Avui a classe veurem un vídeo que posteriorment penjaré al bloc. En un moment determinat l'aturaré i vosaltres haureu d'escriure el final. Deixau anar la imaginació, però no oblideu que ja tendreu part de la història, i per tant haureu de ser coherents amb el tema...
Per fer l'activitat, clicau a "comentari", opció "anònim" i posau el nom i llinatge i el curs al final. Si no té nom no es publicarà.
En Josua va començar a correr cap al tren, després que agafàs la sabata d'aquell nen. Després de correr uns 10 minuts, va aconseguir arribar al nen per donar-li la sabata. Des d'aquell dia es van fer molt amics, i ara ningú els separa.
ResponEliminaSergi Moll Bauzà
2n d'ESO
En Josua va començar a córrer cap el tren per tornar-li la sabata al nin que havia pujat al tren. El nin de les sabates noves va veure que en Josua no tenia sabata i li va dir que se la quedés.
ResponEliminaRoser Artigues Flaquer
2n ESO
En Joshua va començar a córrer cap al tren amb tota la seva força per tornar-li aquella sabata a l'altre nin. Quan esteia a una sola passa de poder donar-li, el tren va accelerar i no va conseguir arribar-hi. Així que en Joshua es va quedar amb aquella maravellosa sabata i va anar amb la búsqueda d'una altre sabata igual.
ResponEliminaBiel Souto
2n ESO
En Josua va començar a córrer cap al tren, quan estava apunt de donar-li la sabata, el nin del tren es va adonar que era pobre i que tenia una sabata rompuda, el que va fer el nin del tren va ser llevar-se l'altre sabata i regalar-li.
ResponEliminaBernat Matemales Diez
2nESO
En Josua va començar a córrer cap al tren per donar-li la sabata al nin, el nin de la sabata va veure l'aspecte del nin i li va dir que pugés amb ell.
ResponEliminaArtur Aragón Nicolau
2n ESO
En josua va començar a correr cap al tren i li va entregar la sabata a aquell nin que li avia caigut. El nin del tren es va adonar que en josua estava mes nesessitat que ell, i li va dir:
ResponElimina-Agafa la sabata et fa mes falta a tú que a jo.
En josua es va sentir molt be amb l'acte de solidaritat que aquell nin li va fer, i també perque tenia la sabata que ell volia.
Jose Antonio Mouzo Contreras
2n d'ESO
En Josua va començar a córrer cap el tren, el propietari de la sabata va guaitar per la porta per mirar on era, en josua corria al darrera del tren per donar-li la sabata al seu propietari, pero el tren era massa ràpid i no va poder arribar. En Josua va quedar a la estació per mirar si el propietari tornava a collir la sabata, cada dia en Josua anava a la mateixa aturada a la mateixa hora que va partir el tren aquell dia.
ResponEliminaDos dies despres en Josua es trobava a la aturada, el nin de la sabata va aparèixer per el fons de el carrer, en Josua es va posar bastant content i va anar a donar-li la sabata, pero el nin que la va deixar en duia unes altres de noves. En Josua es va sorprendre per la rapidesa de tenir-ne unes altres. En Josua es va apropar al nin a donar-li la sabata pero va ser tot el contrari, el nin de les sabates noves va donar la altre sabata a nen Josua i es va posar molt content.
Gerard Lliteres Gonzalez
2n ESO
En Joshua va començar a correr cap el tren, ell amb totes les seves forçes va intentar arribar-hi per donar-li la sabata al altre nin, però, just al moment d'arribar-hi, nooo! en Joshua va caure i no va poder tornar-li la sabata, així que trist va tornar cap a l'estació a esperar.
ResponEliminaJoan Ramon Tous
En Josua va començar a córrer cap al tren, mentre que el nin que havia perdut la sabata estava a la porta del tren aixecant la mà. En Josua es va atracar corrent i li va tirar la sabata, i l'altre nin la va agafar. Aquest va veure que en Josua anava amb un peu descalç, i li va dir al seu pare ha veure si li podien dur totes les sabates que ell no usava.
ResponEliminaL'endemà el pare i el nin varen tornar al lloc on va perdre la sabata, i li varen donar totes les sabates que no usava. En Josua estava molt content i molt agraít.
Inés Rosselló
2n ESO
En Josua va començar a correr cap al tren, amb tota l'Esperança de donar-li aquella bonica i brillant sabata. A les hores quan ja estella apunt de arribar-hi per cedir-li la sebata, el nin del tren se'n va adonar compte de que en Josua tenia la xancla rompuda, ell va tenir la amable idea de llevar-se l'altre sabata i entregar-li al Josua, li va llançar i li va dir que era per ell, en Josua es va posar molt content i mentres li della les gracies, el tren s'anava allunyant, ell es va posar de genolls al terra contemplant aquell brillant parell de sabates, amb els ulls plens de llagrimes se'n va anar molt feliç.
ResponEliminaEsperança Ginard
2n ESO
En Josua va començar a córrer cap al tren per donar-li la sabata que li ha caigud al nin. Quan en Josua li va donar la sabata, el nin per agraïment li va donar les sabates.
ResponEliminaGabriel Revilla Miranda
2nESO
En Josua va començar a córrer cap al tren a donar-li la sabata al nin que l'havia perduda.
ResponEliminaEl nin tenia les sabates molt més noves que les d'en Josua, però pensà que li havia de tornar. Quan li va donar, el nin li va agraïr, però li va dir que se la podia quedar. Des d'aquell moment es van fer molt amics i Josua ja no va passar per aquells moments tan durs.
Jaume Massanet
2n ESO
En Josua va començar a correr cap al tren per donar la sabata al nin que hi viatjava, però no va poder arribar-hi al tren perque ja feia massa vía. En aquell moment en Josua, es va prometre a ell mateix que ajudaria a les persones abans de pujar al tren a fer netes les seves sabates als adults. I en record a la sabata per l'altre nin.
ResponEliminaSebastià Capó Bernad
2n d'ESO
La sabata va quedar damunt l'andana amb el tren en marxa.Quant en Ian va veure la sabata del nin en l'andana va corrent cap a la sabata per agafar-la, la va mirar, ian va dirigir la mirada cap a n'és nin, es nin el mirava amb ulls plorosos, trist per haver de perdre una sabata del seu par favorit. En ian esteia apunt de anar-se'n corrent amb la sabata quant va pensar que això seria una mala idea, va mirar al nin, s la sabata i després va tornar la mírada al nin. El tren se anava cada vegada mes a lluny quant en Ian va decidir tornar-li la sabata. Quant el nin tenia la seva sabata a la ma li va somriure a nen Ian, es va quedar uns quants moments mes mirant com se anava el tren. 3 días després en Ian va tornar amb les mateixes sabatas rompudes que duie fa 3 dies, es va seure en una caixa se cartó i es va quedar allà asegut per una bona estona. Després de un temps va veure que es acercava es nin de les sabates noves a ell amb un par de sabataas a la ma, "gràcies, gràcies per haver-me tornat la meva sabata, te vull donar aquest parell de sabatas, accepta-les per favor" content per aquest regalo tan car que li acaba de fer aquest nin mira les sabatas, somriur i abraça al nin.
ResponEliminaAleyna Esgin
3r ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana, i li va voler tornar la sabata al nin, pero el nin li va dir que se la podia quedar ja que una chancla seva es va rompre. Al cap d'uns anys el nin de la sabata no tenia doblers per pagar la medicina del seu pare, el nin es va trobar les medicines a la portà de ca seva amb una nota que posava: "et torn el favor de la sabata".
ResponEliminaManolo Pozo
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va anar anar corrents a casa seva, on la seva germana gran preparava el dinar i li va contar la història de la seva xancleta i de que va veure que el nen ric perdia la sabata. La seva germana, que era més com una mare per a ell, ja que la seva mare havia mort quan ell era petit i el seu pare l'havia abandonat, li va aconsellar anar a l'estació i cercar al nen ric. En Nayin tot content, hi va anar i hi va trobar al nen ric. Allà li va entregar la sabata i tots van estar contents. El Nayin va fer el correcte i és feliç. No té tot el que vol, però estima tot el que té.
ResponEliminaFrancina Esteva Alzamora
4t ESO
En Josua va començar a córrer cap al tren amb la intenció de donar-li la sabata, però el tren anava massa aviat i al final no li va poder donar-li. Però en Josua no es va rendir i agafà el següent tren.
ResponEliminaEn arribar a la estació va veure el nin de la sabata perduda plorant al costat dels seus pares, en Josua va anar corrent cap el nin i li va donar la sabata, però el nin li va dir que s'ha la podia quedar, perquè ell tenia molts de doblers i es podia comprar unes altres sabates. En Josua ben content tornà a casa seva.
Mariona Caba Massanet
2n ESO
En Josua va començar a córrer cap el tren, el nin de les sabates que esteia a la porta mirat la sabata que havia quedat allà sola, és va fitxar que un nin la va agafar i va començar a córrer cap a ell,aquell nin era en Josua, ell va correr fins que en un moment determinat els dos es varen agafar de la mà, el nin de les sabates el va estira cap el vagó del tren.
ResponEliminaQuan tots dos era en el tren es varen mirar, el nin de les sabates es va quedant miran les sabates d'en Josua, en aquell mateix instant es va mirar les seves i va decidir regalar-les, en Josua va botar del tren i mentre se anava, es va girar una altre vegada cap al tren i es va quedar mirant aquell noi de les sabates que se anava allunyant.
Maria Flaquer Danús
2n ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i se la provar, veient que tan bé li quedava, estava il·lusionat per poder tenir l'altre parell, però així i tot va pensar que dur aquelles sabates tan noves duien molta feina, ja que tot el temps se les havia de fer netes per poder lluir-les.
ResponEliminaPerò, tot i que aquelles sabates eren tan brillants, noves i netes, va pensar que aquell nin que havia perdut la sabata estaria trist i ell va intentar fer alguna cosa perquè aquell nin la pogués recuperar. Sabent que aquelles sabates eren noves i ell no en tenia, les hi va tornar.
Caterina Genovard Ginard
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va pujar dins del tren just a abans de que el tren partís. Després va sercar el nin de la sabata fins que finalment el va trobar. Els pares del nin al veure que en Nayin va tornar la sabata van decidir, juntament amb el seu fill, que regalarien un nou parell de sabates a n'en Nayin.
ResponEliminaSerafí Nebot Ginard
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i se la va guardar. Un altra dia el nin de les sebates noves, es va trobar en Nayin i el va veure que duia la sabata amb la mà i duia les xancletes posades als peus. Com que l'altre nin ja en tenia unes de noves li va donar s'altre sabata a nen Nayin i així ell va estar molt content.
ResponEliminaTONI MAYOL NEBOT
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i quan estava a punt de partir cap a casa seva per mostrar-li a la seva mare el que havia aconseguit de cop es va aturar, va mirar enrera i va veure la cara trista d'aquell nin que l'havia perduda. No va ser capaç de fugir amb aquella sabata i va intentar tornar-li. Amb molta sort el tren de sobte es va aturar i ell va poder donar-li al nin el que era seu. En aquell moment en Nayin es va adonar de que no per tenir unes sabates més noves seria més feliç.
ResponEliminaMarta Gili Esteva
4t ESO
En Najin va agafar la sabata de damunt l'andana i va decidir anar a ca seva a dir-li a la seva mare
ResponEliminaque havien de trobar a l'altre nin per tornar-li la seva sabata. Varen demanar cap on anava el tren i
quan ho varen saber varen anar a cercar a l'altre nin. Quan varen arribar el nin que havia perdut la
sabata ja sortia d'una tenda amb unes sabates noves, però quan va veure aquell noi pobre amb
la seva sabata amb la mà es va emocionar i va decidir regalar-li les seves sabates noves.
Pere Joan Infante Carrió
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i, molt ràpidament, va anar cap a dins el tren, estret entre la gent. Va cercar el nin entre les persones i, quan el va trobar, li va donar la sabata i li va donar una gran abraçada, demostrant un enorme valor de solidaritat. El nin estranger el va mirar i, amb ulls plorosos, pensant que hauria perdut la sabata impol·luta, li va tornar l'abraçada.
ResponEliminaBàrbara Mascaró Massanet
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i.. ràpidament va córrer perseguint el tren per donar-li la sabata que havia deixat fora voler.. Nayin la tenia a les seves mans i sentia com la felicitat recorria pel seu cos, aquella felicitat que sabia que mai ningú havia sentit. Ràpidament la sabata li va donar forçes i va arribar a la següent parada de tren, va entrar adedins, es va recórrer tren de dalt a baix però no el va trobar.. la ràbia que tenia era indescriptible.. Nayin va tornar cap a casa amb la sabata a la ma i es va adonar que la sabata era especial i desde aquell dia va ser la seva sort, tot va donar un gir de 360 graus i la seva vida va cambiar per complet.
ResponEliminaBàrbara Llinàs Llull
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i li anava a donar a el nin de dedins el tren i el nen en veure que en Nayin tenia la sabata rompuda li va tirar la altra sabata perque no anés descalç.
ResponEliminaMateu Andreu Sansó Llull
4t ESO
En nayin va agafar la sabata de damunt l'andana, i es va posar a sercar a nen oualid fins que el va trobar i li va tornar la sabata i en oualid per donar-li les gràcies a nen nayin de cualca menera li va regelar les sebates.
ResponElimina4rt d'ESO
Toni Sureda
En Nayin va agarrar la sabana de damunt l'andana i se'l va estar mirant durant una bona estona, però va decidir en què no necessitava unes noves sabates noves per ser feliç que li bastava amb el que tenia i el du a objectes perduts, l'home d'objectes perduts l'esteia mirant i va decidir adoptar-lo perquè ell tampoc tenia molta cosa de petit però mai es va rendir i no necessitava coses amb molt de valor per ser feliç.
ResponEliminaJose Daniel Rodríguez Castro
4tESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va entrar ràpidament dins el tren en cerca de'n Carl, en trobar-lo li va donar la sabata, en Carl se'l va mirar i va decidir donar-li les seves sabates, per molt que li agradessin, va veure que ell les necessitava.
ResponEliminaCaterina Llinàs Llull
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana que en nin havia perdut.
ResponEliminaEl següent dia va agafar el mateix tren que el nin havia agafat per veure si el trobava, per poder tornar-li, però desgraciadament no el va trobar i se la va quedar.
Quan ja havien passat uns quants d'anys, casualment va veure el nin i el va perseguir, fins a una plaça on es va aturar.
Allà es va presentar i li va explicar qui era i el que feia amb la seva sabata, el nin tot d'una recorda de la sabata que tenia tan estimada i de tan agraït que estava el va convidar a dinar i els dos des d'aquell dia es varen fer inseparables.
Mar Nicolau Sureda
4t d'ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va partir corrents darrera el tren, per donar-li la sabata a l'altre al·lot. En arribar al tren l'altre al·lot li donà les gràcies però li va tirar l'altre, justificant que en tenia d'altres i que les se podia quedar, que havia vist que ell no en tenia. El tren va seguir endevant i en Nayin es va posar les sabates noves.
ResponEliminaSebastià Gomila Gili
4t ESO
La sabata va quedar damunt l'andana amb el tren en marxa. El nen de la sabata no va poder baixar del tren perquè ja estava partint i hi havia molta gent. L'Ian ho va veure i com que a ell li faltava una sabata va anar a cercar-la per quedarse-la. Ja la duia posada quan va veure que el nen li demanava la sabata cridant-lo al costat de la finestra, quasi plorant, i el tren a uns dos metres enfora.
ResponEliminaL'Ian no volia fer-li cas perquè a ell li feia falta una sabata però no va poder amb el seu remordiment, encara que el tren estàs enfora, va veure que encara anava lent i va partir a córrer al seu costat. Corria amb totes les seves forçes, però veia que a uns metres hi havia una barrera que no el deixaria pasar. Volia donar-li però no tenia temps, va córrer tot el possible i amb por que no la pogués agafar va llançar-la per damunt la barrera. Amb moltíssima sort el nen de la sebata la va poder agafar i l'Ian es va sentir bé, encara que ell es quedes sense.
Kelly Morey
3r ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va anar correns cap el nin que li va caura sa sabata per donar-li,però en Nayin li agradava molt sa sebata. Quan va pujar a nes tren en Nayin per donar-li sa sebata,el nin li va dir que le sa podia quedar i també li va donar s'altre sebata i en Nayin va estar molt content perquè tenia unes sabates noves.
ResponElimina4t ESO
Joan Rodriguez gili
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va poder agafar la sabata, en agafar-la va intentar tornar cap al tren però la situació ja era massa tard el que en Kamal va anar a donar-li consells i es varen fer amics i es varen compartir una sabata cada un i així és com es varen cuidar fins a ser uns germans de debò!
ResponEliminaOualid Zaaj Meziani
4t ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i va anar corrent cap al tren per donar-li al seu propietari, perquè havia vist prou que els cuidava i l'amor que li tenia a les sabates. A més a més Nayin sap aquella sensació de no tenir les sabates o que estiguin destrossades, i per aquest fet els seus pares li varen estar molt agraït per això a canvi li varen donar una quantitat de doblers perquè així pugi tenir les mateixes sabates.
ResponEliminaAmal Zaaj Meziani
4t ESO
La sabata va quedar damunt l'andana amb el tren en marxa, l'Ian va aixecar el cap i va veure que el tren començava a partir i va corre agafar la sabata i va anar ràpidament al conductor que atures el tren, va anar al vagó que esteia el nin de les sabates li va tornar i varen voure que l'Ian tenia les sabates rompuedes va pujar al vagó amb ells i en arribar al poble del nin de les sabates li compraren unes sabates iguals. l'Ian va tornar a l'estació d'on havia caigut la sabata va ser molt feliços tots, tan com el nin de les sabates com l'Ian.
ResponEliminaAlejandro Paredes Quintanilla
3rESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana, va començar a córrer i la porta encara no s'havia tancat. En Nayin va pegar un bot i va entra dins el darrer vagó del tren per donar-li la sabata a nen Mohammed. En Nayin va córrer per dins el tren fins a trobar en Mohammed i, just quan l'havia visualitzat, en Mohammed va botar del tren. Quan en Nayini va baixar del tren no va trobar a en Mohammed sinó que va trobar-se a la seva mare. Sempre havia cregut que era orfe però la va reconèixer de seguida ja que tenia una foto seva guardada.
ResponEliminaJoan Toni Artigues Flaquer
4t ESO
En Josua va començar a córrer cap el tren, el nin de les sabates que esteia a la porta mirat la sabata que havia quedat allà sola, és va fitxar que un nin la va agafar i va començar a córrer cap a ell,aquell nin era en Josua, ell va correr fins que en un moment determinat els dos es varen agafar de la mà, el nin de les sabates el va estira cap el vagó del tren.
ResponEliminaQuan tots dos era en el tren es varen mirar, el nin de les sabates es va quedant miran les sabates d'en Josua, en aquell mateix instant es va mirar les seves i va decidir regalar-les, en Josua va botar del tren i mentre se anava, es va girar una altre vegada cap al tren i es va quedar mirant aquell noi de les sabates que se anava allunyant.
Maria Flaquer Danús
2n ESO
En Nayin va agafar la sabata de damunt l'andana i... el nin de les sabates noves, anomenat Oualid, va veure que el tren partia i va decidir llançar-li la sabata amb totes les seves forçes perquè arribes a ell, perquè així, n'Oualid, tenguès un parell de sabates noves.
ResponEliminaJa que n'Oualid es podia permetre unes altres de noves.
Núria París Casellas
4t ESO
La sabata va quedar damunt l'andana amb el tren en marxa, i n'Ian es va quedar observant la sabata, al veure que ningú el recullia, ell va avançar per agafar la sabata, una vegada amb la sabata, es va seure i es va posar a pensar amb la cara del nin quan s'en va anar fora la sabata, n'Ian al veure la mala fortuna del noi, va dir: -El cercare, i li donare la seva sabata-.
ResponEliminaFora perdre es temps va agafar el següent tren, i es va disposar a cercar es noi, a la primera aturada va veure un col·legi i s'en va enrecordar de que el noi tenia un equipació escolar, i va entrar, es va posar a cercar per l'escola i finalment el va trobar, n'Ian quan el va veure va agafar una alegria immensa, li va donar la sabata, i el noi, amb un rostre d'emoció a la cara, li va donar les gràcies i es va anar a casa.
N'Ian seguia fora sabata però ell esteia feliç perque havia ajudat a una persona, de sobte una dona el va veure totsol, i el va anar a ajudar, li va donar roba i sabates noves, n'Ian no podia estar mes content, va tornar a on ell dormia, i no podia estar mes feliç al saber que les seves accions havien tengut recompensa.
Les persones que menys tenen sòn les que més donen als altres.
Juan Marcelo De Guilhem Panta
3r ESO