, perquè és un dels llibres que trob bastant interessant perquè xerra sobre la anorèxia i la bulímia, ens ensenya el perill que pot arribar a tenir en ficar-nos en el físic de les persones. Aquest llibre m'ha ensenyat molt perquè ens fa entendre el que és la anorèxia i la bulímia en xerra sobre aquestes malalties, els perills que té...
Antònia Morey Cursach
3rESO
No el me llegit tot, però si el recomanaria perquè és un llibre molt interessant i trist, ja que ens xerra sobre un nina que al final intenta superar la anorèxia gràcies amb la seva força de voluntat
ResponEliminaEs un llibre que arriba al fons i on te intentes posar a la pell de la gent que per desgràcia lis passa aquestes coses tan terrible i que per mala sort algunes moren perquè ja no s'hi pot fer res, la gent que te aquest problema sobre la anorèxia estaria be que el llegeixin ja que pentura se n'adonen compte del problema i intentes recuperar-se com es el cas de la Marta.
Maribel Rosselló Escamilla
3r ESO.
Sí, m'he llegit el llibre. Jo aquest llibre el recomanaria a la gent jove de la meva edat o d'un poc més, perquè aquest llibre m'ha agradat molt. És un dels llibres que quan comences a llegir-lo no pots parar fins que l'has acabat, o vaja... això m'ha passat a mi, no té perquè passar-li a tothom. Trobo que és un llibre interessant i que pots aprendre molt d'ell, que té un tema bastant interessant i conegut i a la vegada bastant perillós i delicat: l'anorèxia.
ResponEliminaDairiné Marte Blanco
3r ESO
Sí, m'he llegit aquest llibre i el recomanaria als adolescents, sobretot a les nines, ja que majoritàriament són les que pateixen trastorns alimentaris.
ResponEliminaBitllet d'anada i tornada és un llibre trist, però realista, ja que anorèxia i bulímia són dues malalties que, malgrat tot, avui en dia són moltes les joves que ho pateixen. Són malalties que una vegada hi has entrat, és difícil sortir-ne, però no impossible. Com bé diu el llibre, el bitllet és d'anada i tornada.
A la vegada és un llibre interessant i fàcil de llegir, ja que sempre et quedes amb les ganes de saber que passarà a la següent pàgina, i vas girant i girant fins que no te'n adones compte i ja l'has acabat. Jo personalment, m'he quedat amb les ganes de llegir una segona part.
Pau Sanxo Morey.
2n ESO.
Aquest llibre m'ha agradat molt, perquè parla d'un problema que hi ha a a la societat moderna d'avui en dia. És molt interessant i ens ensenya com lluitar i posar solució a aquesta enfermetat.
ResponEliminaJo recoman aquest llibre, perquè ens ajuda a comprendre els problemes de les adolescents, i com poder ajudar-les.
Sandra Mestre
2n ESO
Jo sí que m'he llegit el llibre i el recomenaria, sobretot, a nines de 13 a 16 anys perquè és un llibre que trata sobre l'anorèxia i les que solen tenir aquesta malaltia són nines d'aquestes edats.
ResponEliminaAquest llibre ens ensenya a valorar el que som i el que tenim i no el que volem ser o volem tenir perquè la Marta, la protagonista, abans d'entrar en el món de l'anorèxia tenia una família i era feliç, però es va deixar influir per les models que surten per la tele, que segons ella són perfectes, o per el que li deia la gent del seu pes. Tot això la va allunyar de la seva família i els seus companys, perquè va haver d'ingressar a l'hospital.
Per aquesta raó pens que hem de començar a obrir els ulls i a ser feliços així com sóm.
Antònia Massanet Piris, 2n ESO.
Si m'he llegit el llibre, si ho recomanaria a les nines joves per que és més adequat a elles i per que em a agradat molt
ResponEliminaEsther Garcia Bauza
2n Eso
A jo m'ha agradat aquest llibre perquè et xerra sobre dos temes molt interessants i t'explica que passa si no menjes i que te més d'una conseqüència. El que no m'ha agradat ha estat quan, de vegades, et xerrava d'un tema i després et xerrava d'un altre, tampoc m'ha agradat quan repetia tot el temps el mateix, arribava a ser un poc aburrit. Però tot i això m'ha agradat bastant. Jo recomanaria aquest llibre a persones majors de 12 anys i a persones que les agradi saber informació sobre l'anorèxia i bulímia.
ResponEliminaLaura Gili Ginard
2n ESO
Sí, m'he llegit el llibre. M'ha agradat molt, perquè conec un parell de persones que ho sufreixen, i ho recomanaria a les persones de la nostra edad i a n'aquelles que ho sufreixen perquè així alomillor podràn reflexionar i saber tot el que ha perdut o a qui ha perdut per aquesta malaltia.
ResponEliminaLaura Pozo Flores,
2n d'ESO.