Aquesta nina i germà, no tenen lloc on viure o inclús refugiar-se. Per aconseguir-ho necessiten caminar morts de gana per la neu. La seva pena és superior inclús al fred.
La pobresa és difícil de superar. No tens casa, menjar i ni tan sols un amic. El nin amb la cara de tristesa, intentant trobar un lloc on viure. Toni Massanet Álvarez 2n ESO
Aquesta foto em fa reflexionar amb el que tenc, perque allà els nins per desgràcia, no tenen gaire cosa. Ells passen fred i gana, la germana agafa al seu germà perque no tegui fred.
En Jan era un nin que tenia set anys i la seva germana dotze, els seus pares els varen abandonar perquè no tenien ni doblers, ni menjar, ni beure. Pere Llaneras, 2n ESO
La situació en que ens trobàvem cada dia, intentant trobar algún lloc on viure. La meva germana de 8 anys portant-me als braços i dient-me que trobaríem resguard.
Em fa vergonya mirar aquesta foto i no sentir res, perquè ja ho veig normal, i és que em fa tanta vergonya tota aqusta situació,pero tots preferim girar la cara.
Persones fugen de casa per diferents motius, tot sols o no. No tenen res i per això cullen el primer que troben, que poden ser de algú mort, aguantant fred
Una nena i el seu germà tenen fred per fora però el sentiment d’esperança els manté seguint el camí on es gairebé imposible arribar al final. Jordi Roca Bonnín 2n ESO
Ja és temps d'hivern, tots estan asseguts al voltant del foc menjant galetes amb xocolata, i jo buscant un lloc on al nin no mori de fred i pugui durmir.
Em fa vergonya mirar aquesta foto i no sentir res, perquè ja ho veig normal, i és que em fa tanta vergonya tota aqusta situació,pero tots preferim girar la cara.Letty Pozo
Una nina amb el seu germà petit, caminant sense aturar per el camí, amb molt de fred, trists, sense menjar, fora de casa... volen arribar a un poble per tenir menjar i refugiar-se.
Els nins que per culpa de la guerra han agut de fugir del seu país i ara no tenen ni casa ni recursos suficients per sobreviure i estan en la pobresa. Ian Pozo Donoso 2n ESO
Nins que han perdud als seus pares tot per culpa de les guerres, i ells no tenen menjar ni roba calenta per aguantar el fred de l’hivern i alguns moren per que ja no aguantaven.
Nins que han perdud als seus pares tot per culpa de les guerres, i ells no tenen menjar ni roba calenta per aguantar el fred de l’hivern i alguns moren per que ja no aguantaven.
Fa vergonya mirar aquesta foto pensant que tots noltros sempre mos queixam per coses petites, i hi ha persones que no tenen menjar, aigua, família o un lloc on viure.
No te quexis del que no tens, valora el que tens i seguís feliç perqué hi ha gent que no te per menjar ,roba, ni família.... recorda que tens sort del que tens.
En aquesta imatge s’observen dos nens que porten roba mes gran que ells. Fa fred i els nens han fugit amb molta por per alguna guerra.
Es vergonyós que hi ha gent tant jove que ho passi tant malament i nosaltres que es suposa que ho tenim tot encara ens queixem de tot el que ens envolta. Aquesta imatge dóna molt que pensar.
Impotència, indignació, dolor, incredulitat, ràbia, pena... Com és possible que mentres que nosaltres ens queixem perquè tenim fred a l'aula, tot i tenint calefacció i roba d’abrig; o que cridem, amb el nostre propi mòbil, a algú per a que ens vengui a cercar amb el cotxe en sortir de classes quan plou o fa fred, per no haver de patir 5 minuts d’anar caminant a casa el mal temps; milers de nins i nines i famílies senceres hagin de viure situacions com a la fotografia? Patint de veres: sense roba en condicions, ni casa, ni educació escolar, ni cotxes, ni calefacció, ni mòbils, ni res... vivint una vida indigna i injusta just pel fet d’haver nascut a una època i lloc on les coses no són fàcils.
En aquesta imatge me sent el meu cor congelat perque veure com dos nins refugiats un mitja i un petit estan fugint per motius de guerra això es vergonyós. Pero el que m’he crida mes la atenció es la roba que duien es molt fina i que el nin gran du unes sebates mes gran,el que haurien de donar mes roba i no pensar tant amb noltros perque noltros ens queixam per el que tenim perque en general ens queixam molt per la roba que tenim i no pensam amb la gent que no te roba. Voure aquesta imatge me fa sentir molt tris.
En aquesta imatge veig a dos infants, un al·lot de 8 o 9 anys com a màxim que dur en braços a un altre nin, de 2 o 3 anys, tot sols i caminant damunt la neu.
Aquesta imatge em deixa fora saber que dir, és una imatge que m’indigna i em fa reflexionar molt, ja que em fa pensar, com pot ser que dos nins poden anar així, amb fred, amb fam fora pare i mare,fa vergonya veure gent que no ajuda a aquestes persones que pateixen de fam i de fred com nins i nines com els de d’imatge. Però...Així es la societat d’avui en dia, diria que la societat de sempre, no hem canviat. També em fa pensar que, ells donarien qualsevol cosa per no passar fam, tenir un bon plat damunt una taula, i nosaltres quan hi ha alguna cosa que no ens agrada, no el volem o el tiram.
Em fa sentir vergonya pel que som. De fet, cada segon que pasa mentre veig l’imatge, sent més vergonya i fastig, perque com pot ser que dos nens d'origen sirià vagin per la neu intentant fugir de l'horror pel que passa el seu país, i ningú tingui el coratge d'ajudar-los; i es que tan sols és un nin de 8 o 9 anys duent el seu germà a les espatlles, però més enllà del que veiem, també hem de valorar el que ha succeït i no veiem. Aquests nins, en ple hivern, es desplacen per la neu, mentre molts de nosaltres esteim a casa amb la calefacció o xemeneia sense cap malestar.
A jo aquesta imatge em provoca decepció, ràbia i tristesa. Tristesa, tristesa de veure gent que ha de pasar fred, gana, vestir amb el que troben i viure així com poden. Veure una nina que n’ha de dur una de més petita al damunt, protegint-la, quan ni ella es prou gran com per poder cuidar-se a ella mateixa. Amb el fred i la neu, haver d’estar pels carrers cercant com sobreviure. Aquesta imatge també em provoca ràbia, ràbia de veure que hi ha d’haver gent que ho pasa malament i s’ha de conformar amb el que té i d’altra que viu perfectament i no valora el que té. També em provoca decepció, decepció de veure que ningú fa res per ajudar-los, tots hauríem de se un poc solidaris, posar-nos en la seva pell i veure que necessiten ajuda. Ningú mereix viure així.
Darrera aquestes dues persones hi ha 2 històries que m'agradaria conèixer. M'agradaria perquè possiblement jo he duit més sort en la vida, o no, però segur que elles saben valorar més el que tenen, sigui el que sigui. I segur que veuen i viuen la vida d'una manera completament diferent a jo. Potser estan fugint de qualque lloc, potser cerquen els seus pares...però veure que s’ajuden i la gran se’n cuida de la més petita em transmet tristesa i ràbia a la vegada, en el sentit de que no tothom faria això. La seva situació no és gens fàcil però saben el que tenen i no demanen més. Nosaltres sempre demanam sense tenir en compte l'altre gent. Gent que ni tan sols té per viure.
Aquesta imatge és on es pot veure a n'aquin món vivim nosaltres. Un món que no se preocupa per la gent que viu a unes situacions així de malament, un món que encare no es lo suficient solidari com per ajudar a la gent que ho necessita... Es inexplicable tot el que han de viure dia a dia aquestes persones, pens que és d’honor veure a gent que a pesar de tot encare pot amb més i el que en fa mes rabí es que nosaltres encare no siguem capaços d'ajudar-l’ós com es mereixen i que ens queixem de tot sense sebre que hi ha altre gent que no te res del que podem tenir nosaltres
Aquesta fotografía literalment em fa sentir malament. Em fa sentir malament perque se que no puc fer res per aturar això. Malament perque jo mateixa em queix de tonteries mentres aquestes dues persones molt petites estan lluitant per la seva vida. Em fa sentir malament pensar que mentres jo estic asseguda dins una bona escola amb calefacció, ells estan caminant per llocs que no coneixen amb neu i pluja i amb roba que s’hauran trobat pel camí i se l’hauran posat per no morir de fred. El que més mal em fa és veure com la gent que te el poder, no fa res. No fa res per aturar aquest infern per la gent inocent. Se que jo no tenc la culpa de que ells siguin allà però encara així sent la necesitat d’ajudar-los. Per que si la gent que sabem que pot ajudar-los no ho fa, noltros ho farem.
Injustícia, ¿perquè uns tant i altres tant poc? Em posa la pell de gallina saber que gent lluita dia i nit per sobreviure ¿Quantes sabates tenim nosaltres? De ben segur que alguns no som ni capaç de contar-les, en canvi n’hi ha d’altres que es senten afortunats de tenir-ne unes, unes que pot ser li son gran, o bé petites, que estan espanyades. A vegades no som conscients de tot el que tenim i estem ficats a una roda de com mes tenim, mes volem. Ens fa falta aturar-mos i pensar. Pensar amb la sort que tenim de ser on som i de tenir el que tenim, i no només pensar amb les coses materials ja que moltes de les persones del tercer món, els seus pares han mort a causa de la guerra.
Pens que és una imatge on ens reflexa la realitat que no volem acceptar i la injustícia que no veim.
Hem fa sentir malament viure tan bé i veure a gent que ho pasa tan malament. Veure aquesta foto d'una nina tan petita amb un infant al damunt, amb neu pel voltant i tan sols una jaqueta pels dos i la nina gran amb unes sabates que pareixen massa grans per ella. Em provoca mal estar amb jo mateixa, com pot ser que jo tingui tantes coses i hem queixi perquè vull més i gent que te tant poc no es queixi mai? Tot això hem fa pensar que viure en bones condicions, sense haver de pasar fam, poder tenir el que voltes, viatjar sense problemes i més, ens fa ser unes persones agoistes. Tenim tant i ho valoram tan poc que no en som concients de la sort que tenim.
Quan miro aquesta imatge hem provoca una tristesa immensa i molt ràbia. Tristesa perquè aquests dos nins hauríen de ser a casa seva amb roba abrigada i tenguent una educació, ja que es un dret per a tothom. Hem provoca ràbia perquè la gent quan veu per les notícies que hi ha refugiats gira el cap i espera amb les mans dins les butxaques a que algú altre faci alguna cosa. Ningú que te poder fa res per ajudar-los i caviar la situació. Els presidents de Europa fan com si el problema dels immigrants no hi fòs i els únics que els ajuden son les ONG.
No hem puc ni imaginar lo dur que es viure a un camp de refugiats, fora una casa, fora una educació i sobretot enfora de la gent que estimes.
Tots nosaltres som uns afortunats de haver nescut aquí i no som conscients. Aquestes imatges ens fan obrir els ulls però també ens haurien d'obrir el cor per fer alguna cosa per ells.
En aquesta foto es pot veure reflex at clarament lo que està passant ara mateix en el nostre món. Un nin, alomillor de només 9 anys que du a un nin petit en braços, que pot ser que sigui el seu germà, per la neu. El motiu no el sabem però podríem pensar que per la guerra els dos nins ja no tinguin ni a on anar, ni pares que els protegeixen. ¿Per què hi ha de haver guerra al món? No puc entendre o no vull entendre per què hi ha tants de nins petits, adults o famílies que ho han de passar malament, no han fet res i no es mereixen ser tractats d’aquesta manera. I pensar que noltros ens queixam per cada cosa que ens pareix injusta, ells no es podrien queixar si tindrien lo que tenim noltros.
Aquesta nina i germà, no tenen lloc on viure o inclús refugiar-se. Per aconseguir-ho necessiten caminar morts de gana per la neu. La seva pena és superior inclús al fred.
ResponEliminaJesús Sansaloni
2n ESO
La pobresa és difícil de superar. No tens casa, menjar i ni tan sols un amic. El nin amb la cara de tristesa, intentant trobar un lloc on viure.
ResponEliminaToni Massanet Álvarez
2n ESO
El que passa avui i ara als refugiats, ens pot passar demà a nosaltres. Al menys ells saben estimar-se passi el que passi.
ResponEliminaCarol Mir
2n ESO
Aquesta foto em fa reflexionar amb el que tenc, perque allà els nins per desgràcia, no tenen gaire cosa. Ells passen fred i gana, la germana agafa al seu germà perque no tegui fred.
ResponEliminaBibiana García Romero
En Jan era un nin que tenia set anys i la seva germana dotze, els seus pares els varen abandonar perquè no tenien ni doblers, ni menjar, ni beure.
ResponEliminaPere Llaneras,
2n ESO
La situació en que ens trobàvem cada dia, intentant trobar algún lloc on viure. La meva germana de 8 anys portant-me als braços i dient-me que trobaríem resguard.
ResponEliminaYan An Gonzalvo Durán
2n ESO
Em fa vergonya mirar aquesta foto i no sentir res, perquè ja ho veig normal, i és que em fa tanta vergonya tota aqusta situació,pero tots preferim girar la cara.
ResponEliminaLetty pozo
2n ESO
ResponEliminaLa sang es torna més freda que la neu, i el cor només calenta
No ens podem queixar del que tenim. Hi ha gent que fuig del seu país fora res, només que dues cames per caminar, caminar i caminar...
ResponEliminaAndreu Sanxo Morey
2n ESO
La roba i les sabates varen ser collides per dormir abrigat del fred i de la neu, per aguantar més i poder cercar una vida millor.
ResponEliminaRafel Matallana
2n ESO
Persones fugen de casa per diferents motius, tot sols o no. No tenen res i per això cullen el primer que troben, que poden ser de algú mort, aguantant fred
ResponEliminaMiguel Paredes Panta
2n ESO
PETJADES A LA NEU
ResponEliminaLes petjades que deixaven els meus peus
quan caminava al terra cobert de neu,
desapareixien a l'instant darrere meu.
Clara Romo Torres
2n ESO
Una nena i el seu germà tenen fred per fora però el sentiment d’esperança els manté seguint el camí on es gairebé imposible arribar al final.
ResponEliminaJordi Roca Bonnín
2n ESO
Ja és temps d'hivern, tots estan asseguts al voltant del foc menjant galetes amb xocolata, i jo buscant un lloc on al nin no mori de fred i pugui durmir.
ResponEliminaYasmine Untuña, 2n ESO
No només es pot veure la tristesa i les cares d’aquests pobres nins cercant una vida millor, sinó la seguretat i voluntat que tenen dins ells.
ResponEliminaAina Guiscafre Santandreu
2n ESO
RECORDS DEL 2018
ResponEliminaRecordo aquell hivern del 2018, el meu germà en salvà de la mort, però els meus pares no varen poder escapar. Gràcies germà de sang, per ser tu.
Laura Mascaró Sancho
2n ESO
Em fa vergonya mirar aquesta foto i no sentir res, perquè ja ho veig normal, i és que em fa tanta vergonya tota aqusta situació,pero tots preferim girar la cara.Letty Pozo
ResponEliminaUna nina amb el seu germà petit, caminant sense aturar per el camí, amb molt de fred, trists, sense menjar, fora de casa... volen arribar a un poble per tenir menjar i refugiar-se.
ResponEliminaLeandro Pazmiño
2n ESO
Els nins que per culpa de la guerra han agut de fugir del seu país i ara no tenen ni casa ni recursos suficients per sobreviure i estan en la pobresa.
ResponEliminaIan Pozo Donoso
2n ESO
EL DARRER BATEC
ResponEliminaEl fred ja puja es comença a congelar el cor te els batecs comtats.
Quina pena que fa això
ResponEliminaMolta gent es queixa que no té certes coses, però es que hi ha gent que no té ni casa, ni pares ni un petit tros de pa! Quina vergonya!
Toni Souto Sanchez
2n ESO
Nins que han perdud als seus pares tot per culpa de les guerres, i ells no tenen menjar ni roba calenta per aguantar el fred de l’hivern i alguns moren per que ja no aguantaven.
ResponEliminaArmando jherson Fernández sandoval
2n ESO
Tant de bò no hi hagès pobresa en el món, tant de bò ens estimessin a tots per igual, ajuda’ls i veruràs un canvi en el nostre món.
ResponEliminaBàrbara Nebot
2n ESO
No ens hem de queixar si no tenim tot el que volem, perquè hi ha molta més gent que no té ni per menjar.
ResponEliminaM.Carmen Segovia Bazurto
2n ESO
Nins que han perdud als seus pares tot per culpa de les guerres, i ells no tenen menjar ni roba calenta per aguantar el fred de l’hivern i alguns moren per que ja no aguantaven.
ResponEliminaArmando jherson Fernández sandoval
2n ESO
Fa vergonya mirar aquesta foto pensant que tots noltros sempre mos queixam per coses petites, i hi ha persones que no tenen menjar, aigua, família o un lloc on viure.
ResponEliminaLaura Mielcarek
2n ESO
ResponEliminaNo te quexis del que no tens, valora el que tens i seguís feliç perqué hi ha gent que no te per menjar ,roba, ni família.... recorda que tens sort del que tens.
Tant de bo no hi haguès pobresa en el món, tant de bo ens estimessim a tots per igual, ajuda’ls i veruràs un canvi en el nostre món.
ResponEliminaBàrbara Nebot
2n ESO
Sembla que ens és indiferent que passegin pels carrers amb un fred inaguantable, amb una camiseta curta, amb les sabates grans i enfora de casa .
ResponEliminaAnselmo Pérez
2n ESO
Fills de la pobresa i la desigualtat, però seguim orgullosos de la nostra localitat.
ResponEliminakG
En aquesta imatge s’observen dos nens que porten roba mes gran que ells. Fa fred i els nens han fugit amb molta por per alguna guerra.
ResponEliminaEs vergonyós que hi ha gent tant jove que ho passi tant malament i nosaltres que es suposa que ho tenim tot encara ens queixem de tot el que ens envolta. Aquesta imatge dóna molt que pensar.
Joan Mesquida Massanet
4r ESO
Impotència, indignació, dolor, incredulitat, ràbia, pena... Com és possible que mentres que nosaltres ens queixem perquè tenim fred a l'aula, tot i tenint calefacció i roba d’abrig; o que cridem, amb el nostre propi mòbil, a algú per a que ens vengui a cercar amb el cotxe en sortir de classes quan plou o fa fred, per no haver de patir 5 minuts d’anar caminant a casa el mal temps; milers de nins i nines i famílies senceres hagin de viure situacions com a la fotografia? Patint de veres: sense roba en condicions, ni casa, ni educació escolar, ni cotxes, ni calefacció, ni mòbils, ni res... vivint una vida indigna i injusta just pel fet d’haver nascut a una època i lloc on les coses no són fàcils.
ResponEliminaAlba Lindo
4t ESO
En aquesta imatge me sent el meu cor congelat perque veure com dos nins refugiats un mitja i un petit estan fugint per motius de guerra això es vergonyós. Pero el que m’he crida mes la atenció es la roba que duien es molt fina i que el nin gran du unes sebates mes gran,el que haurien de donar mes roba i no pensar tant amb noltros perque noltros ens queixam per el que tenim perque en general ens queixam molt per la roba que tenim i no pensam amb la gent que no te roba. Voure aquesta imatge me fa sentir molt tris.
ResponEliminaAlejandro Paredes Quintanilla
4tESO
En aquesta imatge veig a dos infants, un al·lot de 8 o 9 anys com a màxim que dur en braços a un altre nin, de 2 o 3 anys, tot sols i caminant damunt la neu.
ResponEliminaAquesta imatge em deixa fora saber que dir, és una imatge que m’indigna i em fa reflexionar molt, ja que em fa pensar, com pot ser que dos nins poden anar així, amb fred, amb fam fora pare i mare,fa vergonya veure gent que no ajuda a aquestes persones que pateixen de fam i de fred com nins i nines com els de d’imatge. Però...Així es la societat d’avui en dia, diria que la societat de sempre, no hem canviat. També em fa pensar que, ells donarien qualsevol cosa per no passar fam, tenir un bon plat damunt una taula, i nosaltres quan hi ha alguna cosa que no ens agrada, no el volem o el tiram.
Juan Marcelo De Guilhem Panta
4t ESO
Em fa sentir vergonya pel que som. De fet, cada segon que pasa mentre veig l’imatge, sent més vergonya i fastig, perque com pot ser que dos nens d'origen sirià vagin per la neu intentant fugir de l'horror pel que passa el seu país, i ningú tingui el coratge d'ajudar-los; i es que tan sols és un nin de 8 o 9 anys duent el seu germà a les espatlles, però més enllà del que veiem, també hem de valorar el que ha succeït i no veiem. Aquests nins, en ple hivern, es desplacen per la neu, mentre molts de nosaltres esteim a casa amb la calefacció o xemeneia sense cap malestar.
ResponEliminaWilliams Paredes Panta
4t ESO
A jo aquesta imatge em provoca decepció, ràbia i tristesa. Tristesa, tristesa de veure gent que ha de pasar fred, gana, vestir amb el que troben i viure així com poden. Veure una nina que n’ha de dur una de més petita al damunt, protegint-la, quan ni ella es prou gran com per poder cuidar-se a ella mateixa. Amb el fred i la neu, haver d’estar pels carrers cercant com sobreviure.
ResponEliminaAquesta imatge també em provoca ràbia, ràbia de veure que hi ha d’haver gent que ho pasa malament i s’ha de conformar amb el que té i d’altra que viu perfectament i no valora el que té.
També em provoca decepció, decepció de veure que ningú fa res per ajudar-los, tots hauríem de se un poc solidaris, posar-nos en la seva pell i veure que necessiten ajuda. Ningú mereix viure així.
Kelly Morey
4t ESO
Darrera aquestes dues persones hi ha 2 històries que m'agradaria conèixer. M'agradaria perquè possiblement jo he duit més sort en la vida, o no, però segur que elles saben valorar més el que tenen, sigui el que sigui. I segur que veuen i viuen la vida d'una manera completament diferent a jo. Potser estan fugint de qualque lloc, potser cerquen els seus pares...però veure que s’ajuden i la gran se’n cuida de la més petita em transmet tristesa i ràbia a la vegada, en el sentit de que no tothom faria això.
ResponEliminaLa seva situació no és gens fàcil però saben el que tenen i no demanen més. Nosaltres sempre demanam sense tenir en compte l'altre gent. Gent que ni tan sols té per viure.
Marina Martí Ginard
4t ESO
Aquesta imatge és on es pot veure a n'aquin món vivim nosaltres. Un món que no se preocupa per la gent que viu a unes situacions així de malament, un món que encare no es lo suficient solidari com per ajudar a la gent que ho necessita... Es inexplicable tot el que han de viure dia a dia aquestes persones, pens que és d’honor veure a gent que a pesar de tot encare pot amb més i el que en fa mes rabí es que nosaltres encare no siguem capaços d'ajudar-l’ós com es mereixen i que ens queixem de tot sense sebre que hi ha altre gent que no te res del que podem tenir nosaltres
ResponEliminaALBA VIERA DONOSO
4t ESO
Aquesta fotografía literalment em fa sentir malament. Em fa sentir malament perque se que no puc fer res per aturar això. Malament perque jo mateixa em queix de tonteries mentres aquestes dues persones molt petites estan lluitant per la seva vida. Em fa sentir malament pensar que mentres jo estic asseguda dins una bona escola amb calefacció, ells estan caminant per llocs que no coneixen amb neu i pluja i amb roba que s’hauran trobat pel camí i se l’hauran posat per no morir de fred.
ResponEliminaEl que més mal em fa és veure com la gent que te el poder, no fa res. No fa res per aturar aquest infern per la gent inocent.
Se que jo no tenc la culpa de que ells siguin allà però encara així sent la necesitat d’ajudar-los. Per que si la gent que sabem que pot ajudar-los no ho fa, noltros ho farem.
Maria Pilar Del Valle Sirer
4t ESO
Injustícia, ¿perquè uns tant i altres tant poc? Em posa la pell de gallina saber que gent lluita dia i nit per sobreviure ¿Quantes sabates tenim nosaltres? De ben segur que alguns no som ni capaç de contar-les, en canvi n’hi ha d’altres que es senten afortunats de tenir-ne unes, unes que pot ser li son gran, o bé petites, que estan espanyades. A vegades no som conscients de tot el que tenim i estem ficats a una roda de com mes tenim, mes volem. Ens fa falta aturar-mos i pensar. Pensar amb la sort que tenim de ser on som i de tenir el que tenim, i no només pensar amb les coses materials ja que moltes de les persones del tercer món, els seus pares han mort a causa de la guerra.
ResponEliminaPens que és una imatge on ens reflexa la realitat que no volem acceptar i la injustícia que no veim.
Tonina Carrió Sansaloni
4t ESO
Hem fa sentir malament viure tan bé i veure a gent que ho pasa tan malament. Veure aquesta foto d'una nina tan petita amb un infant al damunt, amb neu pel voltant i tan sols una jaqueta pels dos i la nina gran amb unes sabates que pareixen massa grans per ella. Em provoca mal estar amb jo mateixa, com pot ser que jo tingui tantes coses i hem queixi perquè vull més i gent que te tant poc no es queixi mai?
ResponEliminaTot això hem fa pensar que viure en bones condicions, sense haver de pasar fam, poder tenir el que voltes, viatjar sense problemes i més, ens fa ser unes persones agoistes. Tenim tant i ho valoram tan poc que no en som concients de la sort que tenim.
Paula Nicolau
4t ESO
Quan miro aquesta imatge hem provoca una tristesa immensa i molt ràbia. Tristesa perquè aquests dos nins hauríen de ser a casa seva amb roba abrigada i tenguent una educació, ja que es un dret per a tothom. Hem provoca ràbia perquè la gent quan veu per les notícies que hi ha refugiats gira el cap i espera amb les mans dins les butxaques a que algú altre faci alguna cosa. Ningú que te poder fa res per ajudar-los i caviar la situació. Els presidents de Europa fan com si el problema dels immigrants no hi fòs i els únics que els ajuden son les ONG.
ResponEliminaNo hem puc ni imaginar lo dur que es viure a un camp de refugiats, fora una casa, fora una educació i sobretot enfora de la gent que estimes.
Tots nosaltres som uns afortunats de haver nescut aquí i no som conscients. Aquestes imatges ens fan obrir els ulls però també ens haurien d'obrir el cor per fer alguna cosa per ells.
Aina Nicolau
4t ESO
En aquesta foto es pot veure reflex at clarament lo que està passant ara mateix en el nostre món. Un nin, alomillor de només 9 anys que du a un nin petit en braços, que pot ser que sigui el seu germà, per la neu. El motiu no el sabem però podríem pensar que per la guerra els dos nins ja no tinguin ni a on anar, ni pares que els protegeixen. ¿Per què hi ha de haver guerra al món?
ResponEliminaNo puc entendre o no vull entendre per què hi ha tants de nins petits, adults o famílies que ho han de passar malament, no han fet res i no es mereixen ser tractats d’aquesta manera. I pensar que noltros ens queixam per cada cosa que ens pareix injusta, ells no es podrien queixar si tindrien lo que tenim noltros.
Aleyna Esgin
4t ESO