dimarts, 20 de febrer del 2018

UN TAXISTA KURD

UN TAXISTA KURD, text de Lluís Gavalda



A partir de la lectura del text que Lluís Gavalda va escriure el diumenge dia 18 de febrer de 2018 al suplement Criatures del diari ARA, feis un comentari del text, breu, clar i en català.

https://criatures.ara.cat/opinio/realitat-refugiats-londres_0_1963003682.html

47 comentaris:

  1. Un taxista kurd és un text narratiu on, a partir d'una història, fa una reflexió i dona la seva opinió personal.
    Aquest text va ser publicat fa uns dies a l'Ara. Lluís Gavaldà és l'autor. És més conegut pel grup de música “Els Pets”, del qual n'és el cantant i principal compositor.

    El primer paràgraf comença amb: “By the way, where are you from?” És una pregunta que sempre acostuma a fer als taxistes perquè vol saber la seva història.

    Al segon paràgraf explica una història, segurament la més significativa per ell. El taxista, que era un home kurd, quan va saber que ell era català li va dir que els seus països eren germans, perquè els dos lluitaven pel reconeixement, el respecte i la dignitat. I ell pensà que potser tenien unes vides semblants. A partir d'aquest exemple, al tercer paràgraf en fa una reflexió.

    Quan el taxista li conta la seva història, o més ben dit, totes les històries que ha viscut fins a arribar allà on és ara, se’n adona que les seves vides no són tan iguals. Que ell ha tengut molta sort devora tot el que ha hagut de viure el taxista.

    M'ha agradat molt aquest text. Igual que l'autor, pens que darrera cada persona hi ha una història, bona o dolenta, però segur que se’n pot aprendre alguna cosa. Aquest taxista tot i haver viscut tantes històries dolentes, encara té ganes de viure i això són coses que nosaltres poques vegades feim: la majoria de nosaltres possiblement no hem viscut tot el que ha viscut ell però segurament ell valora més la seva vida.

    Marina Martí Ginard
    4t ESO

    ResponElimina

  2. “Un taxista kurd” es un text que va aparèixer dia 18 de febrer al diari ARA a l'apartat de Criatures, un apartat que de certa manera ens parla d’educació. El seu autor es en Lluís Gavaldà.

    Lluís Gavaldà i Roig, es conegut per ser cantant, guitarrista i compositor d’Els Pets. Gavaldà es va llicenciar en Filologia anglogermànica i s’en va anar un temps als Estats Units d’Amèrica. Quan va tornar a Catalunya va treballar com a professor d’anglès. A part, col·labora habitualment a premsa, ràdio i televisió.

    “Un taxista kurd” és una narració breu on l’autor deixa clara la seva opinió. El tema del text es els refugiats. L’autor ens explica una història, una anècdota, i com que en Lluís apart de tot també és pare, ens fa arribar un missatge educatiu a través d'aquesta història.

    Personalment, crec que amb aquest text Gavaldà ens vol fer reflexionar damunt el tema de la sort, la sort que hem tengut de néixer on hem nescut. Ens vol ensenyar que hem d’apreciar tot el que tenim i que hem de donar gràcies per tot. Pens, que és un bon text per reflexionar.

    Tonina Carrió Sansaloni
    4t ESO

    ResponElimina
  3. Amb aquest text l'autor vol explicar una experiència viscuda i ens vol mostrar el que va sentir.

    Lluís Gavaldà es l'autor d'aquest text, es músic i pare i escriu al diari ARA a una secció que surt als caps de setmanes que es diu "Criatures" i parla sobre educació.

    El tema del text són els immigrants i com es pot sobreviure. El taxista l'hi va demostrar que per molt malament que ho passis sempre es pot sortir endevant i que les millors persones sempre són les que mes malament ho passen.

    Ja que aquest text es una història viscuda per ell no hi ha moltes metàfores. El que hi ha són oracions que el taxista va dir i que fan que el text tengui mes sentit. Gràcies al diàleg que surt, Lluís pot explicar millor com es va sentir i com l'hi va canviar aquella experiència.

    Aina Nicolau
    4t ESO

    ResponElimina
  4. Aquest text anomenat “Un taxista kurd” és de l’autor Lluís Gavaldà. El publicà al diari Ara dia 18 de fabrer de 2018 a la secció Criatures. Gavaldà va ser professor d’anglès durant un cert temps però també es va dedicar a la música, com a cantant i compositor del grup “Els Pets”. Ha escrit molt més textos a la mateixa secció del diari Ara, fent referència a la seva vida com a pare, encara que aquest text no hi faci tanta referència, les menciona al principi del text.
    “ Un taxista kurd” és un text narratiu on s’expressa la trista realitat que es troba a molts llocs del món, això fa que sigui un escrit narratiu però a la vegada periodístic i d’opinió.
    Crec que es podria dir que el tema d’aquest text és la humanitat i l’empatia perquè quan Lluís Gavaldà explica el que li passa dins del taxi amb aquell home, crec que empatitza amb ell, perquè es posa en el seu lloc, on es sent molt malament perquè el taxista just el que intentava era viure d’una manera una mica millor, després ell mateix es fa burla d’aquella trista situació i això pens que és el que més nostàlgia fa, perquè veure que una persona que ho ha passat tant malament durant la seva vida i que pugui riure com si allò que hagués viscut fos una comèdia fa molta ràbia, nosaltres, apart dels petits conflictes que poguem tenir dirariament, vivim en un lloc molt privilegiat, i que a vegades no ens adonam de la sort que tenim.
    En conclusió, aquest text crec que és un poc l’exemple de la realitat d’avui en dia, perquè ens explica el que sofreixen moltes persones d’aquest món, les situacions en que han viscut i les ganes de viure en un lloc on les condicions estan millor que en el seu propi país.

    Paula del Campo
    4t ESO

    ResponElimina
  5. Lluís Gavaldà i Roig, tarragoní de procedència però que ara habita a Anglaterra, va ser el cantant del reconegut grup de rock català dels anys noranta anomenat Els Pets. Avui dia i des del país que l’actual és col·laborador del diari Ara.

    El protagonista d'aquest text, com es pot veure, és el conductor del taxi. El narrador, a través de la pregunta que sempre fa als taxistes, pot establir una comparació entre dues persones amb bagatges vitals tan diferents però que viuen a la mateixa societat.
    Aquest text és un text periodístic i explica alguns fets en primera persona d’algú que no viu al nostre país. Aquest text relata el fet que molta de gent te una mala imatge de la gent que és de diferent color i que per tenir diferent color ja és molt diferent, però és totalment al contrari, son més iguals que noltros i són els primers que ens poden donar un exemple a nosaltres. Una de les coses que m’han deixat sorpresa és que nosaltres tenim molts de privilegis que ells no en tenen, però que realment som més parescuts del que nosaltres ens pensam.

    Una de les coses que es pot veure, puc dir que a mi en fa reflexionar. Com es diu, el taxista per arribar allà on es ara mateix, ha hagut d'anar amb una caravana i trevesant molts de puestos només per arribar al seu destí en canvi el client només en dues hores ja era allà, això es una de les coses que també en fa reflexionar perque això vol dir que em de valora molt mes les coses que tenim ja que molta de gent estar mesos en arribar alla avon nosaltres fa mes de un mes que hem pogut arribar.


    ALBA VIERA DONOSO
    4t ESO

    ResponElimina
  6. L’autor és en Lluís Gavaldaa i Roig va néixer a Constantí, Tarragonès, el 15 d'abril de 1963. És el cantant i principal compositor del grup "Els Pets". Es va llicenciar en Filologia anglogermànica.

    Es un text periodístic escrit en format digital al periòdic ARA.cat. A la ràdio presenta el programa El celobert a iCat.cat. També ha participat en el programa Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio junt amb Carles Capdevila, i va presentar en 2006 el concurs Picalletres a TV3.

    El text tracta sobren home que cada dia ha de agafar taxi per anar de un lloc a l'altre però el que feia aquest home cada pic que pagava a un taxi era demanar al taxista de hon era i un d'ells li va contestar digentli que era kurd. Quan l'home li va dir que ell era català el taxista va fer una rialla diguent li que quasi eran germans el taxiste esteia molt interessat amb la política catalana.

    En conclusió trob que es un text que et fa reflexionar sobre bastantes coses i crec que havia de haver-ne mès així.

    4t ESO
    Inès Trigo Donoso

    ResponElimina
  7. El text que se’ns proposa és un artícle d’opinió publicat el 17 de febrer de 2018 al diari Ara. L’autor es Lluís Gavaldà, el cantant i principal compositor de “Els Pets”, es va llicenciar en Filologia anglogermànica. És pare, i des de fa temps escriu artícles al diari Ara a l'espai de criatures.

    És un text fàcil d'entendre, ja que s'utilitza un vocabulari senzill i apropiat per a tot tipus de lectors. El tema del text jo diria que és la desigualtat, ja que al final Gavaldà ens explica una com el taxista va haver de lluitar i en les condicions tant difícils que va viatjar per poder arribar al Regne Unit.

    Al principi del text Lluís conta que sempre que entra a un taxi, com que la majoria dels taxistes són homes de pell fosca, demana d'on és el conductor. Per aquest fet la seva família sempre li fan bromes, però la seva curiositat sempre hi és. I gràcies a aquesta curiositat, sempre se’n emporta una lliçó. I amb aquestes petites lliçons compren una mica més el món, pensam que tothom te tantes facilitats com nosaltres per fer el que vol. Però no es així, molta gent ha de lluitar molt per arribar a algun lloc, fins i tot poden arribar a posar la seva vida en perill.

    En conclusió, és un text senzill, fàcil d'entendre i que ens intenta explicar que no hem de jutjar a les persones, cada un es com és i no podem saber mai el que han pasat per poder arribar on són.

    Paula Nicolau
    4t ESO

    ResponElimina
  8. El text que s’ens presenta s’anomena “Un taxista kurd”, un article d’opinió de l’autor Lluís Gavaldà I Roig.
    Lluís és conegut per ser cantant, guitarrista i compositor d’Els Pets.
    El text el va publicar al diari de l’Ara dia 17 de febrer de 2018, a un apartat anomenat “Criatures”.

    En el text ens parla dels refugiats, de les diferentes situacions en les que dues persones amb una vida tan diferent es poden trobar juntes i, que en un instant, intercanviïn un sentiment en comú. Un sentiment que fa que lluitin en comú pel reconeixement i per les ganes de viure. També explica que, encara que els pensaments segueixin un mateix sentit, les seves realitats son completament diferentes.

    És un text amb un vocabulari simple i fàcil d’entendre. Emociona, i fa que ens quedem reflexionant, cosa que dona més valor al text.

    Andrea Romo
    4rt d’ESO

    ResponElimina
  9. L'autor d’aquest article periodístic és Lluís Gavaldà va néixer el 15 d'abril del 1963 i és líder, encara que prefereix que se l’anomeni portaveu, del grup de música anomenat Els Pets, on també fa de compositor, cantant i guitarrista. El tema del text, per jo, és difícil de saber però crec que és l'igualtat d drets i condicions pels humans. El text està escrit en 3 paràgrafs diferenciats i a cada un es parla d'alguna cosa diferent.

    Al primer, ens xerra de la pregunta que sol formular als taxistes.
    Al segon, ens conta una anècdota sobre aquesta pregunta.
    I al tercer ens diu com són els intents dels refugiats per trobar un país i un sostre on viure.


    En la meva opinió el text ens vol fer entendre que hi ha llocs, països sencers, que pateixen greus problemes, es queixen i encara així ningú hi fa res, nosaltres (em referesc a Europa) en canvi ens queixam per la més mínima tonteria sense valorar el que pasa a la resta del món.

    Williams Jesús Paredes Panta
    4t ESO

    ResponElimina
  10. UN TAXTISTA KURD
    Un taxista Kurd es un text que va escriure Lluís Gavaldò que el va escriure i es va publica el dia 17\02\18 al diari ARA.cat, criatures.

    Lluís Gavaldo i Roig va neixa a Tarragona el 15 d’abril del 1963. Es el cantat i primer compositor del grup “Els Pets”, es va llicència en anglomerancia. La música a sigut des de sempre la música han estat unes de les seva aficions.

    Primer paràgraf parla sobre que una família que va anar en taxi i cuant varen sortir el nin li va demanar al seu pare si li havia demanat al taxista d’on era i el seu pare va contesta que no feia falta saber-ho.

    Segon paràgraf parla sobre, com que anava sol i no havia de patir la conya dels meus, vaig fer la pregunta tot just pujar al vehicle. La resposta del conductor em va deixar bocabadat. Era kurd i de seguida que va saber d’on era jo un somriure li va il·luminar la cara. “Home, un català.

    Tercer paràgraf parla sobre el viatge nocturn de Turquia a Grècia en un vaixell atrotinat on s’apilaven cinquanta cossos morts de fred i por. O el viatge a Itàlia dins el compartiment secret d’un camió, tancats durant divuit hores, sense llum ni espai per moure’s.

    En conclucio es un text molt interessant ja que Lluís Gavaldo ha compartit radio de Catalunya amb Carles Capdevila i la feina que fa Lluís es bona ja que també canta amb “Els Pets”.

    Alejandro Paredes Quintanilla
    4tESO

    ResponElimina
  11. “Un taxista kurd”, és el títol d'aquest article d’opinió personal, que l'autor, Lluís Gavaldà, va publicar el passat 18 de febrer del 2018 al suplement “Criatures”, del diari ARA. Gavaldà es va llicenciar en Filologia anglogermànica, tot i que, durant un llarg temps, s’ha dedicat a ser cantant i principal compositor del grup “Els Pets”.

    El text fa reflexió sobre la desigualtat social que hi ha arreu del món a partir d'una anècdota personal seva amb un taxista kurd, la qual explica al llarg de tot el text, dividit en tres paràgrafs.

    Al primer fa una petita introducció del text, i al segon ja comença a explicar l’anècdota. Finalment, al tercer paràgraf, acaba d’explicar la historia, fent al mateix temps un pensament i reflexió sobre les diferències socials que hi ha encara avui en dia.

    Aquestes les podem apreciar quan diu, entre altres exemples, “[...]probablement en els mateixos dies que ell, amb només disset anys, trigava tres mesos a trobar un país d’acollida, jo agafava un avió a Luton i m’hi plantava en dues hores sense cap problema[...]”. Clarament aquí es veu una gran desigualtat, tot i que si seguim llegint trobam “[...] les ganes de viure i el tarannà vital d’aquest taxista kurd m’acabaven de guanyar per sempre més“, la qual consider que és la major diferència de totes. És a dir, no valorem les facilitats i les comoditats que tenim avui en dia, i quan alguna cosa ens surt malament, pareix que se’ns cau el món al damunt. En canvi, la gent que no té les coses tan fàcils, com ara el taxista, saben apreciar i agrair més les coses, sense queixar-se tant i amb més ganes de viure.

    Si ens centrem en l’estil, podem adonar-nos com l’autor utilitza un llenguatge bastant senzill però ben cuidat i treballat i sense un lèxic complicat d’entendre, creant així un text ben elaborat i fàcil d'arribar a tots els lectors.

    Personalment m’ha agradat bastant aquest text, ja que causa reflexió sobre el tema i commoció al pensar en les situacions que han de viure persones com el taxista, sense cap culpa d’haver nascut a un lloc on les condicions no són les més bones, tot i que aquests fets li han fet ser més fort.

    Alba Lindo
    4t ESO

    ResponElimina
  12. El text analitzat es escrit per el escriptor Lluís Gavaldà i Roig, que apart de ser escriptor des-de fa un parell d’anys també es músic, en específic, es el cantant i principal compositor del grup musical “Els Pets”.

    El text anomenat “Un taxista kurd” va ser publicat el dia 18 de febrer 2018, en el diari ARA, en un apartat anomenat “Criatures”, va ser publicat en aquest apartat ja que apart de ser cantant i escriptor també es pare, i publica històries o anècdotes amb els seus fills. Aquesta vegada no xerra sobre els seus fills, però sense cap dubte apareixen en un moment determinat en el text, el cual es que es burlen d’ell per lo que fa.

    Podem veure que en aquest text ens esta contant una anècdota, la cual va sorgir gràcies a una pregunta que en Lluís sempre fa; ¿D’on ets?. I això li demana a cada taxista.
    La mateixa pregunta de sempre també la va fer aquest dia, i el taxista era kurd. El taxista al sentir que ell era català va respondre “ (...) tu i jo som germans. El teu país i el meu lluiten pel reconeixement”. Això alomillor pot ser vera però hi ha una gran diferència entre els dos. En Lluís pot anar en avió de A a B ràpidament, el taxista però va passar per molt més, com per exemple, un viatge nocturn de Turquia a Grècia en un vaixell, o un viatge de Itàlia en un camió. Lluís se va donar conta que no eren pas germans.

    Molta de gent avui en dia ha de fugir del seu país per poder viure i tenir una casa o almenys un lloc a on dormir, nosaltres no hem tingut ni tenim que passar per algo aixi i podem estar agraïts. No saben per lo que pasa aquesta gent

    M’agradat molt aquets text ja que fa reflexionar bastant sobre aquest temade ara mateix, ja que molta gent ho pasa malament i nosaltres ens queixam a la mínima.

    Aleyna Esgin
    4t ESO

    ResponElimina
  13. EL TAXISTA KURD

    El text que esteim analitzant es tracta d’un article d’opinió escrit en format digital al periòdic ARA.cat. L’autor és en Lluís Gavaldaa i Roig, va néixer a Constantí, el 15 d'abril de 1963.
    A la ràdio presenta el programa El celobert a iCat.cat. L’article com a títol portà: Un taxista kurd, que va ser publicat el 17/02/2018.

    El tema del text és la igualtat social, ja que el taxista diu que són germans perque la seva situació social al seu país son molt parescudes ja que lluiten pel reconeixement.

    Ja en el primer paràgraf, la introducció, ens fa tenir una idea de’l que anirà el text, ja que, a quasi mes de la meitat del paràgraf xerra de taxistes, i acaba diguent que els taxistes solen ser gent de pell fosca que venen de països llunyanys.
    En el segon i al tercer paràgraf explica una petita anècdota que va tenir amb un taxista que era kurd, la petita anècdota anava de les “aventures”, per dir-ho d’alguna manera, que va haver de patir el taxista per poder arribar fins on es ara.

    Com a opinió personal, puc dir que es un bon text, que fa arribar el petit missatge que porta, i no puc fer una valoració d’en Lluís Gavalda, ja que és el primer article que he llegit d’aquest autor, però segons l’estructura i la forma en la que ho argumenta, m’ha agradat bastant.

    Juan Marcelo De Guilhem Panta
    4t ESO

    ResponElimina
  14. Aquest text és un text narratiu, ja que conta l’història de la vida de l’home kurd i molt del que li ha pasat, a partir de la típica pregunta que fa un home a tots els taxistes.

    L’autor d’aquest text és en Lluís Gavaldà.
    Ell és Constantí, Tarragonès, i va néixer el 15 d'abril de 1963. És conegut per ser cantant, guitarrista i compositor d'Els Pets.
    Després d'una estada als EUA, va tornar a Catalunya, on va treballar com a professor d'anglès. També col·labora habitualment a premsa, ràdio i televisió. També publica coses al diari Ara.cat, d’on pertany aquest text “Un taxista kurd”.

    Aquest text consta de tres paràgrafs.
    Al primer, l’home conta que a tots els taxistes lis fa la mateixa pregunta, “By the way, where are you from?”, diu que normalment son de països llunyans, i li interessa tot el que conten.
    El segon conta que el taxista és kurd, i diu que el català i ell son germans, perquè lluiten per el mateix. Està totalment enterat del que volen els catalans, i l’home queda sorprès.
    Al tercer i darrer paràgraf, el taxista li explica com ho ha fet per arribar fins on és en aquell moment, ell se’n endona que han tengut una vida totalment diferent, i que no tothom ha tengut bona sort.

    M’ha agradat bastant aquest text perquè explica els diferents tipus de vida que hi ha. M’agrada com ho explica tot i l’història que li posa a cada un. Crec que amb aquest text molta gent se’n pot endonar compte de que a vegades nosaltres ens queixam de el que ens pasa, però no pensam tot el que viu l’altre gent.

    Kelly Morey
    4t ESO

    ResponElimina
  15. Pens que aquell a arribat a una certa conclusió sobre la seva opinió de la gent que fa feina com a taxista, no crec que tota la gent sigui igual i no té per què pensar que està fent el ridícul.

    El poble kurd no se quin és, però els Catalans fa molts d'anys que estan oprimits, però Espanya no és Turkia, ni l'Irak, ni Síria. Aquelles persones han patit bastant més!
    I segurament encara lluiten.

    Lluís Gavaldà (Constantí, Tarragonès, 1963) és pluriocupat: compositor, cantant d'Els Pets i escriptor, a més de ser pare (una altra de les seves passions). És un dels impulsors de l'autoanomenat Rock Agrícola, i 32 anys i una quinzena de discos després, encara salta, brinca i balla dalt dels escenaris al costat de Joan Reig, Falin Cáceres i companyia.


    M.Antònia Llinàs
    4t ESO

    ResponElimina

  16. El text que analitzam és un article periodístic, públicat al diari Ara, que expressa una opinió personal. És del segment criatures, on ell hi escriu ja que té dos fills i encara que no xerri directament d’ells, els anomena en algún moment de la història.
    L’autor del que esteim parlant és en Lluís Gavaldà, cantant i principal compositor del grup “Els Pets” i també es va llicenciar en filologia anglogermànica. Entre la música i la seva vida de oare, també ha col·laborat amb premsa, ràdio i televisió, on podem trobar articles com el que analitzam avui.

    El títol del text ens deixa bastant clar que parlarà sobre algún viatge en taxi. I efectivament, ens parla sobre un taxista kurd que pensa que duen una vida similar però quan la comença a contar, en Lluís se n’adona de que no tenen res a veure. El taxista ho ha passat el doble p triple de malament que ell, per arribar al mateix lloc i encara així li contava la història amb un somriure.

    El primer paràgraf comença amb una pregunta amb anglès, que demana, “per cert, d’on ets?”. Una pregunta que sempre fa als taxistes ja que les seves històries de països llunyans sempre li pareixen molt interessants.

    Després explica que el taxista i ell es pensen que duen vides paral·leles per que els dos lluiten per una causa similar. No és fins al tercer paràgraf, que se n’adona de que són totalment diferents. Ell agafava un avió i es plantava a qualsevol país sense cap problema. En canvi, el taxista va haver de venir des de Turquía a Grècia en un vaixell ple de gent morta de fred. O devuit intents fallits d’entrar al Regne Unit i decenes d’altres “aventures” que semblen més un infern que una altra cosa.

    El text acaba expressant la ràbia i la impotència mesclada amb tristesa de en Lluís.

    L’estil del text diria jo que és amb un llenguatge senzill i pareix una “historieta”. El podria llegir qualsevol persona que sapi més o menys com va el món o tengui alguna informació dels refugiats i aquests temes en general. Pens que aquest ús del llenguatge es el que fa que arribi a tots els públics, i és això el que li dona tanta força.

    Sense dubte, un bon text. Senzill però potent. A mi m’ha deixat sense paraules i m’ha ensenyat a valorar el que tenc i a viure amb un somriure pasi el que pasi, així com ho fa el taxista kurd.

    Maria Pilar Del Valle
    4t ESO

    ResponElimina
  17. “Un taxista kurd”és un text narratiu en què s'explica la història d'un home kurd i tot per la duresa que ha passat per arribar on està.

    El autor de este texto es Lluís Gavaldà i Roig, que és el cantant i principal compositor del grup "Els Pets", llicenciat en Filologia anglogermànica.

    El primer paràgraf comença amb una pregunta "By the way, where are you from? "Que és la pregunta que sempre fa l'home que narra la història als taxistes ja que diu que normalment són de països llunyans que no ha visitat mai i dels quals li interessa tot.

    El segon paràgraf, a partir d'un exemple, s'explica que el taxista és kurd i que diu que és català, en home va quedar impactat, ja que els coneixementos del taxista sobre la Realitat política catalana era increïble.

    En el tercer paràgraf el taxista kurd explica la seva vida, tot el dolent pel que ha passat i la mala sort que ha tingut.

    Santiago Núñez
    4t ESO

    ResponElimina
  18. El titular del text s'anomena Un Taxista Kurd fou escrit el diumenge dia 18 de febrer de 2018 per Lluís Gavalda al suplement Criatures del diari ARA.

    El fragment en qüestió tracta sobre un homo que és formulava la pregunta “By the way, where are you from?”. Ja que el home se pregunta de l’origen dels taxistas, ja que tots son iguals, de color fosca i gent que ve de països llunyans.

    El text, externament, es divideix en tres paràgrafs, però internament, després d'haver-lo llegit un parell de vegades, jo el dividiria també en tres paràgrafs. Ya que és divideix perfecte en el meu punt de vista i estàn ben estructurades. En el primer paràgraf conta com es va preguntar la pregunta que anomena al principi. La segona quan li va preguntar al taxista d’on provenia. Y el últim paràgraf una reflexio.

    Com a opinió personal, el text te una gran varietat de lèxic i comprensió lectora. El text m'agrada molt, crec que és un bon text.

    Andres García Bauza
    4rt ESO

    ResponElimina
  19. L’autor és en Lluís Gavaldaa i Roig va néixer a Constantí, el 15 d'abril de 1963.Es va llicenciar en Filologia anglogermànica. És el cantant i principal compositor d'un grup anomenat "Els Pets".

    El fragment en qüestió tracta sobre un home que és formulava la pregunta “Per cert, des d'on ets?”. Ja que el home sa qüestiona de l’origen dels taxistas contínuament , ja que quasi tot son homes de pell fosca i la gent que ve de països llunyans.

    M’agradat aquest text perquè explica els diferents tipus de nivell vida que hi ha. M’agrada la seva manera d'explica tota l’història que li posa a cada un. Crec que amb aquest text la gent se'n d'ondonar compte de que a vegades nosaltres ens queixam de cualsevol tonteria, però no pensam que hi ha gent que o pasa pitjo.

    Joan Mesquida Massanet
    4r ESO

    ResponElimina
  20. Pens que cada persona te dret a un viatge digne, que no per ser d’un altre país com Turkia, l'Irak, o Síria has de tenir una vida diferent o un transport diferent.
    Espanya es mes que un país i totes les persones que l’habiten poden ser: catalanes, europees, xineses... Tota persona te una vida diferent perquè viu a un país diferent, pot ser que dues persones siguin del mateix país i tenguin una vida completament diferent, una vida millor o pitjor, mes còmoda o mes complicada, etc

    Tota persona te dret a ser d’on es i estar on vol ser.

    Alba Morillo Vicens
    3r ESO

    ResponElimina
  21. Crec que l’autor d’aquest text ens vol fer reflexionar, ja que hem tengut molta més sort que aquest pobre home kurd, ja que segur que si nosaltres haguéssim viscut totes les històries que ha viscut ell, ben segur que no voldríem seguir visquent en aquest món.

    Sergi Moll Bauzà
    3r ESO

    ResponElimina
  22. Jordi Barbon Matamalas22 de febrer del 2018, a les 8:48

    La meva opinió sobre el text es que no es un text fàcil d’entendre o a mi ma costat bastant, així i tot ma agradat bastant ja que far una petita reflexió sobre la independència de Catalunya i conta com es va trobar amb un taxista refugiat probablement de un país amb guerra.

    Jordi Barbon Matamalas
    3rESO

    ResponElimina
  23. Aquest text ens fa reflexionar, o a mi personalment, em fa reflexiona de que som unes persones molt afortunades. Afortunades ja que, com bé va pensar en Lluís Gavaldà, tant ell com nosaltres podem agafar un avió i en poques hores podem ser en qualsevol lloc del món i passar uns dies de vacances; i hi ha gent que es passa hores en un cotxe, camió o bé caminant per arribar en un altre país amb l'esperança de tenir una vida millor. No només som afortunats per aquest tema, sinó que, som afortunats amb moltes més coses.

    Mariona Caba Massanet
    3r ESO

    ResponElimina
  24. El text tracta sobre l'esperança, i també pot ésser sobre on te pot dur la curiositat per el fet de que tot comensa cuan un home demana un pregunta curiosa 'd'on ets?'.
    Aquesta es una pregunta la cual tu com a persona no estàs amb l'obligació de fer-la.
    Per que hi estaria ara un kurd a Catalunya pot ésser pels horrors de la guerra que hi està sofrint actualment en contra de turkya? Pues jo ho crec que es així, per-ho es raonable sofrir totes les experiències que a relatat per la promesa de millorar la seva pròpia vida en el meu cas també o agues triat per el fet de que si no se lluita per millorar això no cambiarà

    Marc Corcoles Barcelo
    3er ESO

    ResponElimina
  25. Segons es meu punt de mira, hi haurà gent que l'agradarà el text i d'altre que no. Però el que no es pot negar, es que aquest text et farà reflexionar. Ja que aquell home es va quedar bocabadat davant tot el que el taxista l'esteia contant. Encare que tenguesin diferent color de pell eren germans, ja que els seus països lluitaven pel mateix. Llevant tot el que aquell pobre home havia pasat, va tenir un somriure a la cara durant tot el trajecte. Llavors es va donar compte que no eren germans. Ja que el taxista trigava 3 mesos per poder quedar-se en un país, en canvi, ell amb 2 hores i un bitllet d’avió es plantava on volia. Això demostra les desigualtats entre països.

    Biel Souto Bonnin
    3r ESO

    ResponElimina
  26. Valentina Licini Boaretto22 de febrer del 2018, a les 8:50

    Aquest text és ben clar, explica perfectament com ho estan passen milers de persones diàriament, fugint del seu país i intentar trobar un lloc per refugiar-se de la por, on es sentin acceptats. Fa reflexionar, pensar que ens queixam per coses tan absurdes, que ni nosaltres sabem que és sofrir realment.
    M'ha agradat molt aquest text, es veuen les diferents vistes de cada un, que el món no només es gira entorn d'un mateix, que hi ha persones que estan molt pitjor. Cal no lamentar-nos tant i intentar posar-nos en aquella situació, que esteim molt afortunats, i a vegades ni ho sabem.

    Valentina Licini Boaretto
    3r ESO

    ResponElimina
  27. La meva opinió sobre el text que s’anomena “Un Taxista Kurd”, és que no importa tinguin la pell oscura o més blanca, l'important d'aquest text es saber estar junts, lluitar per ser lliures, respectar els altres i per fer-nos pensar a cada un que es responsable de si mateix i admetre que a vegades no pot ser el que tu vols.

    En Lluis, té curiositat de saber que diuen els taxistes sobre la pregunta que fa.. El que m'ha sorprés més, és quan demana al taxista, i el respon amb una quantitat d'informació bestial sobre el que està passant. Sobre el reconeixement, el respecte, i la dignitat. No trob normal que hi hagui comunitats que no volen el mateix que diuen els països perqué els paresqui absurd haver de fer coses que ells no volen i fagui un conflicte entre ells.

    Sempre siran més forts molts junts, que un per separat.

    Sebastià Capó Bernad
    3r ESO

    ResponElimina
  28. Crec que ningú es mereix passar per tot el que ha passat aquest taxista, ja que nosaltres a la mínima ens queixem sense aturar mos a pensar que hi ha gent que ho està passant molt pitjor.
    El text em fa reflexionar i pensar amb tota la gent que segueix lluitant per tenir una vida millor. Tant de bo en uns anys acabi tot, i totes les persones que ara estan sofrint arribin a aconseguir tot el que ara estan lluitant.


    Inés Rosselló Sánchez
    3r ESO

    ResponElimina
  29. Gerard Lliteres Gonzalez22 de febrer del 2018, a les 8:51

    Es un text que m’agrada molt, ja que te moltes coses per fixar-se i interessants. Una de ellas es quan el taxista li diu que son com a germans ja que els seus països tenen moltes coses en comú, lluiten per gairebé el mateix. Però quan el taxista conta tot el que ha tengut que passar per poder arribar a un lloc on pot dormir, en Lluís contesta que no son germans. Imagino que es perquè no ha tengut que passar tot el que ha passat el taxista, mai ha estat en un vaixell amb molta gent morta per hipotèrmia ni devuit hores a un camió on gairebé passava l’aire.

    Quan llegeixes coses així t’en dones conta de la sort que tens, no saps tot el que té que passar la gent per poder tenir una casa o just un lloc on dormir. Nosaltres no hem tingut que creuar el mar amb un vaixell amb pèssimes condicions per poder tenir un lloc on dormir.


    Gerard Lliteres Gonzalez
    3r ESO

    ResponElimina
  30. Antoni Hernàndez Pascual22 de febrer del 2018, a les 8:52

    Es moltíssima quasolitat que dos persones iguales de pensament tinguin la sort de trobar-se i intercanviar pensaments que tenen en comú, es del millor que et passar, el poder trobar la teva "alma gemela" que se li diu.

    En aquest text ma fet veura una cosa molt important. El que nosaltres poguem agafar un avió còmode amb el nostre seient, el nostres banys, el nostre menjar... I en canvi un estranger que vol sortir del seu país per la raó que sigui, (Tant per guerra, per conflictes o problemes polítics, o per falte de recursos). Tenen que passar aquestes mena de sofriments. Morts de fred o de calor, en tant poc lloc com per no poder-se moure, tenir que compartir un espai minúscul amb 50 persones, es denigrant.

    Antoni Hernàndez Pascual
    3r ESO

    ResponElimina
  31. Personalment m’ha agradat molt aquest text, ja que t’ensenya a valorar el que tens, a valorar d’on vens, a donar gracies per tot el que tens... per que mentre tu et queixes de que no t’agrada el menjar que t’han fet, a l’altre banda del món es moren de set i gana.

    Roser Artigues Flaquer
    3r ESO

    ResponElimina
  32. Jose Antonio Mouzo Contreras22 de febrer del 2018, a les 8:53

    La meva opinió respecte aquest text “Un taxista kurd” es que no importa si ets blanc o de pell obscura, si ets independent o no però el que està absoluta ment clar es que hem de compartir entre nosaltres hem de dur-mos bé en general hem de ser bones persones que al final tots sóm humans que junts sempre serem mes forts que un tot sol. La conclusió que trec jo respecte aixo es que cada dia de les nostres vides ens trobarem coses molt bones i qualsevol dia una cosa dolenta pot passar i si no ho sabem controlar pot ser molt dolent per tothom i ho hem de saber afrontar tots junts en pinya segur que sortiran mes solucións.

    Jose Antonio Mouzo Contreras
    3er ESO

    ResponElimina
  33. Aquest text m’ha fet reflexionar una mica. Trob que nosaltres no ens hauriem de queixar perque no ens comprin alguna cosa material perque a s’altre punta del mon hi ha gent que no te ni menjar ni beure. El que m’has sorpres ha estat que el taxista mentre contava l’historia tenia un inmens somriure.

    Joan Pascual Ginard
    3r ESO

    ResponElimina

  34. Personalment a jo el text ma agradat molt perque totom te dret a poder viatja a on vulgui i en bones condicions. Perque per jo siguis d'un país a d'un altre tots som iguals siguis de on siguis.

    Mateu Tous Servera
    3r ESO

    ResponElimina
  35. "Un taxista kurd" crec que el que ens vol dir aquest text és que no sempre som els que esteim pitjor i que el govern o l'unió europea no ens ajuden, com ara els catalans amb el tema del l'independència, però aquest taxista kurd ho ha passat molt pitjor per arribar aquí a on és ara, haver de abandonar el seu país i sense ajuda de ningú i en cavi el que ell pensa és que els catalans ho estan passant molt malament sense l'ajuda del govern i no és així.

    Tothom té dret a una vida digne,a on ens ajudem els uns als altres.

    Maria Flaquer Danús
    3r ESO

    ResponElimina

  36. Personalment a jo el text ma agradat molt perque totom te dret a poder viatja a on vulgui i en bones condicions. Perque per jo siguis d'un país a d'un altre tots som iguals siguis de on siguis.

    Mateu Tous Servera
    3r ESO

    ResponElimina
  37. Personalment m'ha agradat bastant aquest text, ja que causa reflexió sobre el tema i a la mateixa vegada pensar en les situacions que han de viure persones com el taxista, sense cap culpa d'haver nascut a un lloc on les condicions no són les més bones tot i que ell ha seguit lluitant i a la vegada l'ha fet créixer.

    Parla dels refugiats, com viuen a la vida diària i a la vegada Gavaldà ens vol fer reflexionar damunt el tema de la sort. La sort que hem tingut de néixer on hem nascut. Ens vol ensenyar que hem d'estimar i valorar tot el que tenim i donar gràcies a la sort que tenim de viure a un lloc així.

    És un text bo per reflexionar i aprendre.

    Isabel Moll Moreno
    3r ESO

    ResponElimina
  38. Núria Rosselló Escamilla22 de febrer del 2018, a les 8:57

    M’ha agradat aquest text ja que derrera aquesta història, Lluís Gavalda vol ensenyr-nos grans valors de la vida, com no tirar mai la tovallola, tenir empatia amb les persones, no rendir-se, lluitar pel que vols, sobretot portar un somriure sempre que puguis passi el que passi, etc.

    També pens que necesitam lletgir coses d’aquestes per poder obrir els ulls, l’abans possible, ja que estam en una societat on amb un gra d’arena en feim una muntanya de tot, fora pensar que hi ha gent que estan pitjor que nosaltres, que tenen experiències més dolentes i que han hagut de lluitar més que nosaltres per arribar a tenir el mateix que tenim nosaltres.

    En conclusió, crec que aquest text ha servit per obrir els ulls de moltes persones i aprendre a valorar un poc més el que tenim, perquè hi ha moltíssima gent que dia derrera dia lluita o passa per una situació similar, com a n’aquest cas la del taxista kurd, i en canvi gent que ho te casi tot a vegades no sabem valorar les coses.

    Núria Rosselló Escamilla
    3r ESO

    ResponElimina
  39. Opin que aquest text és bastant fort, però és la pura realitat. Fa reflexionar moltíssim i també a sebre valorar la nostra vida perquè hi ha moltíssima gent que està o ha estat molt pitjor.
    Mentres nosaltres esteim aquí tranquil·lament, altres estan intentant sobreviure, anant país rere país per trobar un lloc d'acollida, es injust que la gent inocent aigui de sufrir i pasar per tot aixó.
    Aquest text me ha fet veurer-ho de una altre manera, “que no tot es color de rosa”, ni tothom es tant bo ni tothom es tant dolent, domes se, que si no fan res per aturar-ho, res d’aixó acabara, i seguira havent més guerres, més bombardetjos i molt més mal pel que patir.

    Esperança Ginard Amores
    3r ESO

    ResponElimina
  40. Es un text que parla un poc sobre la situació actual de el món, gent innocent intentant abandonar el seu païs a causa de persones que tenen un altre punt de vista, i el client se dona conta de tot el que ha tengut que passar per arribar a treballar en un taxi.

    Es un text que el pots comprendre de moltes maneres, i m’agrada, es un text el qual has de reflexionar sobre la situació de molta gent que no te ni les necessitats bàsiques per viure. En canvi nosaltres ens queixam perquè no tenim tot lo que voldríem tenir, però si reflexionessim sabríem que tenim una sort inmensa de tenir un lloc on dormir, de tenir menjar cada dia..

    ResponElimina
  41. Aquest text, m'agrada molt perquè aquí te fan entendre com es la vida de dues persones de països diferents que lluiten per el reconeixement, el respecte i la dignitat d'un món que mira cap un altre costat. En aquest cas un català i un kurd. El kurd no va poder anar a un país d’acollida tan facilment com collir un avió i anar a un altre pais en 2 hores, ell no podia fer això, ell va tenir que anar amb vaixells, dins camions on no tenien aigua i el sol pegava tot el temps i això fa que s'ofeguin, després els deixen en mig d’un bosc sense aigua, també passaren per aigües molt fredes i 50 cossos es varen morir per el fred i per la por. El català ho tenia molt fàcil, només tenia que collir un avió i plantar-se en un altre país en 2 hores. Aquí es nota com es el món, amb les persones. Crec que la igualtat podria ser millor i no fer que altres persones que només serquen països d'acollida pasin per tot aquest sufriment.

    Gabriel Revilla Miranda
    3r ESO

    ResponElimina
  42. Trob que és un text del qual podem aprendre a ser conscients que no tota la gent del món es troba lliure com la majoria de nosaltres. A més podem ressaltar que el taxista ha hagut de fugir del seu país per la guerra i ha necessitat molt de temps per trobar un altre lloc on viure, en canvi Lluís Gavaldà explica que ell collint l’avió pot ser al destí en dues hores.
    Així que d’aquest text podem dir que arreu del món hi ha diferentes formes de vida.

    ResponElimina
  43. Personalment m’ha agradat molt aquest text perquè m’ha fet pensar amb les persones que ho passen malament a altres països, que han de fugir de la seva terra per causa de la guerra. I que no els acolleixen a altres països, com diu al text va intentar moltes vegades entrar al regne unit i no li deixaven i el protagonista amb dues hores ja hi havia entrat.

    Bernat Matemales
    3r ESO

    ResponElimina
  44. Trob que és un text del qual podem aprendre a ser conscients que no tota la gent del món es troba lliure com la majoria de nosaltres. A més podem ressaltar que el taxista ha hagut de fugir del seu país per la guerra i ha necessitat molt de temps per trobar un altre lloc on viure, en canvi Lluís Gavaldà explica que ell collint l'avió pot ser al destí en dues hores.
    Així que d'aquest text podem dir que arreu del món hi ha diferents formes de vida.

    Jaume Massanet
    3r ESO

    ResponElimina
  45. La meva opinió sobre aquest text es que es un text molt interessant ja que xerra de moltes coses del país del taxista. Una altra cosa a voure sobre el text es que el taxiste diu que son germans i en realitat tot es diferent entre ells perque el català no passa hores dins un vaixell amb gent morta al costat i gent que es mor de hipotèrmia. A dames es molt interessant perque xerra de la independència.

    Artur Aragón Nicolau
    3r ESO

    ResponElimina
  46. Personalment crec que en Lluís Gavalda amb aquest text ens vol fer entendre que tenim molta sort d’estar aquí on esteim, ja que aquest home Kurd no ha tengut un camí fàcil, i ara que ha arribat, està molt agraït, cosa que noltros hi hauríem d'estar i no ho esteim.

    Joan Ramon Tous Riera

    3r ESO

    ResponElimina

  47. No te quexis del que no tens , valora el que tens i ser feliç per que hi ha gent que no te per menjar ni roba calenta , ni família.... recorda que tens sort del que tens.

    ResponElimina