El que heu de fer vosaltres és escriure un comentari de l'article que teniu a continuació:
La decadència d’una llengua
La fase de decadència és el període que va des de la interrupció de la transmissió intergeneracional fins que es deixa d’emprar la llengua recessiva en la comunicació habitual. Aquest període és tan curt que es pot arribar a consumar en una generació. Un cas especialment esfereïdor del que pot representar això és el del iukaghir.
El iukaghir és una llengua de Sibèria que ja no té més de 100 parlants. Aquesta comunitat ha patit tota mena de conflictes i persecucions que es palesen clarament en la seva composició sociolingüística. Els membres que parlen encara el iukaghir són els més grans i tenen com a segona llengua l’even, la qual comparteixen amb les generacions adultes que tenen com a segona llengua el iakut. El iakut va ser finalment desplaçat pel rus, que és la llengua dels més joves i la segona, tercera o quarta llengua dels iukaghirs.
La història de la mort de les llengües és especialment sinistra i el cas del iukaghir n’és un entre milers. Vull dir que, tot i estar tota ella farcida d’històries esgarrifoses, la fase de decadència té tots els números per ser la més dura perquè, al trencament entre generacions, s’hi afegeix el trencament de la comunitat i l’absorció per part de la comunitat dominant, absorció que generalment es resol amb la marginació dins del grup suposadament escollit. Per copsar què pot ser això –i ara sí que faig ficció– ens podem imaginar el moment en què els nostres fills o néts deixin de transmetre el català als seus fills respectius i trenquin així el vincle lingüístic amb les generacions que els han precedit. D’altra banda, el resultat d’aquesta interrupció pel que fa a la suposada integració es pot veure en tants grups socials que han abandonat la llengua i, en canvi, continuen sent un grup marginal; actualment més de 2.000 comunitats es troben en aquesta fase i, si no fem res per canviar-ho, aquesta xifra es duplicarà en molt pocs anys. Atès que en la fase de decadència el procés s’accelera notablement, és aquest el fet que fa preveure que, durant el segle XXI, desapareixerà el 90% de les llengües que encara es parlen ara –el català inclòs.
(M. Carme Junyent: “El català: una llengua en perill d’extinció?”. Dins M. C. Junyent i V. Unamuno [eds.] El català: mirades de futur)
La fase de decadència és el període que va des de la interrupció de la transmissió intergeneracional fins que es deixa d’emprar la llengua recessiva en la comunicació habitual. Aquest període és tan curt que es pot arribar a consumar en una generació. Un cas especialment esfereïdor del que pot representar això és el del iukaghir.
El iukaghir és una llengua de Sibèria que ja no té més de 100 parlants. Aquesta comunitat ha patit tota mena de conflictes i persecucions que es palesen clarament en la seva composició sociolingüística. Els membres que parlen encara el iukaghir són els més grans i tenen com a segona llengua l’even, la qual comparteixen amb les generacions adultes que tenen com a segona llengua el iakut. El iakut va ser finalment desplaçat pel rus, que és la llengua dels més joves i la segona, tercera o quarta llengua dels iukaghirs.
La història de la mort de les llengües és especialment sinistra i el cas del iukaghir n’és un entre milers. Vull dir que, tot i estar tota ella farcida d’històries esgarrifoses, la fase de decadència té tots els números per ser la més dura perquè, al trencament entre generacions, s’hi afegeix el trencament de la comunitat i l’absorció per part de la comunitat dominant, absorció que generalment es resol amb la marginació dins del grup suposadament escollit. Per copsar què pot ser això –i ara sí que faig ficció– ens podem imaginar el moment en què els nostres fills o néts deixin de transmetre el català als seus fills respectius i trenquin així el vincle lingüístic amb les generacions que els han precedit. D’altra banda, el resultat d’aquesta interrupció pel que fa a la suposada integració es pot veure en tants grups socials que han abandonat la llengua i, en canvi, continuen sent un grup marginal; actualment més de 2.000 comunitats es troben en aquesta fase i, si no fem res per canviar-ho, aquesta xifra es duplicarà en molt pocs anys. Atès que en la fase de decadència el procés s’accelera notablement, és aquest el fet que fa preveure que, durant el segle XXI, desapareixerà el 90% de les llengües que encara es parlen ara –el català inclòs.
(M. Carme Junyent: “El català: una llengua en perill d’extinció?”. Dins M. C. Junyent i V. Unamuno [eds.] El català: mirades de futur)
Totes i tots heu d'haver fet un comentari al bloc abans del 25 de febrer, d'una extensió mínima de 100 paraules.
La meva opinió us la donaré per escrit, aquí mateix, quan tots vosaltres hàgiu escrit la vostra. Pensau abans d'escriure; després del que hem vist a classe teniu informació suficient per fer un comentari personal ben interessant.
ResponEliminaSalut,
Toni CL
Tot i que la majoria de persones veuen que hi ha moltes llengües en perill d'extinció, no coneixen bé el greu problema en que es troben totes aquelles llengües minoritàries que desconeix la gran majoria de gent.
ResponEliminaNo hem de minoritzar una llengua més del que està perquè tengui pocs parlants, de fet, tots el parlants que utilitzen una llengua minoritària s'han d'esforçar perquè seguesqui sent una llengua important en l'ambient cultural i social.
Cada parlant ha de defensar la seva llengua, perquè no és feina d'un, és tracta de que cada persona posi el seu granet d'arena fins que la muntanya sigui suficient per protegir-la.
Jaume Mestre Servera
Trob que aquest és un problema sens dubte seriós per a les llengües minoritàries o secundàries, ja que, per molt que no ho sembli, ja que el català el parlen uns quants milions de persones, aquest problema ens pot arribar perfectament, si el castellà segueix expandint-se i la gent el va substituint pel català. Jo, crec que mai deixaré de parlar el català, ja que és la llengüa en la qual m'he criat i he parlat quasi tota la vida. Pens amb aquesta llengüa, xerr principalment amb aquesta llengua, m'expresso millor amb la nostra llengüa. Esperem i col·laborem perque no ens passi, desgraciadament, el mateix que l'hi ha passat a l'iukaghir, perque el català no s'ho mereix.
ResponEliminaAndreu Mascaró Sancho
Bones Toni!
ResponEliminaLa meva opinió sobre aquest text es la següent:
La fase de decadència d'una llengua es una cosa que per a mi mai hauria de passar. Una llengua que està en decadència es molt probable que d’aquí a pocs anys ningú la xerri i això es una cosa molt tràgica. Són moltes generacions, milers d'anys xerrant una llengua perquè després vengui una altre llengua i ens imposa la seva llengua. Això hauria de estar totalment prohibit perquè elimines una llengua que molta gent a xerrat i n'imposes una altre. Un gran exemple es la llengua iukaghir, que esta apunt de ser implantada per una altre llengua. La gent que encara sap xerrar el iukaghir es la gent gran.
Esper que amb el Català no passi això perquè seria tota una comarca, els pobles i molta gent perdran una llengua amb molta d’història i tradició. En definitiva una llengua mai a de estar amb decadència.
Albert Piris Sansó
La meva opinió és que no s'hauria de deixar desapareixer aquestes llengues tan minoritzades com eliukaghi, ja que també desapareixera la seva cultura i la història dels seus parlants.
ResponEliminaCrec que s'hauria d'intentar recuperar aquestes llengues augmentant el seu nombre de parlants. Gent nova i sobretot jove hauria d'intentar aprendre aquestes llengues i crec que la gent que actualment parla aquestes llengues estirien encantats de ensenyar-la per tal de salvar-la.
La meva opinió és que no s'hauria de deixar desapareixer aquestes llengues tan minoritzades com eliukaghi, ja que també desapareixera la seva cultura i la història dels seus parlants.
ResponEliminaCrec que s'hauria d'intentar recuperar aquestes llengues augmentant el seu nombre de parlants. Gent nova i sobretot jove hauria d'intentar aprendre aquestes llengues i crec que la gent que actualment parla aquestes llengues estirien encantats de ensenyar-la per tal de salvar-la.
Jo personalment crec que si ha passat amb aquesta llengua de Sibèria(iukaghir)tambe pot passar amb la llengua catalana si la deixam de parlar amb normalitat,un exemple d'aixo és la ciutat més gran de les Illes Balears,Palma,la gent d'alla ja xerra més el castellà que no pas el català,perquè? Doncs perquè de cada vegada hi ha menys gent major a Palma,les noves generacions ja neixen més castellanitzades que no pas catalanitzades. Crec que és hora de fer un esforç tota la gent jove per que no passi el que ha passat amb l'iukaghir passi a la nostra llengua,el Català!
ResponEliminaDavid Carmona Donoso
És molt important conservar les nostres arrels i la nostra cultura. La llengua forma part d'aquestes arrels.
ResponEliminaEl fet de viure a una illa i sobretot tant turística com la nostra , suposa l’entrada de gent que parla llengües diferents . N’hi ha que només venen de vacances, altres a fer feina i altres per quedar-se a viure ; t ot això implica que hagi mescles de moltes llengües,però no per això hem de deixar de parlar la nostra, la que s’ha transmès a través de moltes generacions.
L’ integració de gent d’altres llengües no ha de ser un impediment per perdre el català.
La nostra llengua està en perill d’extinció? Jo vull ser optimista i creure que no, perquè serem noltros els que parlarem als noltros fills i aquests als seus fills … i no deixarem que es mori mai el català.
Bel Vives:
ResponEliminaEl problema de les desaparicions de llengües es molt greu, ja que pot arribar a afectar a la nostra llengua, la que mes estimam i la que mes apreciam ja que tota la vida l’hem utilitzada, al igual que ho han fet els catalanoparlants sempre. Nosaltres, som els responsables de que aquesta desgràcia no passi i hem de col·laborar xerrant i ensenyant la llengua catalana i no hem de deixar mai que llengües com el castellà aconsegueixi que el català desaparegui. Crec que tots hauríem d’aportar el nostre granet d’arena i no deixar que passi amb el català el mateix que ha passat amb el iukaghir, perquè domes depèn de noltros.
Bel Vives
Pau ha dit:
ResponEliminaHi ha moltes llengües en perill de desapareixer i si no ho evitam d'aqui a uns anys la nostra tambe hi sira inclosa, per aixo l'em de parlar i ensenyar, ja que un bon dia el castellà sera la llengüa majoritaria i aixo no ha de passar com ha passat amb el iukaghir ,aposta la em de parlar que aixo depèn de nosaltres,els catalanoparlants.
Pau Rodríguez Alba
Biel Serra Ginard:
ResponEliminaEn l'actualitat moltes llengües són substituïdes per d'altres o simplement desapareixen perquè ja ningú les parla i les deixen de banda, usant-ne d'altres.
Aquest és el cas del iukahgir, una llengua de Sibèria que està essent substituïda per el rus, la llengua predominant. En concret en queden 100 parlants que, tots ells ja persones grans, tenen l'even com a segona llengua i l'utilitzen per dirigir-se a la noves generacions adultes, que tenen el iakut com a segona. Els més joves tant sols parlen el rus.
I tot això fa que en aquesta seqüència, la llengua feble acabi per desaparèixer.
Tot el que està passant no és res més que una marginació cap a la nostre pròpia llengua, tallant el transmetre la llengua de generació en generació, i així també aconseguim el trencament de la comunitat.
Amb tot el redactat, s'intenta fer veure que moltes llengües estan en perill d'extinció, i entre elles el català. Si no actuam, moltes llengües amb el pas dels anys desapareixeran.
Biel Serra Ginard
Teresa
ResponEliminaDesprés de llegir el text es pot comprovar que qualsevol llengua del món es pot trobar en seriosos problemas. La seva decadència pot venir donada per la desaparició dels parlants o bé per problemas de diglòssia, com és el cas del iukaghir, on una llengua majoritzada provoca la desaparició de una llengua minoritzada.
El cas del iukaghir no és un fet únic ja que desgraciadamente moltes altres llegues del món es troben en perill d’extinció. Crec que amb el català tenim un problema molt semblant en el cas comentat i si tots no ens comprometem a lluitar per la supervivència de la nostra llengua ,escrivint-lo i parlant-lo correctament, el català pot desaparèixer.
Hem de lluitar per aconseguir una llengua viva que tothom utilitzi amb normalitat.
Teresa